entrevistes

La Maria, la jove d’Oliva que s’ha fet viral fent cant valencià

Parlem amb Maria Bertomeu, que recentment s'ha fet viral a Twitter amb una versió d'«Arranquen vinyes»

| 09/11/2021 a les 10:30h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, La Maria, folk, cant valencià, viral, edrvalencià, actualitat, entrevistes
La Maria
La Maria
Ja fa uns 3 anys que Maria Bertomeu (La Maria) comparteix les seves versions personals tant d’himnes generacionals com de l’últim crit del pop mainstream, a través de les xarxes. Té prop d’una cinquantena de vídeos penjants a YouTube -cantant temes d’Ovidi Montllor, Lluís Llach, Extremoduro, Sílvia Pérez Cruz, Rihanna o Måneskin-, però ha estat ara que la jove cantant s’ha fet viral, de sobte, amb una versió de la cançó tradicional d’Alcàsser “Arranquen vinyes”. Si encara no us heu trobat el seu vídeo per Twitter, podeu recuperar-lo també aquí sota. Parlem amb ella per saber com ha viscut aquesta allau de seguidors sobtada, i el camí per arribar fins aquí.
 

 
Després de publicar una cinquantena de versions, ha estat justament “Arranquen vinyes” la que s’ha fet viral!
Sí, fa molts anys que puge vídeos, sempre fent versions d’altres grups, i en alguna ocasió alguna cançó pròpia. Aquest curs he començat cant valencià al Conservatori de Catarroja, i vaig decidir compartir aquesta versió d’”Arranquen vinyes”, que és un dels temes que preparem a classe, i que em va animar a pujar el meu professor. Al principi tenia por, perquè si ni amb les versions ni amb les cançons pròpies havia tingut èxit... Perquè, de fet, he comprovat que com més recent la cançó que cante, més funciona a xarxes. Per això em va sorprendre que funcionés tant “Arranquen vinyes”. Jo crec que ha estat perquè és una cançó tradicional valenciana que normalment canten persones majors, sobretot homes. I que ara ho cante una persona jove, és estrany. A més, no tinc una veu de cant valencià tradicional, i pel que he vist pels comentaris que feia la gent, crec que això també ha agradat, perquè és com una renovació del folk valencià.
 
I com ho has viscut?
Moltíssima pressió! Al principi estava molt contenta: van ser tres dies molt intensos, amb molts seguidors de cop, comentaris i missatges per xarxes... Era aclaparador. Després, vaig sentir pressió perquè no sabia què pujar. Ara acabo de penjar una cançó tradicional de bressol, que segur que no tindrà el mateix èxit, però la gent ja començarà a veure-ho.
 

 
T'han felicitat i compartit per "Arranquen vinyes" Feliu Ventura, Pau Alabajos, Cesk Freixas, Rafa Xambó…!
Sí! Ja quan vaig veure la repiulada d’Amàlia Garrigós em va fer molta il·lusió, i a partir d’ella, va començar a arribar molta més gent... i vaig flipar que tots ells estiguessin dedicant un minut a escoltar-me, quan ni tan sols és una cançó seva la que versionava. De fet, no tinc versions d’ells perquè em fa molt respecte pujar cançons de cantautors, són temes molt íntims.
 
Quins són els teus referents?
Sílvia Pérez Cruz
, perquè combina cançó d’autor, pop, música tradicional d’ací i d’allà... La seva música és superenriquidora. També admiro molt Bob Dylan, i el meu professor de cant tradicional, Xavier de Bétera.

 
I com vas arribar a “Arranquen vinyes”? La coneixies abans d’entrar al conservatori?
No, la veritat és que no la coneixia. A classe ens van proposar vuit o nou cançons per preparar per a un examen, i una era “Arranquen vinyes”. Era la que m’eixia millor, perquè també m’agradava, i per això la vaig penjar.
 
I com vas començar a interessar-te pel cant valencià?
Arran d’escoltar els balls de falles al poble. Amb la pandèmia, vaig decidir pujar les meves versions dels balls a xarxes; pensava que no tindrien èxit, però van funcionar prou bé... Arran d’això, em van recomanar entrar al Conservatori de Catarroja, que és l’únic lloc del País Valencià on es pot estudiar cant valencià. És un grau que no demane gaire gent, i este curs som només tres persones: i dues estem a primer. Ara fa dos o tres mesos que vaig començar, i jo encara he tingut sort perquè sempre he cantat música d’autor i no se m’està fent un món. De totes maneres, passar de seguir lletres que em marcaven als acords, a cantar seguint les notes d’una partitura, i que a més em diguin que no ho faci exacte i que improvisi... Tota la vida he tocat el saxo seguint estrictament la partitura, i ara a l'inrevés!
 
Com comentaves abans, a principi d’any vas publicar també algunes composicions pròpies!
Sí, però ara les veig i m’adono que encara estan per millorar molt. Tinc més cançons pròpies, però no les estic penjant perquè espere a poder produir-les. M’agradaria pujar-les a xarxes com Spotify en una altra qualitat, i que la gent les puga escoltar bé. Però no sé quan serà això: vull fer-ho amb calma i tranquil·litat, no sentir-me pressionada. A la música d’autor i al cant valencià, les pressions no hi van gaire bé...

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.