Parlem amb el duet mataroní sobre el disc que han produït per La Bressola, 'Animalari urbà', sobre el seu propi estudi, el seu projecte i la seva darrera cançó amb Els Amics de les Arts

The Tyets: «Fem música perquè les expectatives laborals són de merda»

El duet mataroní de rap’n’trap The Tyets s’ha convertit en el grup de moda de l’escena catalana de les músiques urbanes, tant per la capacitat de rimar cançons d’èxit i col·laborar amb músics d’arreu del país com per la seva tasca de productors
Text: Anna Tisora. Fotos: Michal Novak.
Després de llançar el seu exitós primer àlbum, El pipeig (Luup Records, 2020), Oriol ‘Derra’ i Xavier ‘Jotes’ s’han encarregat de la producció d’un sorprenent disc col·lectiu de música urbana per a públic familiar, Animalari urbà (Luup Records, 2021), i a més han enregistrat “Amics, tiets i coneguts”, un súper tema d’estiu amb Els Amics de les Arts.



The Tyets ha enregistrat i produït el primer disc de músiques urbanes per a públic familiar. Heu estat uns pioners!
A nosaltres també ens va agafar desprevinguts! Ha estat un repte fer aquesta producció. No havíem fet mai música per a públic infantil, ni tampoc havíem musicat poesia...

Però el resultat ha estat un èxit!
Sí, estem molt satisfets del resultat, i tant! Hi han col·laborat artistes brutals i creiem que ha quedat molt divertit.

La proposta va ser un encàrrec dels Amics de la Bressola. Coneixíeu el projecte?
Sí, ja coneixíem les escoles Bressola i el seu model educatiu, però no el projecte concret de les produccions discogràfiques. La responsable del segell Luup Records, Meri Lane, ens va dir que els darrers anys ja s’havien gravat quatre discos per a la Bressola, que són escoles de primària i secundària que practiquen la immersió lingüística en català a la Catalunya del Nord. Tothom sap que el model educatiu francès està súper centralitzat. I als anys setanta es va crear un grup d’escoles concertades que proposaven donar classes en català, impulsat sobretot per terceres generacions.

Amb 'Animalari urbà' es va plantejar una producció de rap’n’trap a partir de la musicació de poemes d’Enric Larreula. Com vau afrontar el repte?
Ho vam trobar molt interessant des del principi. Que enguany s’atrevissin a proposar-ho a uns trapers de 22 i 23 anys, ens va fer molta il·lusió. A més, personalment pensem que és una bona idea apostar per la música urbana en aquest sentit. Vam estudiar els timings i vam veure que ho podíem assumir. Ens agraden els reptes! I aquesta era una proposta molt interessant per poder treballar des del nostre propi estudi, La Kate Studio, a Mataró.

El fet de no tenir referents en l’àmbit infantil ha representat algun problema?
No, tot i que de cançons puntuals de música urbana per a nens i nenes ja se n’havia gravat alguna. La veritat és que és un estil encara poc associat a aquest públic, però amb aquest disc ha quedat demostrat que tot és adaptable i que no és un gènere gens excloent.



I adaptar els poemes amb el trap i les músiques urbanes, ha estat complicat?
Hem musicat dotze cançons sobre animals diferents a partir de poemes d’Enric Larreula. Ens vam encarregar de la producció del disc, vam gravar les bases i gran part de les melodies, i hem posat veu a tres cançons. Les altres les vam deixar per als altres artistes que vam convidar a l’estudi, i que també hi van aportar coses de part seva. Algunes melodies van sortir fàcilment i altres es van encallar una mica, però en general ha estat un procés molt divertit i nou per a nosaltres. Hem acabat cantant les que més ens agradaven i millor ens quedaven!

Us vau llegir el poemari de Larreula abans d’escollir els poemes?
És clar! I a mesura que anàvem fent les bases, vèiem quins poemes podíem adaptar. Al seu llibre Animalari hi havia uns trenta poemes, i vam agafar els que s’hi adaptaven millor.

