El 1996 va aparèixer al mercat el disc de debut de Glaucs. Un treball d'11 cançons publicat per RCA que contenia peces emblemàtiques: “Històries curtes”, “Alícia", "Creus" i "Miralls trencats” o “Els teus ulls glaucs”. El disc va ser considerat el millor disc de rock de l'any per Enderrock. El grup, que es trobava immers de ple en la celebració dels 25 anys de la banda quan va esclatar la pandèmia i es van suspendre els concerts, reprèn la commemoració amb un espectacle antològic aquest dissabte a les 21 h a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí. Hem parlat amb Jofre Bardagí del concert i del primer disc

Text: Joaquim Vilarnau. Foto: Xavier Mercadé

Com serà el concert de dissabte?
És un concert de celebració dels 25 anys del grup que havíem de fer l’any passat i amb la pandèmia hem anat ajornant. No volíem deixar escapar l’oportunitat de tocar a Torroella. Per celebrar els 25 anys teníem muntada una gira europea, i l’última setmana de febrer ens va sortir la possibilitat de muntar una altra gira pels Estats Units. Però ja no vam ser a temps ni de muntar-la.

Alguna estrena?
No. Tenim cançons noves, però de moment no les farem. Ara estem preparant un disc nou sencer, que no serà la segona part de l’últim que vam fer com havíem dit. La idea que ara tenim és aprofitar el so de la banda ampliada i gravar-lo al complet.

Que tindrà d’especial?
El farem tal com el teníem pensat: amb la banda ampliada que va tocar al Cruïlla. Ara, l’Àngel ha deixat el grup i l’ha substituït el Jimmy Piñol, que fa uns anys ja va fer uns quants bolos amb nosaltres. O sigui, que la banda base ara som l’Àlex, el Vadi, el Jimmy i jo, i la formació ampliada es completa amb l’Oest de Franc, el Marcel Ferrer, la Georgina Llauradó i la Carla Puello als cors. Serà un concert retrospectiu de Glaucs. Similar al que vam fer al Cruilla i al de Begur. La base és la mateixa, però nosaltres mai no repetim un concert, sempre hi fem alguns canvis. El fitxatge del Jimmy ha fet parlar d’una possible superbanda Glaucs’n’Busto…
Ens molaria molt. Som molt amics des de fa molts anys i m’agrada fer coses amb ells. Sense haver-ho parlat amb ningú, ja et dic que, personalment, m’agradaria molt fer un disc conjunt.

M’agradaria que miressis 25 anys enrere i em diguessis que hi veus.
Em veig a mi mateix amb cabells (RIU). Un nano amb molta il·lusió perquè tot era molt nou. Jo tenia 17 anys i encara estava tot per descobrir. Ara encara tenim molta il·lusió, però ja no som tan ingenus.