La Troba Kung-Fú es va presentar fa 15 anys amb «La cançó del lladre» convertida en rumba

15 anys de la rumba del lladre

De les cendres de Dusminguet, el grup que havia revolucionat la música festiva a Catalunya, en va sorgir La Troba Kung-Fú. El grup, novament liderat per Joan Garriga, partia de la rumba i de diversos gèneres afins per tornar-ho a posar tot potes enlaire. El primer que cridava l’atenció era el nom, que ajuntava dos conceptes tan diferents com una referència als trobadors i la disciplina oriental del kung-fú. “El kung-fú és el fet d’assolir una habilitat o una virtut mitjançant la pràctica i nosaltres volem assolir aquesta habilitat en el món de la troba. El nom ens defineix perfectament”, explicava Garriga quan se li preguntava pel nom de la banda
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Juan Miguel Morales.


La primera referència discogràfica de la formació va ser Clavell morenet (K. Industria Cultural) i es va publicar el 2006, ara fa 15 anys. Era un disc amb 12 cançons, entre les quals destacava per sobre de tot “Clavell morenet”, que era una versió rumbera de la peça tradicional “La cançó del lladre”. Tot i ser una peça molt versionada (entre altres l’han enregistrada Joan Manuel Serrat, Giorgio Conte, Sisa o Rafael Subirachs), la versió que en va fer Joan Garriga va catapultar la formació. En el moment de la publicació, el cantant n’explicava el perquè: “El meu avi em cantava “La cançó del lladre”, i jo la tocava a casa a ritme de rumba. Em xifla! És l’única cançó d’arrel tradicional del disc i té una crònica narrativa. Sona moderna i antiga a la vegada, com de western crepuscular”.



A banda de la peça que donava nom al disc, l’àlbum de debut de La Troba Kung-Fú tenia altres peces notables com “Calor, calor” o “Oriente miedo”. El treball es va enregistrar als estudis del grup, la Fournier, a la Garriga; es va mesclar a Music Lan d'Avinyonet de Puigventós i masteritzar a The Exchange, a Londres. El disc, a més, es va acompanyar d'un llibret amb 98 pàgines.

El grup va gravar tres discos més —Rumbia at Ernesto’s (Music Machine Records, 2009), A la panxa del bou (Chesapik, 2010) i Santalegria (Chesapik, 2013). Amb posterioritat, el líder de la formació, vocalista i acordionista ha encapçalat el projecte Joan Garriga i el Mariatxi Galàctic.