I com vau escollir els col·laboradors?
La majoria són gent amb qui ja havíem tingut contacte. Vam buscar artistes que donessin la talla aportant amb cares i sonoritats noves: Ariox, Maluks, Malson Atmosfèric i Pol Bordas, Yung Rovelló, Yung Rajola, Pepet i Marieta, Andana, Baldoo, Julià Leone... Tots tenen estils diferents, i segons les bases pensàvem a qui li quedaria millor.

EL PARAIGUA DE LA URBANA
Al disc hi ha temes que sonen trap dur, altres rap o reggae, i també hi ha sonoritats més pop i llatines...
Sí, tal com dius, cadascun dels temes sona diferent, però en canvi tot queda sota el paraigua de la música urbana.

Com enteneu la música urbana? 
Al final és una etiqueta! Nosaltres, per exemple, som la part més pop de la música urbana, tot i que l’estil pot variar. El que anomenem música urbana tendeix a ser música autoproduïda. I quan a la sonoritat, en lloc de posar-hi una caixa gravada agafes un sàmpler i el retoques, i ja és més urbà.

'Animalari urbà' podria incloure’s a la discografia de The Tyets?
No acaba de ser ben bé el nostre estil però tampoc hi desentona.

Quina música escoltàveu, de petits?
Les cançons del Club Super3 i Macedònia, per sobre de tot!



ELS REIS DEL TRAPETÓN
El 2019 us vau presentar al Sona9 com un duet urbà de ‘trapeton’, una fusió de reggaeton, trap, reggae, latin, tecno house, dembow... “amb el material autoproduït des de l’armari de casa”. Com va ser l’inici?
El grup es va iniciar amb un primer bolo molt punki en una festa autoorganitzada que vam fer a Mataró. De mica en mica hem anat fent passos i millorant els directes. Al principi tiràvem com podíem, amb un amic DJ... i amb el temps i les ganes hem anat fent millores en la posada a escena.

Vau dir que tot havia començat “de la brometa de l’expansió del trap”, però al final heu arribat molt lluny.
Enguany ja serà el tercer estiu que farem concerts. Certament, The Tyets va néixer amb l’onada dels trapers. Al principi era tot molt skere! En directe sortíem molt extremats, amb barrets de pescador i tota la indumentària, però ara som més de colors suaus. Llavors era el moment de cridar l’atenció, fèiem una música molt més punk. Amb el temps també ens hem fet més grans i ens hem anat convertint en persones més normals. No hem renunciat a res però ens hem anat transformant en qui realment som.

La tardor passada vau publicar el vostre primer llarga durada, El pipeig, que ha tingut molt bona acollida. Ara queda pendent de presentar-lo en directe.
Hem pogut anar fent alguna de prèvia abans de l’estiu, diversos concerts per Catalunya, i ara vindran mesos bastant carregats. Estem molt contents de poder actuar i també que es puguin fer concerts.

Heu tocat mai fora de Catalunya?
Encara no! Segons els oients mensuals de les plataformes de streaming sembla que ens escolta molta gent de Madrid i Saragossa, i els haurem d’anar a visitar!

Gran part de la vostra trajectòria ha estat marcada per la pandèmia... Com heu afrontat aquesta situació?
No és la millor manera, és clar. Però tot i així, comparat amb el principi, es nota l’eufòria del públic, perquè se saben les cançons! No els veiem la cara sencera però la gent s’aixeca de les cadires, i això és molt gratificant.

A més, en aquest temps heu muntat també un estudi de gravació. Com ho compagineu tot plegat?
Vam acabar la carrera l’any passat i vam posar fil a l’agulla. Tot forma part del mateix, ens agrada la feina que fem! Un estudi va ser la manera de tenir el nostre punt neuràlgic. Vam decidir muntar-lo després del confinament, per posar-nos a treballar...
 

 

Tot i que l’estudi de gravació és una aposta professional, què vau estudiar?
Vam estudiar publicitat i negocis internacionals, però tenim unes expectatives laborals de merda. Amb el grup augurem assegurar una bona tirada però preferíem tenir una alternativa, per si de cas. Hem fet l’estudi aprofitant que sabem fer música i que a més ens agrada gravar-la amb altra gent.

