"Ai, Jean-Luc. Vull entendre-ho, però no puc...". Però és ben real: The Tyets acaba de publicar una cançó que s'allunya del seu trap habitual i, el més sorprenent: compta amb la col·laboració d'Els Amics de les Arts. Es tracta d'"Amics, tiets i coneguts", un tema de pop festiu i estiuenc que uneix dos grups aparentment separats tant per estil com per generació. "Va sorgir una mica d'imprevist", explica Xavi Coca (The Tyets), "teníem el tema ja preparat, i rebuscant una col·laboració va sortir el nom d'Els Amics. Com que el 'no' ja el teníem, vam voler provar-ho i els vam contactar per Instagram"

Text: Èlia Gea. Fotos: Fotograma.

Col·lapsats de produir i treballar per altres projectes al seu propi estudi a Mataró, The Tyets van anar a passar un cap de setmana fora. "I una vegada vam canviar d'aires i vam sortir dels nostres ambients habituals, va sortir la cançó de primeres", es meravella Coca. Una vegada la van tenir feta, la van ensenyar a Els Amics de les Arts, que van voler-hi participar, i fins i tot, els van demanar espai per poder fer una estrofa més.

"Ens agrada fer coses així per trencar amb les expectatives, generar una mica de soroll... Ens mola fer col·laboracions amb artistes petits que ens agradin, però també llençar un missatge a través de la gent amb qui participem. Als Amics, quan els vam contactar, els vam dir: 'som com el Puchito (C.Tangana), venim a trencar esquemes'. I ho diem en el sentit que ell acaba de treure un disc on pren referents de tota a vida de la cançó espanyola i els incorpora a la seva música urbana", segueix Oriol De Ramon 'Derra' (The Tyets), comparant-ho amb el que ells fan amb aquest tema, i que no està tan lluny d'aquell "Io compateshu" de Manel i P.AW.N. Gang. Tot i que en el cas de The Tyets, per aquesta cançó han abandonat el seu trap per volar cap a un pop festiu, mediterràniament. "Coquetegem amb molts estils, perquè ens agrada variar les referències", aclareix Coca. "Teníem al cap fer un tema més folki, tipus Ramon Mirabet o Mumford and Sons, però no ho vam anar a buscar expressament per aquesta cançó, va sorgir per casualitat. Ho hauríem pogut fer en forma de reggaeton!". 

D'aquest atreviment i aquesta frescor, Els Amics de les Arts se n'enyoren -segons explica The Tyets-,i van confessar que voldrien "tornar al que eren els Amics del principi"."Eren una mica com nosaltres -argumenta De Ramon-: quatre amics que vivien junts en un pis i van començar a fer música perquè els molava i s'ho passaven bé. I al final, com feien bona música, els va sortir tot bé. Però el més interessant dels seus inicis era la seva frescor, fer bajanades... Ens hi veiem reflectits. Els Amics de les Arts del 2010, són els Tyets del 2021".
 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by THE TYETS (@thetyets)

Xavi Coca admet que era molt fan del grup barceloní en els seus inicis, però que els seus gustos musicals han anat canviant amb els anys, tot i que assegura que "és un grup que sempre hem escoltat, i els hem vist en concerts mil cops". No obstant això, De Ramon confessa entre riures que ell és "més de Manel que d'Amics", per afegir tot seguit que per ells, és un honor: "són un dels grups més consagrats de la música catalana".

Potser precisament per això, entre les diverses referències i sàmplers amb què consta la cançó (com per exemple, el per tots conegut anunci de Marina d'Or), s'hi pot sentir The Tyets enfundar-se en una emblemàtica frase d'una de les cançons dels inicis d'Els Amics de les Arts, "4-3-3" de Bed and Breakfast (Discmedi, 2009): "Nena, saps que tinc un grup? Toco als Tyets".