Repassem el nou treball de la banda d'Ontinyent

'Guaret' d'Auxili, cançó per cançó

El 2019, Auxili va parar per poder anar més lluny. D'aquesta manera, la banda va entrar en fase de guaret per a poder recobrar forces i carregar les piles. Tres anys després i amb una pandèmia pel mig, la formació d'Ontinyent recupera aquest tecnicisme del món agrari per a titular el cinquè àlbum (Propaganda pel Fet!, 2022). En repassem cadascuna de les vuit peces:
Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.
1. "Guaret"
Un lent arpegi de piano dona el tret de sortida a Guaret, fins que una etèria base electrònica convida La Maria (Maria Bertomeu), que entona un delicat i íntim cant de batre escrit per Marc Guardiola. Aquesta línia melòdica culmina en una melodia de metalls marca de la casa que anticipa un reggae tranquil "amb una lletra que barreja el concepte del guaret del camp i el nostre guaret musical", explica la banda. Un tema inicial que deixa clar que el silenci d'Auxili s'ha acabat. 



2. "Diga-li"
Va ser el primer senzill amb què la banda va anunciar el seu desglaç -representat al videoclip a través de la descongelació de les neveres-. Amb un reggae potent i punyent, Auxili anuncia ben clar per uè han tornat: "estem famolencs i aganats per fer ballar, cantar i despertar alguna consciència".

 
3. "El vici"
Sota contratemps i una electrònica tranquil·la, hi reposa un tema ple de metàfores que deixa espai per extrapolar-ne la lletra a tota mena d'afectes i dependències. "És una lletra que amaga paral·lelismes amb el mal hàbit que tenim molts membres de la banda amb el fum i l’herba, però que sembla que parle d’una relació 'tòxica', de dependència emocional", afirma el grup.

 
4. "Música i manta"
Després de la calma d'"El vici", arriba la festa de "Música i manta". Combinant el dancehall, les sonoritats llatines i l'electrònica, Auxili s'acompanya de Tribade per parlar de les renúncies que suposa fer música a la seva manera. "Sabem que fent altres estils o altres lletres en una altra llengua, tal vegada podríem arribar a més gent o a altres esferes artístiques. Però som feliços fent la nostra música i les nostres lletres, i així volem seguir", es reafirma la formació.



5. "Valentes jugades"
És un dels temes en què el grup prescindeix més de l'electrònica i, per aquest motiu, podria haver encaixat perfectament dins de l'estil del seu darrer disc, Tresors (Propaganda pel Fet!, 2018). "Hem volgut fer una segona part de la nostra cançó 'Si tu vols', del disc Tresors. En 'Si tu vols', els membres de la banda ens preguntàvem entre nosaltres si volíem continuar en este projecte musical i de vida. Ara en esta segona part, 'Valentes jugades', ens confirmem que anem a jugar-nos-la i que saltem a la piscina sense saber si hi ha aigua", relata el conjunt.



6. "La brúixola"
Una mirada al passat, recuperant les arrels de l'ska i del rocksteady. Amb unes melodies de vents molt alegres, la banda descarrega un dels moments més optimistes del disc amb una picada d'ullet molt particular: "Més de 4 membres del grup tenim germanes majors, referents feministes i de vida a qui volíem dedicar un apartat en este disc, ja que sense elles no seríem com som. Al tema, han col·laborat totes elles cantant una tornada i, a la lletra, apareixen els seus noms d’una manera poètica".



7. "Moussaka"
Referenciant el film El sopar dels idiotes (Francis Veber), Auxili i Los Chikos del Maíz s'ajunten per apuntar de forma irònica i satírica contra el poder. Amb una base festiva i plena d'energia, les dues bandes criden a fer una mussaca -un plat tradicional grec- "pa tots i pa totes" amb la carn dels idiotes, al·ludint a les elits que ostenten el poder. 
 


8. "Parèntesi"
El segon senzill que la banda havia avançat té un fort arrelament amb el títol del disc. "El guaret és un gran parèntesi, un temps mort. Ens semblava genial poder acabar el disc tancant este parèntesi i acabant el guaret, tornar als escenaris i reprendre la nostra vida com a grup", confessa la banda. Per mitjà d'una base nítida, aquest parèntesi també recorda el parèntesi que ha suposat la pandèmia. "És una lletra molt sincera i bonica, escrita a mig confinament, que parla del poble, del pare, de la mare, de casa i de com els hem trobat a faltar en esta llarga pandèmia. Tanquem el parèntesi i s’acaba el guaret".