Parlem amb el 'beatmaker' maresmenc sobre «Inestable, inigualable, inaguantable», en col·laboració amb l'humorista

Gos D i Roger Pelàez estan a punt del 'Col·labse'

El món va de caiguda. Com a mínim, pel que fa a la crisi mediambiental. Almenys, segons diuen els mitjans. La preocupació pel col·lapse mundial ha dut al 'beatmaker' maresmenc Gos D a plantejar un nou treball, un EP conceptual de quatre temes que giren al voltant del 'Col·labse' (Propaganda pel Fet!, 2022)
Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.


Per què la importància de fer un tema, i tot un disc, sobre el ‘col·labse’?
Gos D: És un tema total, cabdal, i que està a l’ordre del dia. Per tant, he tingut ganes de posar-lo sobre la taula i que en reflexionem, debatem i ens preparem per al que ha de venir. Poc es parla, als mitjans i arreu, del que pot passar i passarà. Tot el que posi en qüestió el model i sistema capitalista és tabú. Potser hi ha un punt de reivindicar aquest tema, però també és una manera de dir 'com pot ser que sapiguem el que ens ve, i ningú en digui res'?

L’apropament o la perspectiva del col·lapse que entomeu a “Inestable, inigualable, inaguantable” l’heu pactat i escrit amb Roger Pelàez?
G.D: No, he donat total llibertat a cada cantant, poeta i artista. I cadascú ha dit el que li ha donat la gana.
Roger Pelàez: L’hem pactat, i no: l’hem fet a mitges. Ell em va explicar les seves inquietuds i el que li ronda pel cap al voltant del tema. Sembla que me'n rigui, perquè jo tinc aquesta manera d’encarar les coses: rient-me’n. El tema pot semblar que comenci seriosament, però es va liant la troca i acaba resultant absurd. Quan repeteixes molt una cosa, es torna absurda de tant parlar-ne. Sembla un text irònic, i ho és. Parla de les opcions boges d’enfrontar-se individualment a aquest repte, de l’absurd de les respostes individuals i individualistes. Però, alhora, participa també de l’angoixa, el patiment i la preocupació que tot peti. 

El clip que avui estrenem comença amb un petit tall d'Helena Garcia Melero, presentant 'Tot es mou'.
G.D: Sí, el clip comença amb la Melero i no és una menudesa. El component local m’ajuda a introduir el tema i la cançó. És una crítica als mitjans en general perquè no tracten en profunditat la temàtica, ni les causes ni les conseqüències, ni posen en dubte el sistema de producció i acumulació capitalista, sinó que simplement es dediquen a crear alarma social sense cap mena de divulgació constructiva. Al Canal 324 últimament només ens fan reportatges d’una guerra a Ucraïna i de la gira xirucaire de Pere Aragonès per Espanya...

A escala musical, en aquest tema jugueu molt amb els ritmes, i els contratemps. 
R.P: Juguem amb ritmes i contratemps perquè tots dos vivim una mica fora dels ritmes del temps que ens ha tocat viure.
G.D: Aquest tema, com tots els de l’EP, s’ha fet íntegrament amb una màquina que és una espècie de calculadora, tunejada, que sampleja. És una eina molt limitada però molt divertida. Permet desmuntar ritmes de manera molt fàcil i intuïtiva. Tot això estava buscat i finalment és una decisió artística.: m’interessen més les coses que estan desquadrades que no la monotonia imperant a tot arreu.