L'artista de Cardedeu presenta avui el seu segon EP i en repassem, una per una, els temes que el conformen

'Ens hem deixat els fogons encesos i s'ha cremat la cuina' d'Ariox, cançó per cançó

'Ens hem deixat els focons encesos i s'ha cremat la cuina' (Luup Records, 2021), és un títol molt llarg per una artista amb una trajectòria molt curta. En poc més d'un any, Ariox ha passat de tocar la guitarra de tant en tant a la seva habitació, a fer una col·laboració en una cançó d'uns amics del poble (Noxtorn), i a, finalment, tenir la seva pròpia col·lecció de cançons a les plataformes digitals. De fet, aquest és el segon EP que l'artista cardedeuenca treu a la llum, després de debutar amb 'Venir fins aquí' (autoeditat, 2020)
Text: Anna Tisora. Fotos: Fotograma.
El confinament domiciliari ha tingut a veure amb la sortida a la llum de l'artista, que admet que "potser si no hagués estat per aquell temps de reflexió, no hauria sortit del meu cau". Ariox escriu i compon des del seu escriptori, i entén el projecte com una eina de creixement personal i tub d'escapament. Se suma al compendi d'artistes emergents que en poc temps semblen haver-se posat d'acord per atrevir-se a descobrir les seves peces, que tenen en comú el pop costumista, la senzillesa i la sinceritat. Parlem amb Ariox sobre els quatre temes que conformen aquest segon EP. 



1. "Fotre el camp"
"Són les ganes inexplicables que tinc a vegades d'agafar-ho tot i fotre el camp. Potser riureu, però no em calen més paraules per definir aquesta sensació que, de tant en tant, córrer per cada part del meu cos."



2. "Ja fa un temps"
"M'adono que la nostàlgia és bonica, que els records perduren i que sentir tristesa quan camines per uns camps o mires un cel estrellat és tan vàlid com sentir felicitat."



3. "Declaració dos"
"És una d'aquelles peces íntimes i petites on de primeres no en trobaries gaire el sentit, però si t'hi pares a escoltar -com jo vaig fer un cop la vaig escriure-, ets capaç de veure que una mateixa també es mereix una declaració d'amor. I jo me'n vaig fer una."

4. "El que un dia vam ser"
"És el tema que més m'ha costat d'escriure: els finals i els comiats mai se m'han donat massa bé. A més, és curiós perquè després de dues setmanes batallant amb la lletra, va sortir per si sola, mentre conduïa per la C17."