Text: ENDERROCK. Fotos: Arxiu.

25.

MARIA DEL MAR BONET I BORJA PENALBA
Maria del Mar Bonet amb Borja Penalba
(Blau Produccions)

La cantautora mallorquina i el guitarrista valencià despleguen complicitat al teatre Micalet.
 

24.

MAIO
Des dels marges
(Propaganda pel Fet!)

La barcelonina Maio sorprèn amb un primer disc, rotund i eclèctic, on reivindica decidida els marges, les diferències, la joventut i la cura.

23.

EL PONY PISADOR
Jajaja salu2
(Guspira Records)

Sota la capa de l’humor estripat, el quintet barceloní atresora un ric projecte que s’acosta amb solvència a les riques tradicions musicals d’arreu del planeta.
 

22.

QUERALT LAHOZ
Pureza
(Say It Loud Records)

La cantant gramenenca integra flamenc, músiques urbanes i ritmes llatins en el seu primer llarga durada. Duende, risc i poesia, posats al dia.
 

21.

SANDRA MONFORT
Niño Réptil Ángel
(Hidden Track Records)

La guitarrista pedreguera, i integrant de Marala, es revela com a cantautora amb peces sobre la vida, el sexe i la mort.
 

20.

MARINA ROSSELL
300 crits
(Satélite K)

L’artista penedesenca Marina Rossell és un dels actius i màxims referents de la cançó d’autor catalana i europea. Ho ha tornat a demostrar amb un fantàstic treball on, al costat del pianista Xavi Lloses, fa conviure clàssics de la cançó francesa del segle XX i peces pròpies absolutament corprenedores, rabiosament actuals i alhora atemporals.

19.

LOVE OF LESBIAN (missing a discos web)
V.E.H.N.
(Warner Music)

Ha estat el disc del grup de Sant Vicenç dels Horts que més s’ha fet esperar. Cinc anys després d’El poeta Halley (Warner, 2016), Santi Balmes i companyia presenten nous temes fidels al seu estil d’impacte pop, però amb més espai per a tons obscurs, reflexions existencials i una certa recança pel pas del temps i els amics perduts.
 

18.

LA FÚMIGA
Fotosíntesi
(Halley Records)

No era fàcil donar rèplica a la popularitat assolida amb Expremedors (Halley Records, 2019). Però el grup d’Alzira ha presentat una nova col·lecció de presumibles himnes per
a la festa ben arrelada, entre la sonoritat de xaranga valenciana i l’electrònica. Les col·laboracions abundants –Panxo de Zoo, Suu, Samantha– reforcen l’esperit col·lectiu.
 

17.

EL PETIT DE CAL ERIL
N.S.C.A.L.H.
(Bankrobber)

El guissonenc Joan Pons, al capdavant del projecte El Petit de Cal Eril, ha donat forma a un projecte de pop de formes precises iso reconeixible. En el seu vuitè disc sublima encara més el seu estil, pulcre i brillant, cantant a les seves obsessions habituals
i metafísiques, des de la força de la llum fins a l’elasticitat del temps.
 

16.

STAY HOMAS
Agua
(Sony Music)

El trio barceloní, que va guanyar fama des de casa durant el confinament, va mostrar amb aquest primer àlbum d’estudi –amb cançons ‘del terrat’ i altres de noves– que el projecte tenia recorregut més enllà de les circumstàncies en què va néixer. Cançons d’alegria global i multilingüe, esponjoses i eclèctiques, per sonar arreu.
 

15.

JOAN DAUSÀ
Ho tenim tot
(Promo Arts Music)

El popular cantautor santfeliuenc fa lluir encara més bona part dels trets que l’han fet reconeixible amb un recull de cançons que conviden a respirar fondo i mirar d’entendre que a la vida n’hi ha prou amb intentar ser feliç amb el que tenim. Com és marca de la casa, les històries s’envolten d’un so èpic i de grans tornades.

14.

ROGER MAS
Totes les flors
(Satélite K)

El cantautor solsoní celebra el quart de segle de trajectòria amb deu cançons noves i pròpies. Als seus grans trets característics –la veu, l’alè poètic a les lletres, els girs melòdics, el bon humor– hi suma novetats com una rumba cuinada amb la complicitat de Carme Ruscalleda o les aportacions de la gran multiinstrumentista Míriam Encinas.
 

13.

