La revista digital setmanal d'Enderrock
- 413
Conversem amb la banda barcelonina sobre 'Acaba i comença', el seu darrer treball
Inspira: «Faig les cançons a tall d'autoconsell i de superació»
Text: Helena Morén Alegret. Fotos: Tina Riera.
Jordi Lanuza (veu i guitarra), Fer Acosta (segones veus), Darío Vuelta (baix) i Xavi Molero (bateria) formen Inspira. Ara, presenten el seu cinquè àlbum Acaba i comença (BankRobber, 2022). produït per Pau Vallvé, que tracta sobre l'espiral de la vida que gira i que 'ens porta allà on res ja no serà igual'. En parlem amb Lanuza.
'Acaba i comença' no t'obres en canal, sinó que cantes des d'una mena d'acceptació. És el disc on has posat més distància a l'hora de fer les lletres?
La meva edat ho porta, se'n diu madurar. Les cançons sempre les faig a tall d'autoconsell i de superació, per a mi i per a qui escolta. No he canviat massa... és l'evolució lògica, però sí que he volgut filtrar bastant i fer cançons curtes. He intentat diluir, comprimir, ser més breu i més concret, cosa que acaba fent lletres més concises. El títol dona el patró.
Què hi veus en aquest 'Acaba i comença'?
Es refereix als cicles. Sovint es diu que tot comença i acaba; aquí dic que acaba i comença. Amb el canvi de cicle pots pensar que estàs en el mateix punt, però mai res és igual, repeteixes seqüències, però són diferents tota l'estona, diferents maneres de relacionar-te... Es refereix a tancar el cercle i assimilar-lo. Després de la pandèmia -que vaig haver de deixar-ho tot, i acceptar un nou cicle-, el títol va quedar clar. "Acaba i comença" va ser una de les últimes cançons que vaig fer.
Què t'ha portat a enregistrar un nou disc, després d'un silenci discogràfic de set anys?
Aquest és un disc cuinat abans de la pandèmia. Ens hi havíem posat el gener de 2019 i teníem data de gravació per al 14 de març, just quan ens van confinar. La gravació, al final, es va posposar fins al juliol del 2020. L’enregistrament va ser tot un retrobament. El que cantàvem gairebé semblava una altra vida. S’ha fet etern tot, però, després de Com a casa, tenia ganes de recuperar la banda i fer coses més rítmiques.
La gravació l'heu fet en directe a la Casa Murada. No hi ha res com unes bateries fermes per tirar endavant?
Tirem endavant, amb les piles carregades. Volíem que el disc sonés viu, amb el batec de la bateria, el baix... és el que som. No volíem tirar gaire de caixes de ritme. Les cançons es poden vestir de moltes maneres i aquí hem volgut captar l'esperit de la banda. La bateria gravada en directe és mig disco. Si no camina, ja podem plegar.
Del disc, fa res que heu avançat "Al bar vinil". Quina mena de nits sense final hi recordes?
Més que una nit és una sessió global. Et quedes amb una sensació d'amistat i aprenentatge, d'haver desenvolupat uns vincles, una amistat global on s'han compartit experiències. Estàvem aprenent i apreníem tots alhora. Una sensació de comunitat musical. El juny de 2021 el vaig traspassar a uns clients, el Gustavo i la Cristina, que ho han agafat i me n'alegro que siguin ells qui ho segueixin i no que acabés com a xurreria o botiga de menjar per a gossos.
I quan parles que 'recordàvem esperits d'antigues glòries', a quines fas referència?
Als 60's i 70's: història del rock, el pop i el folk. Posàvem un tema i ressonava aquella nit, parlàvem del tema, de l'artista... ens deixàvem portar. Però també podíem posar un estil musical més random, electrònica o jazz. Com a cançó, "Al bar Vinil" és la més norantes del disc. El Vinil es va inaugurar el 26 de novembre de 2005. Quan va néixer la meva filla Greta vaig haver de distanciar-me'n per pebrots i vaig obrir el Cafè Minerva, en horari diürn, però també ha petat pel Covid. La cançó "Al bar Vinil" n'evoca una altra d'Inspira: "Nits que no acaben mai".
A "Mentre cauen els demés", a què fas referència quan cantes que ets 'en els marges del present' i/o que 'la qüestió és ballar i fer com si res'?
La cançó parla del final d'una festa, en què estàs amb la persona que estimes. Uns estan acabant la festa i altres en un núvol. Té a veure amb allò de les nits que no acaben o les nits sense final. És un núvol de fantasia que pots tenir amb una persona, una sincronia amb algú concret, que acabes de conèixer o que coneixes de fa anys. Anem madurant, però aquell moment no te'l treu ningú. Tracta de com ens ha impregnat la memòria emocional.
També heu avançat "El desig original". Aquest desig, costa de mantenir?
