Repassem cadascun dels temes del nou disc amb el sextet de l'Alcoià

'Present' d'El Diluvi, cançó per cançó

Deu anys després del seu primer EP, la banda de l'Alcoià El Diluvi presenta un quart àlbum de quinze cançons titulat Present (Halley Supernova, 2022). El sextet reivindica que encara són ací, que cal viure el present i gaudir-ne al màxim, i més en temps de pandèmia. Asseguren que tenen ganes de rauxa i jaleo. Ens ho expliquen a través de cadascuna de les cançons de l'àlbum
Text: Redacció. Fotos: Andreu Gómez.
1. "Paraules silenciades"
"És un cant a la superació, a enfrontar-se a la por, a l'empoderament femení, a trencar el silenci dels abusos i injustícies, a acceptar qui som i brillar dins la foscor de les inseguretats creades per una societat sovint violenta, invasiva i colpejadora".



2. "Foguera"
"És la cançó més representativa del moment tan especial que viu El Diluvi. Després de 10 anys de trajectòria, estem més vius i renovats que mai. I donem les gràcies al nostre públic amb un r'n'b on, adaptant consignes mítiques de les cançons que han marcat generacions, unim forces amb Anna Millo (Funkiwis) i tota la secció de vents de The Dance Crashers".

 
3. "Si puc (només si tu vols)"
"Amb aquest tema fem un viatge per les emocions més íntimes que nodreixen una relació. I ho fem despullant-nos en una illa secreta amb una bachata que s'acaba transformant en una tornada pop".



4.- "Quin fandango!"
"És una versió del “Fandango d’Onil”, una cançó tradicional valenciana. Renovant-la i donant-li un aire nou, tant a la lletra com a la música, i fusionant el tradicional folk, amb el modern i l'electrònica. Col·laboren, aportant aquest folk d'arrel valenciana, Pep Gimeno 'Botifarra' i Hilari Alonso".

 
5. "Foc i gel"
"Constitueix l'al·legoria d’un amor impossible entre dos elements antitètics com són el foc i el gel, encarnats en diverses formes i imatges suggeridores al llarg del tema. Es tracta d’una cançó de ritmes llatins a mig temps, ballable i apegalosa, centrada en la història d’un tu i un jo desitjosos d’una abraçada que no arriba mai".



6. "Flying to the Moon"
"Amb aquest rock, ens volem adreçar al públic més jove, i també al més major. En l’espai exterior ens hem trobat amb Mireia Vives per a cantar a algú que marxa, però que ens tornarà a visitar sempre. Mai ningú s’oblida de ningú, sempre queda el record. Cançó d’anada i de tornada, per a deixar anar les coses, i retrobar-nos sempre amb elles amb el millor dels somriures i amb un ‘beset’ gegant, que no acabe mai".

 
7. "L’amor que fem"
"És un reggae suau, pintat amb sonoritats pop contemporànies. Aquesta cançó versa sobre l’amor sense fronteres ni condicions, allunyat de convencionalismes. Un amor que no entén de gèneres, sexes ni condicions socials, sinó de persones. 'L’amor que fem' narra el moment on es desdibuixen les diferències entre les persones que s’atrauen i aquestes arriben a territoris desconeguts. Aquest fet les condueix a la voluntat primigènia d’eternitzar el moment, tot i saber que això no durarà per sempre".

 
8. "Ho podrem tot"
"Possiblement, la cançó del disc amb més missatge feminista -amb el permís del primer senzill-. 'Ho podrem tot' és un viatge a través de diferents lluites actuals del feminisme: a través de les persones migrants, i també dels desnonaments, on de nou i molt sovint, la pitjor part se l'emporten les dones...".

  
9. "Tot amor falla"
"Recopilació i adaptació d'alguns fragments de l'obra d'Ausiàs March, important poeta valencià del s. XV. Filosofant sobre l'amor, amb una veu femenina i una altra masculina dialogant amb un mateix, pensant que, al final, tot amor falla".

 
10. "Costa Blanca 1993"
"Basada en un quadre d’Antoni Miró que porta el mateix nom, aquest és un cant sobre la destrucció del territori. Concretament, un cant a la destrucció de la costa sud valenciana. Una crítica a un model constructiu invasor i insostenible, que tan sols enriqueix i nodreix unes poques persones, destruint passat, present i futur. Amb els Auxili, fem un reggae, per defendre el territori. La cosa era com era i ara, senyores, el que és".



11. Present
"No n'hi ha dues sense tres, i una queda òrfena. Després de 'Misèria i amor' [Junteu-vos (Halley Records, 2019)], sentíem la necessitat de dir 't’estime'. Flirtejant amb el pop, el color de les flors, l’adrenalina al volant, les nits en les carreteres, els mapes sense destí i un temps que no es mesura en segons... Ens hi acompanya Smoking Souls per dir que, ara i ací, volem estar vius en tots els somriures".
 


12. "De boca en boca"
"A 'De boca en boca' ens referim a les xarxes del nou món des d'un punt de vista crític, però acceptant que és una nova realitat en la qual la majoria de la població es veu reflectida. Quasi tothom té xarxes i, en el primer món, tothom coneix les xarxes. Per a nosaltres, són importants, així i tot, pensem que més important és què passa al nostre voltant, i ens preocupa que la gent es puga perdre el món que hi ha fora per estar mirant aquell que apareix a la pantalla. Al cap i a la fi, un present volàtil, un magatzem de palla, allò potser més irreal, de la nostra realitat".
 


13. "Tempestatibus"
"'Tempestatibus' (a les tempestes, en llatí) dibuixa la imatge obscura d’un planeta Terra que està sent devastat per una tempesta violenta i on ara regna el silenci que ho inunda tot, fruit de no cuidar la casa que habitem, a la que hem condemnat a l’oblit i a la misèria, i que ara s’esvaeix, cega i sorda. Amb un inici de 'cant gregorià' modernitzat, aquesta cançó s’inspira en l’estructura típica dels cants de batre valencians, un tipus de cant tradicional que es cantava a cappella, lligat als treballs del camp, com batre, regar, segar, llaurar, etc., i també vinculat a la zona del nord del Marroc, on aquests cants s’utilitzaven durant la collita d’olives o per emblanquinar parets".

 
14. "Bona nit, amics meus"
"Quan els pensaments, l’estrès i la lluna i les estrelles als nostres caps no ens deixen dormir, en les nits més complicades, ens fan arribar aquests pensaments de misèria, d’amor i de soledat. Uns pensaments que només amb les amigues i amics, podem superar. Amb la col·laboració Guillem Solé de Buhos, un amic. És una cançó de festa, per a les nits en què és difícil adormir-se".