MAZONI
Ludwig
(Bankrobber)

Desè treball del músic bisbalenc Jaume Pla, sempre inquiet i sorprenent. En aquest disc s’atreveix a maridar el seu rock d’autor, esmolat, dylanià i corrosiu, amb sàmplers deconstruïts de peces de Ludwig van Beethoven. Així, parteix de fragments del gran compositor alemany per aixecar una obra pròpia, madura i contundent.
 

12.

FERRAN PALAU
Parc
(Hidden Track Records)

El prolífic músic d’Esparreguera continua perfilant un tipus de cançó concentrada
i densa, atenta als detalls, que acostuma a amagar sorpreses. El pop de missatges clars i poètics i els sons sintetitzats llueixen en un treball de nou cançons coproduït amb un altre dels herois de l’escena metafísica, el seu cosí Jordi Matas.

11. 

CLARA PEYA
Perifèria
(Vida Records)

No es pot negar que la pianista i autora palafrugellenca Clara Peya sap delimitar
i establir clarament les premisses ètiques i estètiques en què s’ha desenvolupat la seva ascendent carrera. A Perifèria, invoca el poder creatiu dels marges i posa el talent compositiu al servei de les dissidències, amb la veu d’Enric Verdaguer ‘Henrio’.
 

10.

TARTA RELENA
Fiat Lux
(The Indian Runners)

Ho han tornat a fer. El duo barceloní Marta Torrella i Helena Ros aprofundeix en l’estil
i la sensibilitat que els ha atorgat un lloc d’honor entre el folk i l’experimentació.
Els cants improvisats de dones afganeses, la poesia immortal de Safo de Lesbos, les tonades sefardites i el Llibre Vermell de Montserrat són ingredients de la nova fita.


PREMIS ENDERROCK 2022 DE LA CRÍTICA

 

9. Millor disc revelació

MARIA HEIN
Continent i contingut
(Hidden Track Records)

Des de Felanitx i amb una veu pròpia, càlida i entranyable, la joveníssima Maria Hein
ha captivat públic i crítica amb el seu disc de debut. Composicions calmades i pausades, però alhora intenses i fermes, es mouen fent cercles hipnòtics, farcides de detalls preciosistes, en un treball que sembla ja assenyalat com un petit clàssic.
 

8. Millor disc de músiques urbanes

EXTRAÑO WEYS
Rodrigo Laviña y su combo
(Say It Loud Records)

Després de set anys de silenci discogràfic, el segon àlbum del projecte impulsat per Rodrigo Laviña (ex-At Versaris) i V. Pizza constitueix tot un exercici de hip-hop en català, coral, elegant i sofisticat, genuí i imaginatiu, capaç d’integrar en el seu discurs de manera fantàstica sàmplers de la Nova Cançó i de tota mena de gèneres, i que demostra predilecció per la psicodèlia, el ie-ié català sixtie, el soul i les músiques negres o la música popular brasilera. I sempre amb la seva sonoritat gruixuda, profunda. Les col·laboracions de Joana Gomila i Laia Vallès, Martí Sales, Marta Garret (The Bop Collective) i El Gordo del Puru fan més interessant encara aquest tresor amb sabor clàssic atemporal.
 

7. Millor disc de cançó d'autor

CAÏM RIBA
Llunes de Plutó
(RGB Suports)

Després de la trajectòria amb el trio Pastora, el fill cantautor de Pau Riba s’ha obert un nou camí amb discos com 306 km (RGB Suports, 2015) i Nararai (Discmedi, 2018). Però, probablement, en cap d’aquests no havia assolit el nivell de personalitat, de concreció i de compromís amb la vida que brillen, amb tota l’esplendor, a les cançons de Llums de Plutó. La superació d’un càncer ha estat determinant en el to de peces com ara “Un dia perfecte” o “A la ciutat”, petites celebracions del goig de viure. I així, entre algunes invitacions a la pausa (“Buscarem cargols”), escapades oníriques (“Ciutat de flors”) i petits tractats sobre l’estoïcisme (“Em sembla bé”) transcorre un disc reconfortant.
 

6. Millor disc de música familiar

THE TYETS + DIVERSOS ARTISTES
Animalari urbà
(Luup Records)

El grup mataroní The Tyets és únic portant les músiques urbanes a terrenys transversals. Amb Animalari urbà, el duet Oriol ‘Derra’ i Xavier ‘Jotes’ lidera l’encàrrec de l’escola Bressola de Catalunya Nord per crear un disc amb artistes d’arreu dels Països Catalans que adapta el poemari d’Enric Larreula. Un porc que fuig per Sant Martí a ritme de bachata (Ariox), un lleó progressista que balla la rumba (Julià Leone), una cuca que salta al reggaeton (Baaldo), el poll de la lluna plena (Maluks), el pingüí fredolic (Yung Rovelló)... o “El ratolí” compartit amb el Cor Bressola que va merèixer el XIV Premi Miquel Martí i Pol. Una fantàstica celebració de poesia, llengua i música apta per fer cantar i ballar tots els públics.
 