Quines han estat les primeres produccions a La Kate Studio?
A l’estudi produïm la nostra música i també altres artistes. En l’àmbit internacional hem treballat per a músics mexicans, com Ruen Roguez, que viu de Beirut, entre altres. De l’escena catalana hem fet la producció de “X tu” de l’Uri, i un tema de Roser Canet.

I la valoració és positiva?
I tant! Per l’estudi hi passa molta gent, i això fa que tinguem ganes de gravar moltes més col·laboracions. És un lloc on conflueixen artistes... i nosaltres aprenem de tots. De fet, és l’any de la nostra vida que hem après a fer música i a gestionar, tant la frustració com les emocions... Tenim la sensació de “si m’he fotut aquí, m’hi foto del tot”. De cop depenem de les nostres decisions, i mentre estudies això no passa. Són aprenentatges vitals.

Des del punt de vista econòmic, com s’ho fan dos nois sortits de la Universitat per engegar un projecte com aquest?
Ens vam haver d’endeutar una mica amb els pares! La Kate Studio es diu així perquè l’hem anat construint de mica en mica com una catedral. Cada cop que ens arriben ingressos ho reinvertim tot en l’estudi.

És una sort tenir el suport de la família en aquestes projectes, no?
Molta, és clar! A casa van confiar plenament en nosaltres i els nostres projectes. Tot va ser de manera molt natural, els pares també van ser conscients que les nostres possibilitats laborals eren gairebé nul·les... I són els primers que ens han animat a crear les nostres pròpies eines per poder afrontar els reptes de futur. Al final, si hi dediques hores i esforços, pots treballar un projecte creat per tu mateix.

Com us repartiu la feina?
A l’estudi cadascú té les seves funcions. Som quatre socis: els dos de The Tyets a la part de creació i producció musical; un responsable de la gestió empresarial, un fotògraf i un altre que es dedica a les noves tecnologies. Entre tots acabem englobant molts fronts.

Us considereu uns emprenedors?
Home, nosaltres ens nodrim de molts fronts perquè som molt oberts! A l’estudi, si algú arriba amb un projecte li diem: “Entra, treballa, i algun dia segurament necessitarem alguna cosa de tu i sabrem a qui recórrer”. Avui dia els joves ens ajuntem i pugem en bloc, perquè sabem treballar de manera conjunta. Els escenaris es rejoveneixen i de sobte els cartells dels festivals estan plens d’artistes de menys de 25 anys, i això només pot ser positiu.

AMICS, CONEGUTS I SALUDATS



Fa poc heu gravat un tema amb Els Amics de les Arts, “Amics, tiets i coneguts”, que ja s’ha convertit en una de les cançons de l’estiu.
La rebuda de les últimes cançons ha estat increïble, i aquesta ha estat una bogeria. Quan va sortir va generar molt d’enrenou perquè era un curiós mix amb Els Amics de les Arts. Ells són un grup de tota la vida per a nosaltres, i vam voler mostrar un cert paral·lelisme amb C Tangana, que també parla de mites espanyols de tota la vida en el seu disc.

El mix era un 'clickbait' absolut!
Doncs sí! Fa deu anys, Els Amics tenien la mateixa filosofia que nosaltres ara mateix. Eren companys de pis que feien música per lligar-se la veïna i sense voler ho van rebentar. Ells mateixos ens van confessar que es veien reflectits en The Tyets. Amb aquest tema vam voler recuperar aquell esperit del principi. El tema el vam compondre tot nosaltres, vam deixar-hi un espai buit i els hi vam enviar per completar... I bingo! Al final ha quedat un tema molt fresc.

Ha estat com un 'win win'?
Pensem que sí, perquè nosaltres col·laborem amb un artista consolidat i això ens genera notorietat, i per a ells és una manera de connectar amb la gent jove que ja no els escolta. “Treballa fins que els teus ídols siguin els teus companys”, ens havien dit alguna vegada, i mira, en aquest cas ha passat.