Millor artista del 2013

Manel: "Les cançons són com les toquem en directe més que no pas al disc"

El quartet barceloní despunta amb el seu tercer disc Atletes, baixin de l'escenari (Warner/DiscMedi, 2013) com a millor artista de l'any als Premis Enderrock 2014, de la crítica. En només tres setmanes en van vendre 20.000 còpies, i va esdevenir nou disc d'or. Manel s'han tornat més pop, més elèctrics i han deixat de banda els arranjaments musicals carregats en un treball que els brinda el reconeixement com a banda de referència. En parlem amb el guitarrista Roger Padilla.
Text: Sandra Tello. Fotos: Arxiu Enderrock


EDR: Com heu viscut aquest 2013?
ROGER PADILLA: Molt bé! Vam gravar el nostre tercer disc a principi d’any, va sortir a la primavera, i des d’aleshores estem actius. Primer ens vam dedicar a gravar-lo, després a aprendre'l a tocar, i finalment a tocar-lo. Anem voltant fent concerts, així que estem molt contents.
 
EDR: Amb quin moment us quedaríeu d'aquest últim any?
R:P: És difícil de dir, costa molt. No ho sé, diria que amb el fet de poder tocar en directe; no em quedaria amb cap dia en concret. Poder tocar en tants llocs és molt gustós i és el que ens agrada.

EDR: Ara que ja fa uns mesos de la publicació d'Atletes, baixin de l'escenari, amb perspectiva, com definiries el vostre tercer disc?
R.P: Hi ha cançons que han evolucionat més que altres a mesura que les hem anat tocant. N’hi ha que han anat creixent mig soles, altres que potser funcionen millor d’una altra manera i les canviàvem per refrescar-nos, sobretot cançons les d'altres discos. Tot evoluciona, i més després d'haver fet el primer concert. El disc l’escoltem poc... Quan l’estàs mesclant i treballant l’escoltes tant que després vols un temps de pausa. Les cançons són com les toquem, més que no pas al disc.
 
EDR: La crítica us ha considerat el millor artista del 2013. Què representa per a Manel aquest reconeixement?
R.P: N'estem molt contents i agraïts, i alhora no tenim clar que ens ho meresquem. Ens fa molta il·lusió però hi ha molts grups que ens agraden que potser també s'ho mereixerien. Tot i això, volem donar les gràcies als que han pensat en nosaltres.
 
EDR: El projecte de Manel ha crescut de manera exponencial des que va néixer. Fa vertigen mirar enrere?
R.P: No, fa gràcia. Tampoc som gaire de mirar enrere. Però si ho fem, fa il·lusió cada dia poder anar tocant, voltant i ja tenir tres discos. Estem molt contents de fer directes. Amb el primer disc només teníem dotze cançons i els concerts tenien aquests temes i algunes versions. Ara en tenim vora la trentena i podem variar una mica més. De vertigen, poc, estem contents de poder seguir treballant, a veure si dura i que la gent vingui als concerts.
 
EDR: Sempre heu portat la prudència i la modèstia per bandera. Com encaixeu l'èxit de ser un dels grups més destacats del panorama català?
R.P: Són coses que passen a fora teu i que no controles gaire. Fa il·lusió! Si fas música i la gent ve als teus concerts, és l’hòstia! No sé quina és la manera d’encaixar-ho. Nosaltres estem contents mentre duri. Sabem que no serà sempre així i que hem de gaudir-ne mentre puguem.

EDR: Què suposa ser número 1 de vendes a tot l'Estat espanyol?
R.P: És estrany, vendre molts discos no és un objectiu que ens marquem. Quan tanquem el disc ens n’oblidem i pensem en els concerts. Són extres que fan il·lusió, com el premi que ens concedeix la crítica, i ajuden a fer la feina més fàcil.

EDR: Com es presenta el 2014 per a Manel?
R.P: Amb ganes, en principi seguirem tocant. Al febrer anirem una setmana a Alemanya, al març a Anglaterra, però la idea és seguir fent concerts per aquí també.