La revista digital setmanal d'Enderrock
- 424
Parlem amb els tres finalistes del concurs sobre el seu pas pel programa, les seves expectatives de futur i la seva visió sobre la música
Les confessions de Mariona, Triquell i Núria d''Eufòria'
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
'Eufòria' va arribar divendres passat a la fi de la primera edició després d'haver esdevingut tot un fenomen de masses. La gran final va proclamar Mariona Escoda com a guanyadora gràcies al vot de l'audiència del programa i, per tant, tindrà l'oportunitat de cantar la cançó de l'estiu de TV3 amb Miki Núñez, gravar una versió al disc de la Marató i signar un contracte discogràfic amb el segell Música Global
Text: Sergi Núñez. Fotos: Juan Miguel Morales.
Tan sols uns dies més tard del final de programa, i a un mes abans del seu doble debut al Palau Sant Jordi, des d'Enderrock hem pogut entrevistar els tres finalistes per a conèixer de primera mà la seva experiència al programa, les seves expectatives de futur i la seva visió sobre la música. Amb la cantant vallenca i un dels dos finalistes, el vallesà Cesc Fuentes 'Triquell' -que va quedar segon al concurs-, hem pogut dinar i parlar dilatadament, mentre que amb l'altra finalista, la garrotxina Núria López, que no hi va poder ser a causa d'un compromís professional a Madrid, hi hem contactat de forma telemàtica.
Mariona es mostra satisfeta i il·lusionada per les oportunitats que li brinda ser la guanyadora del programa. Ens explica com va ser el procés de gravació de la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio amb en Miki Núñez. "Cadascun dels tres finalistes va gravar a l'estudi la seva part per si guanyava. El videoclip, el vam gravar dissabte i va ser una passada. Va ser molt cansat, perquè vam estar de 3 a 9 del vespre gravant, però m'ho vaig passar molt bé". Sobre el contracte discogràfic, Escoda reconeix: "És una oportunitat que he d'aprofitar, però que no m'ha de fer perdre la meva essència", sentencia, tot recordant que "no hi va haver manera de trobar una discogràfica quan vaig treure el meu primer EP Tal com havia de ser (autoeditat, 2022)."
Per a tots tres, el programa ha estat una experiència única i plena d'aprenentatges. "Eufòria ha estat com un màster comprimit i exprés. Crec que l'aprenentatge que hem fet tots ha estat espectacular. És un lloc en què reps molts inputs i has d'estar molt atent i ser una esponja, ja que tens molt poc temps per aprendre", afirma Núria. En la mateixa direcció, Triquell apunta que ha estat "un màster en coaching, en interpretació, en tècnica vocal i també en sociologia" i que ha estat "un creixement personal exponencial a tots els nivells". Mariona, per la seva banda, destaca el repte que ha suposat el programa: "jo em quedo amb el fet que cada divendres he pogut fer un concert petitó a un plató de televisió. He pogut trepitjar molt d'escenari, guanyar experiència i sortir de la meva zona confort constantment, una cosa que em costa".
A més, expliquen com han viscut aquest èxit fulgurant del concurs. "Ha estat una autèntica bogeria, en el bon sentit de la paraula. Ningú s'esperava aquest èxit. Eufòria era una proposta nova per a tothom i estàvem una mica a l'expectativa de com aniria, i la veritat és que el resultat final ha estat meravellós", explica la Núria, mentre que Triquell apunta a una de les grans claus d'aquest fenomen: "Crec que ha renovat el marc mental televisiu perquè ha donat exposició a gent que representa una generació i això és molt bèstia, perquè com que ha funcionat, ha obert moltes ments i ha portat música després d'un moment pandèmic de depressió social en què la música i la cultura eren supernecessàries".
