Nascuda a Torelló i d’ascendència marroquina, la DJ i cantant Ikram Bouloum debuta avui amb un EP que casa les seves dues cultures, 'Ha-bb5' (So Urgent, 2021). Ja fa anys que Bouloum està molt vinculada amb l’escena de la música alternativa barcelonina. Ha estat programadora de la sala Vol, i ha punxat en diferents esdeveniments i clubs. Aprofitant alguns dels pocs directes que va poder fer, l’any passat va presentar les cançons que estava component, i ara ha vist la llum el seu primer disc. El projecte es podrà gaudir en directe el proper dimecres 2 de juny, en la presentació que l'artista farà al Fabra i Coats de Barcelona, dins del cicle Els Concerts de la Fabra

Text: Èlia Gea. Fotos: Ana Larruy

El disc casa la música tradicional magrebí amb l’electrònica més contemporània, tot i que, 'a priori', no semblen tenir gaire relació…
Ho he fet així per buscar la màxima fidelitat conceptual de la història que vull explicar. No puc parlar de xoc cultural ni d’entramats identitaris sense recórrer a sonoritats que relaciono amb el Magrib i portar-les al meu terreny. Dialogo amb influències presents en el meu dia a dia, en les meves sessions de DJ sets o en la música que escolto i admiro. Unir aquests gèneres musicals és el que fa que sorgeixi una narrativa pròpia i personal. 

De la mateixa manera, encara que la llengua predominant és l’amazic, el barreges amb el català o l’anglès.
La llengua és una eina important en l’EP. Cada llengua activa emocionalment una part del missatge, i per primer cop he decidit treballar amb la meva llengua materna. L’amazic té un potencial íntim i polític pel seu lligam amb la meva herència. L’amazic, a més, és una llengua que, des de fa quatre dècades, ha patit persecució política i ideològica al Marroc. Arran d’això, moltes generacions no la saben escriure, i el seu ús ha estat pràcticament oral. És per aquest motiu que volia que el meu projecte deixés aquesta empremta. Recollir i ajuntar la part sonora i la parlada m’uneix amb l’herència dels meus ancestres i la meva família. I enregistrar-la ha fet que existeixi un document amb la meva identitat! La barreja amb el català o l’anglès materialitza la meva realitat cultural, que és multilingüe, i a més a més, retrata el meu imaginari de la diàspora.



Quin significat -literal i metafòric- atribueixes al ‘Ha-bb5’ que titula l’EP?
A nivell metafòric, Ha-bb5 dona vida a una criatura creadora que he anomenat bb5, que per mi és una mena d'àlter ego. A través d'ella, visualitzo el conflicte cultural i exploro els elements que engendren aquest xoc en un entorn secular. En el seu significat més literal, bb5 fa referència al número cinc -jamsa en amazic-, conegut també com a Mà de Fàtima: símbol de protecció i defensa.

Tu ets també productora, però aquest disc el deixes a cura de Mans O. Com ha anat?
Durant els últims dos anys que he passat punxant en clubs, esdeveniments i festivals de Barcelona, Mans O ha estat molt present i ha captat les estètiques amb què treballo. És un productor bo i àgil, i m’ha costat poc confiar-hi perquè m’acompanyi en aquesta travessa per tal d’entramar el meu projecte. Entenia molt bé què buscava, què volia expressar i la sensibilitat de tot plegat. Per això l’he convertit en còmplice. Com fas el salt de PD a publicar el teu primer treball en solitari?
Sempre dic que per mi l’espai performatiu del DJ set m’ha ajudat a ancorar la meva utopia de club, que és un espai polifònic. Així mateix, en un sentit polític, crec que és important generar espais on veus que no han tingut un altaveu puguin ser escoltades. Com que a escala ètica i política, la veu i l’escolta han sigut molt importants per mi i molt presents en el meu discurs, vaig sentir la necessitat de fer un pas endavant i fer servir la meva pròpia veu, explicar la meva música. 

És un disc que surt del xou que has mostrat aquest darrer any?
Els 5 tracks recollits en l’EP neixen de diferents performances que vaig treballar i mostrar l’any passat sobre l’escenari. El projecte té una estructura de guió teatral. I l’EP recull conceptualment la primera part, que és la tragèdia, i la segona, el naixement de la figura de bb5. Gran part d'aquells directes -com el del MACBA, o al BAM- transcendien el que s’entén per un concert a l’ús, i era tota una experiència poètica i col·laborativa, amb què crear xarxa. En quina situació es troba el teu directe? Com el planteges?
El meu procés creatiu comença i es planteja en solitari, però a l’hora de materialitzar-se sempre necessita més persones: des del meu equip de comunicació i management, passant pel segell, i altres persones que s’involucren en nivells tècnics o artístics. Amb la performance passa una mica el mateix: parteixo d’una idea i, a partir d’allà, busco qui em pot ajudar a dur-la a terme o amb qui pren més sentit. No vull desvelar gaire, però en el concert de presentació [2 de juny] la part visual i escènica, a diferència d’altres concerts, prendrà més importància i hi haurà diferents elements simbòlics sobre l'escenari.



CANÇÓ PER CANÇÓ 1. “Henna”
"És l'storytelling d'una germana i una mare que ploren per les ànimes perdudes al mar per migracions tràgiques i fallides."

2.“Meime”
"Una oda a un paradigma sense xarxa afectiva, ple de prejudicis i promeses trencades." 3. “Ineia”
"És l’enfrontament retòric de la nova criatura als dogmes de l'stablishment."

4. “Nhara”
"Un manifest feminista a les germanes de terra."

5. “TheGame”
"És la reacció o refutació als estereotips fruits de la colonització."