Estrenem en exclusiva el nou videoclip de Les Montses

L'home ocell alça el vol «Indomable»

L'estiu passat, el quintet de Sant Vicenç dels Horts Les Montses va publicar 'Enlaire' (2021), un tercer disc amb una tretzena de noves cançons que seguien la filosofia i la sonoritat de les seves primeres tonades. Una d'aquestes peces era "Indomable", que avui esdevé videoclip, seguint una idea original del grup. Te'l presentem en primícia
Text: Redacció. Fotos: Juan Miguel Morales i Marc Virgili.


La peça audiovisual que acompanya, a partir d'avui mateix, "Indomable", és més un petit curtmetratge, segons assegura el grup, que un videoclip a l'ús. "Teníem moltes ganes de poder compartir una proposta artística més arriscada, i amb un contingut conceptual més alt", expliquen des de Les Montses.

I és que aquesta peça és particularment especial per al grup i pel seu estimat home ocell, una figura ideada per la banda i que vol representar "la valentia, la superació, i la cerca de pau amb tu mateix. I en els últims mesos, i podríem dir anys, això és quelcom que tots hem necessitat una mica". Per això, aquesta cançó, en què la figura quasi mística de l'univers de Les Montses té tant de pes, mereixia un acompanyament audiovisual d'alçada.

Així, al clip, amb idea original de Les Montses -i amb l'ajuda de Marc Virgili i Nohely Floritza a la direcció de fotografia i operació de càmera, i les interpretacions de Toni Pastor, Anna Buj, i Júlia Pujadas-, s'hi mostra la història d'una noia que viu per inèrcia. Fins que es troba, per això, "amb qui va ser un amic, el seu peluix, que la transporta de nou a la seva infància i li recorda com és viure sense tenir por a equivocar-se i com és simplement ser, i ser sense complexos". Amb això, s'afanya a assegurar la banda, no es fa una apologia del paradís perdut i que qualsevol temps passat va ser millor, sinó que es vol presentar un estil de vida: el "camí que simbolitza l''home ocell' a través d'aquest esperit i prisma d'un nen que que està en pau, que no té complexes, és valent i encara no està 'domesticat'. Que veu el món com quelcom immens per descobrir i jugar", relata Les Montses. "L'home ocell és una metàfora, i no un destí al qual s'arriba. És un camí que es pren, però que a vegades es perd. Del que surts, i al qual tornes."