De la multitud de coses que s'enduen del seu pas pel concurs de talents de TV3 tots tres tenen clar a destacar el gran equip humà, tant dels concursants com dels treballadors del programa: "M'emporto les persones i els vincles que he fet amb gent molt guai. Crec que ens han cuidat moltíssim i també ho hem fet molt entre els companys", explica Núria. En una altra línia, Triquell espera que Eufòria hagi servit per teixir una nova escena musical: "Espero que es pugui crear un gran circuit de gent que es retroalimenta, s'inspira, que és capaç de teixir una gran xarxa de suport. En definitiva, crear un gremi, perquè crec que la música és molt més potent quan tens un panorama i una escena que transcendeix l'ego i la personalitat d'un mateix", argumenta el vallesà.
I és que, més enllà d'afinitats musicals, hi ha unanimitat absoluta a ressaltar el gran esperit de companyonia que ha brollat entre els setze concursants del programa. "Hem format una xarxa de suport molt xula. Jo no he tingut, en cap moment, la sensació que fóssim competidors. Hi ha ajudat el fet que ens féssim els cors entre nosaltres, perquè, al cap i a la fi, ajudàvem a fer que l'actuació d'un company sortís bé", reconeix Mariona. Triquell, per la seva banda, ho amplia afirmant que els 16, amb formes de ser i punts de partida molt diferents, han guanyat respecte, admiració i estima recíproca mentre que la Núria conclou resumint que han estat un grup molt sa i "això costa molt, més en un de setze persones".
Una de les claus d'Eufòria ha estat la diversitat dels concursants. Entre moltes altres coses, això es pot veure en el punt de partida musical i artístic de cadascun. Mariona, per exemple, compta amb una base de música clàssica que va adquirir a l'Escola de Música de Valls. "La formació clàssica et dona una xarxa, però no fa que estiguis en un punt diferent d'arrencada. Potser el meu fort era que em sortien superbé les harmonies, però quan em van posar a ballar, em va costar molt més que a altres", argumenta.
Núria, en canvi, s'ha format en el teatre musical. "Fa quatre anys, vaig començar a estudiar la carrera de teatre musical a l'escola Aules, que he acabat aquest mateix any. He treballat amb habilitats musicals, interpretació, dansa... Anteriorment, havia fet turisme i no havia fet res més de formació musical". Triquell, en canvi, ha optat per la via autodidacta i autogestionada: "Jo no tinc els diners per pagar-me una formació musical. Jo vaig aprendre a produir de forma autogestionada amb en Joel Cost, productor de 31Fam, i amb altres productors de qui m'he nodrit molt. També m'he format anant a molts concerts i festivals, i he indagat molt per anar descobrint nova música permanentment".
Malgrat tot, alguns dels finalistes també tenen certes crítiques d'algunes qüestions del programa que no els han acabat d'agradar. Triquell creu que a vegades s'ha buscat massa donar una idea global de tots els concursants: "Com artistes, no hem de buscar omplir tots els buits sinó omplir bé l'espai artístic de cadascú. La televisió, a vegades, t'estigmatitza: allò que et representa subtilment, ho multipliquen per deu per definir el teu personatge televisiu. No em vull posicionar en contra del programa perquè estic superagraït per l'oportunitat, però crec que són coses que no hem de deixar passar per alt", relata.
En un dels aspectes on hi ha opinions més contraposades és en la tria del repertori de cada gala. Triquell argumenta que li hagués agradat fer un tipus de repertori diferent: "Tots els concursants fèiem una llista de reproducció amb propostes pel programa i jo en vaig fer una multigènere, de procedències molt diferents, amb estructures i conceptes molt diferents, com Arctic Monkeys, Love of Lesbian o Lana del Rey, entre molts altres". El repertori final, però, va tenir una línia més mainstream i el cantant de Sant Quirze del Vallès lamenta que li hagués agradat tenir més decisió creativa: "Volia donar a conèixer cançons i propostes que encara no s'havien vist a televisió". Mariona confessa que es va arribar a plantejar fer un número en què ella cantés i toqués el violí: "Ho vam intentar, però com que fa tant temps que no toco el violí, vaig veure que no me'n sortiria". Núria, en canvi, valora positivament el fet de no haver decidit ella les cançons: "Per una part, m'hauria agradat molt triar els meus números, però per l'altra, penso que si ho hagués fet, sempre hauria acabat escollint un estil molt similar. El fet que des del programa em triessin les cançons m'ha permès veure coses de mi que no m'esperava".
