Estrenem en primícia la versió 'hometape' de la balada de l'artista badaloní
Les «Paraules» íntimes de David Ros
El passat 19 d'octubre, David Ros publicava el seu segon treball d'estudi, 'Estimant salvatge' (U98 Music, 2021), una entrega que mostrava l'evolució i la maduresa musical de l'artista badaloní. L'àlbum, al llarg dels seus deu temes, desprèn un aire optimista i enèrgic, però també deixa espai per al dol i la tristesa. "Paraules" n'és l'exemple, una balada íntima que ara l'artista reinterpreta en una versió casolana i acústica
Text: Sergi Núñez i Marc Ferrer. Fotos: Guillem Roma i Xavier Martín
"Paraules" és una balada que aborda el dol de l'absència. "La cançó parla de la pèrdua, de quan marxa algú estimat i et deixa un buit gegant", explica Ros. "La meva intenció quan vaig fer aquesta cançó va ser que tothom que hagi tingut una pèrdua propera se la pugui fer seva. Jo, personalment, la vaig escriure per una pèrdua concreta, que és la de la meva mare, però la intenció és fer-la més genèrica. Per això, no hi vaig voler posar noms ni cognoms, perquè vull que aquesta força positiva per superar el dol pugui arribar a tothom", reconeix. El badaloní, a més, també puntualitza que "això és aplicable a qualsevol ésser viu. Amb la pèrdua d'un animal de companyia, com un gos o un gat, també es pot donar aquest mateix sentiment".
Ros també declara que s'ha decantat per reinterpretar "Paraules" en aquest vídeo casolà perquè "els darrers senzills havien estat molt animats i tenia ganes de potenciar una cançó diferent, com ara 'Paraules', que és més tranquil·la i sentimental". Confessa que li hagués agradat acompanyar-se d'un piano -com la versió original inclosa a Estimant salvatge-, però que, finalment, es va acabar decantant per la guitarra perquè la domina més. Precisament, aquesta versió casolana més intimista connecta amb l'arranjament que l'artista badaloní interpreta en el directe: "en viu, comencem també amb un ritme pausat a piano i veu i, a poc a poc, s'hi suma tota la banda, amb la bateria, el baix... Fins i tot, en el concert de presentació a Luz de Gas vam comptar amb un violí i un cello i la veu d'en Miquel Abras", explica.
Amb l'àlbum Estimant salvatge, David Ros ha volgut expressar "que tot va bé, i més tenint en compte aquesta època pandèmica que estem vivint. Cal aprofitar la vida. El disc és un carpe diem salvatge perquè ens tornem bojos d’amor. Segueix la línia del missatge de les meves cançons, que parlen d’alegria, optimisme, bon rotllo i amor".
Quasi tres mesos després del seu llançament, David Ros admet que està molt satisfet amb el resultat i la rebuda del disc. "Jo estic molt content. He notat que molta gent s'ha anat fent seves les cançons. Això mola perquè vas veient que hi ha moltes opinions i com cap cançó no es queda enrere; a diferència del primer disc en què hi va haver un parell o tres que no van ser gaire escoltades", relata.
"També he de dir que quan el vaig acabar, ja tenia la sensació que el disc era menys mainstream que el primer disc, Ara (U98 Music, 2020). En l'àmbit musical, crec que això és bo perquè realment han sortit cançons molt maques", explica. "Sento que estic avançant", conclou Ros, perquè he "buscat nous sons i he volgut experimentar fent cançons amb cordes -com és el cas de la versió d'estudi de "Paraules"- i amb vents". "Hi ha cançons amb cadències més lentes i lletres més reflexives, però he seguit la mateixa línia", puntualitza: "He ampliat el concepte amb el soul i una lírica profunda i sentimental".