L’any que ve ja el doneu per descomptat, però aquest, us l’esperàveu?
C.T: La veritat és que no. Érem al cotxe tornant de gravar amb Santa Salut quan vam rebre la trucada en què ens van dir que havíem guanyat el premi, i vam flipar.

'Don Gelato' és un disc que quasi no heu pogut presentar en directe. Hi ha alguna cançó que hagi aguantat especialment bé l’envestida de la covid?
P.G: Hem passat un període en què ens feia pal el disc, però li hem donat una mica d’aire i ara li tornem a tenir estima.
C.T: Els primers dies d’assaig ens feien mandra moltes cançons...
P.G: Una de les cançons més resistents ha estat “Glaç”, amb la col·laboració de Santa Salut, que en directe té potència i ens hi sentim molt còmodes.



Una de les curiositats del disc són les referències al Club Super3 a “Drip galàctic”. És nostàlgia o una reivindicació del K3?
P.G: Hi ha un factor nostàlgic, de mirar els ídols amb els quals hem crescut i intentar reivindicar-los. Una de les millors coses que ha fet Televisió de Catalunya, sens dubte, ha estat el Club Super3 i 3XL. Va ser un èxit que una televisió catalana aconseguís portar sèries tan brutals com Bola de drac…!
S.F: És ben clar que els dibuixos d’avui dia no tenen res a veure amb les sèries que miràvem nosaltres a TV3.
C.T: A la nostra generació, es nota la diferència de qui s’ha criat amb el Super3.
P.G: La penya que s’ha criat amb els dibuixos de TVE l’assenyalo pel carrer! [RIU]

Al tema “XL” vau deixar anar que hi ha ‘molt grup de trap buscant la publicitat’…
S.F: Això va dedicat de manera especial… a Lildami! [RIUEN]
C.T: És broma, i ell ho sap: som tots molt col·legues i no hi ha cap problema!
S.F: El comentari no va per a ningú en concret, sinó en general per a la penya que només busca la fama.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=VA-ghzygHU0[/youtube]
Vosaltres no en voldríeu, de fama?
P.G: Si fem les coses bé, la fama serà una conseqüència, però no és l’objectiu.
S.F: Exacte! L’objectiu és viure tranquils i tenir diners! [Riu]
C.T: El que volem és fer bolos on vingui molta gent i que ens paguin bé, i treure música que ens agradi tant a nosaltres com al públic.

A l’altra cara d’aquesta tirada de beef entre rivals, teniu relació amb la gent de l’escena. De fet, compartiu estudi amb 31FAM.
P.G: Som la penya de Sabadell! [RIUEN] Ja fa temps vam conèixer 31FAM i van començar a venir a l’estudi. Tenia deu metres quadrats, i només hi cabien sis persones assegudes. Vam veure que calia agafar un estudi més gran, perquè allò era insostenible. I vam pensar d’agafar-nos-en un a pachas entre tots plegats. I a partir de passar cada tarda tots junts a l’estudi, n’ha sorgit una gran amistat.

Pot sobtar el fet que, tot i fer un estil tan semblant i tenir el mateix públic, en lloc de competir heu triat col·laborar.
S.F: Nosaltres sense ells, i ells sense nosaltres, no hauríem arribat on som. Ens hem aportat molt els uns als altres.



Creieu que aquesta relació es produeix més en la urbana que en altres gèneres?
P.G: Crec que sí. L’amistat no entén de gèneres, però a l’hora de fer colabos és més fàcil que nosaltres fem un tema amb The Tyets, per exemple, perquè al final només cal escriure 16 barres, gravar-les, i ja està. En canvi, que una banda de rock pugui col·laborar amb una altra, crec que ha de ser molt més complicat.
S.F: És cert, però al mateix temps a l’escena urbana en general, i sobretot en l’àmbit estatal, acaba no sent tan fàcil. En realitat hi ha molt de beef, com deies abans.

Així, tanta col·laboració a l’escena catalana és fruit d’un esperit solidari?
S.F: Sí, perquè si cadascú anéssim per la nostra banda, al final ens acabaríem cavant la nostra pròpia tomba i no serviria per crear un panorama real de la música urbana.
P.G: Com més creix l’escena, més hi guanyem tots. Per exemple, xavals que ara comencen a cantar, com és el cas de Rally Ray, els hem d’ajudar tant com puguem.

Més enllà del trap emergent han sorgit noves veus de la vostra generació –com Ariox, Ven’nus o Xicu– que fan pop incorporant sonoritats de la urbana: pop de butxaca. Quina relació hi teniu?
P.G: La veritat és que no hi estic gaire connectat, però m’agrada escoltar el que fa Valèria Núñez ‘Ven’nus’. Em mola, perquè té un rotllo propi i guai.
C.T: Realment, el que de veritat ens mola és la música. Que ens hagin ficat en el sac de la urbana no vol dir que sigui l’únic gènere que escoltem i que toquem. Si la gent s’hi fixa, veurà que tenim temes que són molt pop. Hi ha algun grup català, fora de l’escena urbana, que considereu un referent?
S.F: Grups com Oques Grasses i Manel els respecto bastant. En el pla artístic són bastant putos. Tot i que la veritat és que tampoc els escolto gaire! [RIU]
C.T: A mi Oques també m’agraden: Fans del sol (Halley Records, 2019) em va molar molt! I Sopa de Cabra m’ha agradat sempre.
S.F: Sopa té grans temes. Però s’ha de dir que en català em costa escoltar cap altre estil que no sigui música urbana.

ESCOLTAR PELS ULLS
Un altre aspecte important per a Flasy Ice Cream són els clips. Amb l’últim disc vau fer capítols interrelacionats entre ells, de quasi cadascun dels temes.
P.G: Sí! De fet, amb en Turú ara mateix som a Londres perquè, a més de Flashy, treballem en el projecte Black Vision com a productors de videoclips. Els clips de Don Gelato van ser de puta mare, però va ser una feinada. Crec que com a negoci surt més a compte gravar tres superclips que no treure’n vuit, que és el que vam fer. Se’ns en va anar de les mans… Però és que és difícil triar de quin tema fas un clip i de quins no!
C.T: Amb el disc anterior vam fer una ‘sèrie’ per fugir dels típics videoclips d’un tio rapejant amb la càmera. En canvi amb el primer tema del nou disc, “Només tu”, ja ha quedat clar que volem fer un pas més enllà. La idea és crear una peça audiovisual que sigui un clip d’un tema del disc, però que al mateix temps tingui independència i entitat per si mateix. Tot plegat fa que el projecte audiovisual aporti una capa de major profunditat a una cançó.
P.G: Dels videoclips que hem fet fins ara és del que em sento més orgullós, la veritat.
S.F: A més, és diferent. A l’escena estatal no és una aposta que s’estili gaire.
C.T: Ara estem explotant el nostre egotrip per vendre el projecte.[RIU]



La importància i dedicació que atorgueu als clips i a tota la part gràfica creieu que us diferencia dins l’escena urbana?
C.T: Creiem que sí. Hem conegut molta gent que ens ha felicitat perquè tenim molt currada aquesta part. I és guai, perquè realment hem intentat treballar molt la imatge. En Pol ha estudiat cinema i jo soc dissenyador gràfic, i hem volgut donar importància a la part visual des del principi, per treballar buscant una coherència. I ara, amb el nou disc, crec que haurem apujat el nivell en tot.