Estrenem "Inventari" i "Síl·labes de vidre" del disc '#paualpalau'

Pau Alabajos en directe

El 29 de setembre de 2012 Pau Alabajos va omplir el Palau de la Música de València en un concert històric per celebrar la seva primera dècada de carrera musical. Va ser un directe memorable, acompanyat per una bona colla de músics amics i una gran orquestra de vuitanta músics, dedicat a Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés. Un parell d'anys després, el dimarts 7 d'octubre, es publica finalment un disc doble titulat '#paualpalau' (RGB Suports, 2014), que precisament coincideix per commemorar el desè aniversari del seu primer disc, Futur en venda (Cambra Records, 2004). A EDR us avancem dues cançons de '#paualpalau': "Inventari" i "Síl·labes de vidre".
Text: J.C. i E.S. Fotos: Xepo W.S.

"Inventari" és una de les cançons del disc Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011). En aquest nou enregistrament en directe pren una nova dimensió. Pau Alabajos va tenir diverses col·laboracions al concert –no hi podien faltar Miquel Gil, Feliu Ventura i Cesk Freixas–, però la que sens dubte marca la línia musical de tot l'enregistrament és la Coral Romput, una orquestra de vuitanta músics creada especialment per a l'ocasió, que va ser la gran acompanyant del cantautor d'Horta en el concert del Palau de la Música de València.



El disc arribarà a les botigues el proper 7 d'octubre, i plasma un directe que vol ser un homenatge a Vicent Andrés Estellés –el darrer espectacle d'Alabajos està dedicat al poeta– i també a Ovidi Montllor.

El segon avançament d'EDR és el de la cançó "Síl·labes de vidre", que va formar part del disc Teoria del caos (Cambra Records, 2008): 



"Quan ens vam tirar a la piscina per intentar omplir el Palau de la Música de València teníem un poc de por. Com respondrà la gent?, ens preguntàvem. Realment era molt arriscat, però en certa manera crec que la resposta va ser entusiasta –vam omplir fins i tot una part de les butaques que quedaven darrere els bafles–. A més de voler gaudir de l'espectacle i venir-me a veure, la gent pretenia el component simbòlic de recuperar el Palau, de dir 'som ací i eixe espai també és nostre'", considera Alabajos. La fita va representar el principi d'una onada que està tornant la música en valencià a les sales més cèntriques i emblemàtiques de la ciutat de València.