Mantenir l'espurna vital i musical en realitat no costa, el que costa és desfer-te de coses que t'han marcat i posar atenció en allò important, en el que desitges. És igual si és fàcil o difícil, has d'anar-hi de manera fluida, i no caure en l'espiral. És veritat que de vegades costa tornar a la sensació interna de saber què vols. Quan ets petit, ho tens claríssim. Ho he après de la Greta, que veu la vida amb innocència i permanència en un punt molt curiós i molt tendre. Però tots portem un nen dintre que hem d'abraçar i amb qui ens hem de solidaritzar.
'Acaba i comença' no t'obres en canal, sinó que cantes des d'una mena d'acceptació. És el disc on has posat més distància a l'hora de fer les lletres?
La meva edat ho porta, se'n diu madurar. Les cançons sempre les faig a tall d'autoconsell i de superació, per a mi i per a qui escolta. No he canviat massa... és l'evolució lògica, però sí que he volgut filtrar bastant i fer cançons curtes. He intentat diluir, comprimir, ser més breu i més concret, cosa que acaba fent lletres més concises. El títol dona el patró.
Què hi veus en aquest 'Acaba i comença'?
Es refereix als cicles. Sovint es diu que tot comença i acaba; aquí dic que acaba i comença. Amb el canvi de cicle pots pensar que estàs en el mateix punt, però mai res és igual, repeteixes seqüències, però són diferents tota l'estona, diferents maneres de relacionar-te... Es refereix a tancar el cercle i assimilar-lo. Després de la pandèmia -que vaig haver de deixar-ho tot, i acceptar un nou cicle-, el títol va quedar clar. "Acaba i comença" va ser una de les últimes cançons que vaig fer.
Què t'ha portat a enregistrar un nou disc, després d'un silenci discogràfic de set anys?
Aquest és un disc cuinat abans de la pandèmia. Ens hi havíem posat el gener de 2019 i teníem data de gravació per al 14 de març, just quan ens van confinar. La gravació, al final, es va posposar fins al juliol del 2020. L’enregistrament va ser tot un retrobament. El que cantàvem gairebé semblava una altra vida. S’ha fet etern tot, però, després de Com a casa, tenia ganes de recuperar la banda i fer coses més rítmiques.
La gravació l'heu fet en directe a la Casa Murada. No hi ha res com unes bateries fermes per tirar endavant?
Tirem endavant, amb les piles carregades. Volíem que el disc sonés viu, amb el batec de la bateria, el baix... és el que som. No volíem tirar gaire de caixes de ritme. Les cançons es poden vestir de moltes maneres i aquí hem volgut captar l'esperit de la banda. La bateria gravada en directe és mig disco. Si no camina, ja podem plegar.
Del disc, fa res que heu avançat "Al bar vinil". Quina mena de nits sense final hi recordes?
Més que una nit és una sessió global. Et quedes amb una sensació d'amistat i aprenentatge, d'haver desenvolupat uns vincles, una amistat global on s'han compartit experiències. Estàvem aprenent i apreníem tots alhora. Una sensació de comunitat musical. El juny de 2021 el vaig traspassar a uns clients, el Gustavo i la Cristina, que ho han agafat i me n'alegro que siguin ells qui ho segueixin i no que acabés com a xurreria o botiga de menjar per a gossos.
I quan parles que 'recordàvem esperits d'antigues glòries', a quines fas referència?
Als 60's i 70's: història del rock, el pop i el folk. Posàvem un tema i ressonava aquella nit, parlàvem del tema, de l'artista... ens deixàvem portar. Però també podíem posar un estil musical més random, electrònica o jazz. Com a cançó, "Al bar Vinil" és la més norantes del disc. El Vinil es va inaugurar el 26 de novembre de 2005. Quan va néixer la meva filla Greta vaig haver de distanciar-me'n per pebrots i vaig obrir el Cafè Minerva, en horari diürn, però també ha petat pel Covid. La cançó "Al bar Vinil" n'evoca una altra d'Inspira: "Nits que no acaben mai".
A "Mentre cauen els demés", a què fas referència quan cantes que ets 'en els marges del present' i/o que 'la qüestió és ballar i fer com si res'?
La cançó parla del final d'una festa, en què estàs amb la persona que estimes. Uns estan acabant la festa i altres en un núvol. Té a veure amb allò de les nits que no acaben o les nits sense final. És un núvol de fantasia que pots tenir amb una persona, una sincronia amb algú concret, que acabes de conèixer o que coneixes de fa anys. Anem madurant, però aquell moment no te'l treu ningú. Tracta de com ens ha impregnat la memòria emocional.
També heu avançat "El desig original". Aquest desig, costa de mantenir?
Mantenir l'espurna vital i musical en realitat no costa, el que costa és desfer-te de coses que t'han marcat i posar atenció en allò important, en el que desitges. És igual si és fàcil o difícil, has d'anar-hi de manera fluida, i no caure en l'espiral. És veritat que de vegades costa tornar a la sensació interna de saber què vols. Quan ets petit, ho tens claríssim. Ho he après de la Greta, que veu la vida amb innocència i permanència en un punt molt curiós i molt tendre. Però tots portem un nen dintre que hem d'abraçar i amb qui ens hem de solidaritzar.