Estrenem «Pixapins», el nou senzill de la banda, i parlem amb ells sobre el seu nou disc 'Fanfarrona'

Com ha estat el procés de creació de 'Fanfarrona'?
Xavi Pendón: La veritat és que ja fa uns quants anys que funcionem amb el mateix equip artístic, i això es nota. Estem en constant evolució i cerca de nous sons, ens ho passem molt bé fent-ho, i estem convençuts que Fanfarrona és la nostra millor obra fins al moment.

Ara que publiqueu el vostre tercer treball, com us veieu en comparació a quan vau començar?
X.P.: Nosaltres ens veiem de nassos, tenim una cobla al·lucinant, desenfadada, irreverent, atrevida, i amb instruments que només es poden trobar a Catalunya. A més, tenim un espectacle divertit i irreverent, i hem treballat amb en Martí Torras, amb en Pol Fuentes i amb algunes de les ments més creatives de Catalunya.

Com se us va ocórrer incloure en el disc tant cançons en català com en castellà o anglès?
Edgas Massagú: Mitjançant l’habilitat de la clarividència que esclareció lo que está oculto and the beyond.

Heu col·laborat amb Zinkman, amb la veu de La Dinamo i amb el guitarrista Marcel Torres. Com ha estat l'experiència?
X.P.: Hem volgut col·laborar amb músics amb qui tenim afinitat i a qui admirem. Per exemple, en Zinkman, que és el cantant de l’espectacle itinerant La Dinamo, i és un talent d’aquells tan bèsties.

E.M.: En Marcel per mi és com un germà, des que ell tenia 17 anys que vaig començar a treballar, aleshores ja tenia una particular manera de tocar la guitarra, que ha consolidat desgranant cap a un virtuosisme fresc, mediterrani i particular que empasta totalment amb Biflats.

A "Pixapins", com el nom bé indica, us dirigiu a totes aquelles persones que no es preocupen i no tenen cura del nostre planeta, sobretot fent referència a la preservació de la costa. En quin moment vau pensar que havíeu de parlar d'això?
E.M.: Farà un parell d’anys, estant a la costa atlàntica del delta du Saloum, a l’Àfrica occidental. Allí l’única manera de tractar els residus que arribaven a la costa era cremar-los i ho fèiem amb l’ajuda d’una cooperativa ecologista de dones de la zona. L’endemà, però, el mar havia portat novament tones de residus i plàstics a la platja. També a Cayo Coco a la costa de les Bahames o al mar d’Andaman al sud-est asiàtic, de punta a punta del planeta. Per tant, he pogut comprovar empíricament que si poses la lupa a aquests paratges aparentment salvatges, hi trobes capes de plàstics i microplàstics on s’hi amaga un problema global que ens remou. Creieu que aquest camí on feu música reivindicativa sobre diversos temes és el millor que podeu fer? Creieu que és el vostre segell?
E: Crec que el segell és com els d’abans, amb la cara del rei, que sovint solia posar del revés i el llepava tant que n’esborrava la corona.

A "La rumba del Ter" i a "Buscant o trobant petroli" també exposeu temes molt importants. Què voldríeu aconseguir a través de les vostres lletres i la vostra música?
E.M.: M’agradaria que els meus fills no es trobessin carpes bicèfales o trifocals quan es refresquessin al Ter... Ara mateix al Ter ningú hi fot els peus... Serrat l'any 73 va escriure "Pare", també amb una temàtica ecologista que mirava cap al futur, però no sé si ha servit gaire. Tot i així, vull creure que la música pot canviar el món, encara que avui dia estigui per descobrir que pot fer-ho.

X.P.: Totalment d’acord amb l’Edgar, d'aquí a poques setmanes naixerà la meva primera filla, així que penso força en aquest tema. M’agradaria que es trobés un món una mica menys fotut.

A quin sector de la població us voleu enfocar més?
E: A tota, ja que tota és essencial, sense distinció, des del metge fins al pres, des del nounat fins a la rebesàvia centenària.

X.P.: Realment tenim un espectacle “per a tots els públics” i volem que així continuï sent.

Quins diríeu que són els vostres referents?
X.P.: Molt diversos, des de les cobles de sardanes i el ‘collonar’ empordanès fins a la Fanfare Ciocarlia o Goran Bregovic, passant per Kepa Junkera, Carlos Nuñez i Manolo Kabezabolo, a part de les moltes influències que tenim cadascú a nivell personal.

E.M.: Les pel·lícules de Berlanga o les d’Emir Kusturica.

I per últim, com encareu l'estrena?
E.M.: Amb les GAP (Guerrilla Anti Pixapins) uniformades dins del furgó,
esperant el torn per rebentar-ho tot. I tot és TOT.

X.P.: El 27 de juny estrenem a Reus. Si tot va bé serem a Torelló, Blanes, Calella, Olot, Barraques de Girona, i esperem que a molts més llocs!