El passat 29 de febrer, l'artista olesana Chanel Terrero es proclamava guanyadora del Benidorm Fest i aconseguia, d'aquesta forma, el bitllet per a representar l'Estat espanyol a Eurovisió. Els resultats del festival, marcats per la diferència de tendències entre el vot del jurat especialitzat i el del públic, van causar una forta polèmica. Avui, dues setmanes després, i amb una certa perspectiva, parlem amb Chanel sobre el que ha comportat el Benidorm Fest i sobre les seves expectatives a Eurovisió

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

Com has digerit tot el que t’ha passat en el darrer mes?
Encara ho estic digerint, la veritat. Ara ja estic més assentada, més a terra i enfocada a treballar i a no fer tant de cas al soroll. I, sobretot encaro tot el que ve amb il·lusió, que no s’ha de perdre mai. 

Com ha viscut la teva família i tot el teu entorn més proper tot aquest soroll?
Home, no ha estat fàcil. Qualsevol família que hagués viscut una situació com aquesta ho hagués viscut igual, jo crec. És difícil llegir coses tan dures i crítiques tan sentenciadores cap a una persona que coneixes i que l’únic que ha fet a la seva vida ha estat treballar i no perdre mai la il·lusió. Però, bé, al final hem estat tots units. Tant amb la meva família com amb els meus amics. I ara cal seguir amb força cap endavant. 

Creus que, en general, s’ha estat injust amb tu?
Cadascú és lliure de tenir la seva opinió, però, el que m’ha sorprès, i he trobat injust, ha estat que s'han dit coses que no són veritat, i que se m’hagi atacat pel meu color de pell, per on he nascut o que se m'hagi qualificat de poc feminista. Aquesta mena de coses sí que les sento injustes. El que no crec que sigui injust és que la gent tingui opinió: si volien que guanyés un altre artista, em sembla bé. Tothom té els seus gustos. El que no m’ha agradat ha estat l’atac personal que he rebut.

Creus que darrere d’aquestes crítiques hi ha un cert punt de classisme per desprestigiar el reggaeton?
La veritat és que no sé quin és el missatge que hi ha darrere de tot això. A nivell personal, he de dir que jo soc artista i intèrpret, i l’únic que he fet ha estat pujar dalt de l’escenari i donar el millor que tinc. Però, sobre això que comentaves del reggaeton, les llistes de reproducció d’Espanya parlen per si soles. El reggaeton és un gènere que s’escolta i que està en el lloc número 1.



Vas publicar "SloMo" amb la intenció de presentar-te al Benidorm Fest o la cançó venia d'abans?
Bé, no és meva la cançó. En Tony Sánchez-Ohlsson, que és un dels assessors externs d’Eurovisió, em coneixia per la meva feina en musicals, i va decidir cridar-me i proposar-me que cantés un tema que quadrava molt amb mi i que em venia com un guant. Llavors, em va posar en contacte amb un dels compositors de ”SloMo” per a fer un càsting i veure si els agradava la meva interpretació. He de dir que quan vaig escoltar per primer cop la cançó em va agradar molt. És molt com jo; una cançó que jo escoltaria. I, al final, vaig passar el càsting i em van agafar. És veritat que és la meva primera cançó, per ara, però no descarto que n’hi pugui haver més. 

En alguna ocasió, has comentat que “SloMo” és un tema que cridava a empoderar-se. Com entens tu l’empoderament que transmet la cançó?
Ho he dit en anteriors ocasions i ho diré sempre: jo soc només una intèrpret, ja que no n’he escrit la lletra. Però, quan vaig escoltar aquesta cançó i quan la canto, per mi és un crit a l’empoderament a sentir-te bé amb el teu cos. Només d'escoltar la cançó, ja vols sortir a ballar i, en definitiva, a passar-ho bé. És igual com vagis vestit per poder-te sentir empoderat. “SloMo” no té un missatge polític, és un missatge per gaudir. 

Malgrat tot el soroll mediàtic del Benidorm Fest, entre els concursants us porteu bé, oi?
Sí, sí. És així. De fet, tenim un grup de Whatsapp i he rebut missatges de part de la resta de participants, tant per aquest grup com per privat. Ha estat una competició molt, molt sana. Hem estat rivals però no oponents. 

La pregunta és obligada. Heu fet, o almenys agendat, la calçotada promesa amb Rigoberta Bandini?   
[SOMRIU] Sabia que preguntaries això! No, encara no. Està una mica enlaire, però succeirà.

I amb les Tanxugueiras, hi vas poder parlar?
Sí. No sé si va ser just l'endemà o un parell de dies més tard, però vaig parlar amb elles. Ens vam compartir uns quants missatges i després hem tingut entrevistes en públic juntes. 
  Estàs ja treballant en el teu espectacle a Eurovisió?
Sí. Estem fent milions de reunions i tinc moltes ganes de començar a assajar i veure què farem.  

Com afrontes aquest repte majúscul?
Soc conscient que Eurovisió té una gran magnitud. No obstant això, sempre intento tenir els peus a terra i fer el que sempre he fet en tots els anys que porto a la professió. Intento assajar, treballar, no perdre la il·lusió i que tot el soroll que s’ha generat al voltant no es converteixi en una responsabilitat molt gran. És a dir, és una responsabilitat molt gran, però no vull que em tapi ni que es converteixi en nervis dolents que em puguin fer sentir petita. Sobretot, afronto aquest repte amb ganes i amb molta feina.

Ets la quarta catalana que va a Eurovisió en les cinc darreres edicions. Per què creus que esteu anant tants catalans últimament a aquest certamen?
Ostres, doncs no ho sabia... Hi ha molts artistes catalans que són la bomba. I bé, Eurovisió és un canal molt gran i em sembla meravellós ser la quarta catalana que hi va en les darreres cinc edicions. Em fa estar molt orgullosa, la veritat.

Has tingut l’oportunitat d’escoltar les diferents propostes eurovisives d’enguany? Augures molta competència?
Aquest any el panorama és molt potent. Encara estic fent els deures i acabant d’escoltar algunes propostes, però, pel que he pogut veure fins ara, hi ha propostes molt bones i m’agrada. Em sento molt orgullosa de poder formar part d’aquest certamen amb tant de nivell.  

 

Alguna cançó en concret que t’hagi agradat especialment?
A veure, la veritat és que els italians (Mahmood & Blanco - “Brividi”) són molt bons. M’agraden molt. No tenen res a veure amb el que nosaltres portem, però em sembla una passada. Per altra banda, Ronela Hajati, la representant d’Albània, també m’ha agradat molt. 

Justament la gràcia d’Eurovisió és que s’hi puguin veure propostes radicalment diferents, oi?
Exacte. Jo també ho veig així!

Independentment del que passi a Eurovisió, tens intenció de seguir amb aquest projecte en solitari?
Sí. Per què no? No em tanco les portes mai, i cantar és una cosa que sempre m’ha entusiasmat fer. Quan era més petita, sempre pensava que m'encantaria poder dedicar-m'hi. I ara, tot just acaba de començar i hi ha moltes coses a fer.