5. Millor disc de pop-rock

OQUES GRASSES
A tope amb la vida
(Halley Records)

El disc d’Oques Grasses Fans del sol (Halley Records, 2019) no només va reunir unes quantes cançons d’aquelles que s’arrapen instantàniament al paisatge sonor. També va demostrar que era possible trobar, en el fressat panorama de la fusió i la música festiva catalana, una fórmula nova i un so singular. No era fàcil que el següent treball del mateix grup mantingués el llistó a la mateixa altura. Però A tope amb la vida segueix amb els grans trets diferencials del grup: la veu i la lírica de Josep Montero, la fusió i reciclatge practicats amb ganes i coneixement i alguns temes que ho han tornat a petar a festes majors i radiofórmules com “Wake Up” i, sobretot, “Bye Bye”.

4. Millor disc en llengua no catalana

JOANA SERRAT
Hardcore from the Heart
(Great Canyon Records)

La cantautora vigatana Joana Serrat ens ha acostumat a discos ferms, on sublima el seu talent per fer grans cançons en anglès i amb estil americana. Hardcore from the Heart segueix aquesta línia, però introdueix nous matisos. El que a Dripping Springs (Great Canyon Records, 2017) eren paisatges i cants lluminosos, aquí s’han fet més ombrívols. Gravat també a Texas, tot i que en un estudi diferent, les noves cançons s’endinsen amb presència de teclats i capes de so, per acompanyar lletres que parlen amb serenitat d’enyorança i de trencaments. Des de la llarga i densa “Easy” fins al punt final, íntim i salvatge de “Wild Beast”, l’artista deixa enrere etiquetes i estampa una veu personal i emotiva.
 

3. Millor disc de folk

MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS
Clamor
(Fina Estampa)

La veu badalonina Maria Arnal i el guitarrista flixanco Marcel Bagés fan equip amb la producció de David Soler per fer un salt cap a l’espai exterior i a l’interior del cos. Pell endins o navegant entre galàxies, més que una evolució hi ha hagut una mutació respecte a la veu i la guitarra viscerals del debut 45 cerebros y 1 corazón (Fina Estampa, 2017). S’han sofisticat en extrem i tot es mou al servei del concepte general de l’àlbum –el clam
o conjunt de veus tel·lúriques que emergeixen–, de les visions al·lucinades i al·lucinants de “Meteorit ferit” a una versió del “Cant de la Sibil·la” que treu el cant litúrgic de l’església per dur-lo a la natura i reconciliar-lo amb antigues arrels paganes.
 

2. Millor artista de l'any

ZOO
Llepolies
(Zoo Records)

El tercer àlbum d’estudi del grup de Gandia és, fent justícia al seu títol, una llepolia sonora. Un cant ambiciós a la sensualitat i la promiscuïtat sonora, on es transmet des de la primera escolta atreviment, entusiasme i ganes de passar-ho bé. El formen dotze cançons denses, riques en detalls i en producció, que es van succeint com un passeig lúdic per un territori concret i en un moment determinat: el País Valencià d’avui. De la mena de pregó inicial que és “Ei” a la cançó que dona títol al disc i resumeix en poc menys de quatre minuts el seu missatge, el grup del cantant i lletrista Panxo ha amollat el seu disc més ambiciós gràcies a una tria de cançons tan rodones com “Avant”, “Tobogan” o “Llepolies”.


1. Millor disc de l'any

LA LUDWIG BAND
La mateixa sort
(The Indian Runners)

Els empordanesos La Ludwig Band ja van començar a fer-se un nom i guanyar públic amb el seu primer treball, Al límit de la tonalitat (The Indian Runners, 2020). Pocs mesos després, amb el nou disc es mostren encara més segurs i més ben definits,
i apuntalen encara més la seva aposta estètica, que no és altra que peces folk-rock de veus arrossegades i imatges oníriques, amb referents d’enllà com Bob Dylan i The Band, o d’ençà com Pau Riba, Sisa o, fins i tot, Manel. Tot torna, i més els clàssics, encara que sigui sota la pell d’uns joves inquiets que acaben de formar un grup nou i que canten com si no hi hagués ahir ni demà tant davant un gran auditori com a cau d’orella.