'Et porto escrit' (Música Global, 2022) és el tercer disc de la cantautora vallenca Maria Jacobs. Un recull d’onze cançons fetes des de la llibertat, que ara veu la llum. En parlem amb la seva creadora, que ens en presenta algunes claus

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.

Aquest és el tercer disc que publiques, però dius que hi ha un abans i un després. Per què?
Entre el confinament i l'any passat he passat un període de canvis, i tenia la necessitat de treure un disc que representés tot el que he viscut. M’han passat un grapat de coses, tant personalment com a nivell laboral, i necessitava plasmar-les en un disc.

Coses bones?
Jo diria que més aviat negatives. Però tinc una filosofia de vida que diu que quan passes per una època dolenta, després en vindrà una de positiva molt més potent. Tot el negatiu en realitat és per sortir del pas i finalment deixar-te millor de com estaves. M’ho vull prendre així perquè si no… I això s’ha complert una mica. Fer el disc ha estat la millor època de la meva vida, he conegut molta gent, tot ha anat molt bé…



Les cançons del disc relaten el que t’ha passat? Què ens vols explicar en aquest disc?
El disc es diu Et porto escrit perquè vull posar en relleu les persones que han fet possible que jo sigui on soc ara. I no em refereixo només musicalment, ni de bon tros. Tots els consells que he rebut, la gent que m’ha donat la mà… És un disc d’agraïment a tota aquesta gent.

Per tant, és un disc temàtic, en aquest aspecte?
Sí, en aquest sentit, sí. Però la majoria de cançons són molt romàntiques, molt de desamor… Tots els extrems són dins del disc. S'hi troben balades, cançons de ‘ves-te’n a la merda’… és un disc d’extrems. No hi ha un fil conductor, sinó que cada cançó ha pres el protagonisme que necessitava.

Aquesta diversitat de temes també es tradueix en una diversitat d’estils musicals.
Totalment. M’he donat tota la llibertat. Sempre m’havia volgut encasellar pel 'què diran'. En aquest disc ha estat tot el contrari, m’he alliberat de moltes barreres i he fet el que m’ha vingut de gust en cada cançó. Hi ha rock bastant heavy, hi ha funky, hi ha balades contundents…



L'àlbum es tanca amb una cançó especial.
Sí. Es diu “He crescut” i és una cançó acústica feta amb guitarra i veu i gravada amb una sola presa. És tal com va sortir, sense cap producció. Quan el disc ja estava a punt, ho vaig deixar amb la meva parella i se’m va acudir aquesta cançó. Va entrar-hi pels pèls. A la lletra hi ha els títols de la resta de cançons del disc.

'Et porto escrit' és el teu primer títol en català de manera inequívoca. L'anterior, 'Invisible' (Música Global, 2019) es podia llegir també en castellà i en anglès. És una aposta decidida pel català?
Sí, correcte, tot i que a moltes de les lletres hi ha fragments en anglès. No vull tallar-me. A casa parlo en anglès i forma part de la meva realitat. Però en posar el títol vaig voler que fos en català.