En la mateixa direcció, Núria destaca el mal que poden arribar a fer certs comentaris a les xarxes socials: vam aprendre que no havíem de mirar Twitter ni certs comentaris perquè, al final, no és més que l'opinió de certes persones. L'opinió que ens havia de guiar és la dels coaches, que són qui estaven amb nosaltres cada setmana i veien si la feina anava per bon camí o no. Si et quedes amb dos missatges negatius, et pot enfonsar. Hi havia dies que havia mirat Twitter o vídeos de gent que comenta el programa i em vaig adonar que no m'anava bé, que era millor no mirar-ho, perquè et descentraves i et fixaves en coses que no t'havies de fixar". Malgrat això, totes dues coincideixen a remarcar que també han rebut molts missatges preciosos de suport.
Triquell es mostra especialment crític amb els judicis que ell considera que s'han fet dels concursants. "Veure algú per televisió no vol dir saber com és ni conèixer-lo. Darrere càmeres, tots tenim un rerefons molt més profund i bonic, i que pot no ser compatible amb el que mostrem a càmera. En el meu cas, però, t'he de dir que jo he intentat ser el màxim fidel als meus principis quan apareixia en antena", reconeix. Paral·lelament, el santquirzenc també ha volgut posar èmfasi en "visibilitzar un tema tabú com la salut mental". "Tots tenim dret a estar malament i, a vegades, l'ansietat és part del procés de creixement personal. Hem de saber acceptar totes aquestes qüestions perquè mediàticament es blanquegen molt i es genera una utopia perfecta que només acaba generant més complexes. Quanta gent ha pagat el preu de la fama traient-se la vida? La taxa de suïcidi en el món artístic és molt més alta que en altres àmbits. Són coses que fan por de primeres, però que cal dir", afirma.
A escala emocional, tots tres han volgut realçar l'escalf i el suport de tot el seu cercle pròxim. "Ha estat increïble. Els meus pares, que estan separats, no es veien gaire i ara tenen un motiu per veure's. Els meus germans no es coneixien i, ara, s'han conegut gràcies a aquesta unió per donar-me suport", relata Triquell. Núria per la seva part, explica que li hagués agradat passar més temps a la Garrotxa i poder agrair tot el suport que ha rebut des d'allà: "M'han fet sentir com la pubilla del poble i de la Garrotxa! Tinc moltes ganes de poder-hi anar i agrair-los-ho en persona!".
Tot i que es mostren molt satisfets amb les seves actuacions, tots tres tenen clar quines han estat les més destacades. Mariona es queda amb "I Drove All Night", de Céline Dion, pel vincle que tenia des de la infància amb aquesta cançó; Triquell es queda en l'àmbit vocal amb "Grace Kelly", de Mika, i amb "Tobogan", de Zoo, pel seu discurs reivindicatiu; mentre que Núria destaca "Història repetida", de Núria Feliu, i "Sobreviviré", de Mónica Naranjo.
Quant a projectes de futur, Mariona comença a desvelar algunes primeres claus sobre la nova música que publicarà amb el segell Música Global. "M'agradaria treure un disc amb calma però sense encantar-me. I, sobretot, fer música que em neixi de dins, que no segueixi els patrons que ara funcionen... Vull quedar satisfeta d'allò que faci i que arribi d'alguna manera a tothom que escolti la meva música". No obstant això, també hi ha altres qüestions que la vallenca no té tan clares, com ara si ella s'encarregarà de compondre les cançons o s'ajudarà d'algun compositor extern.
Qui sí que té molt clares les línies de futur és Triquell. "A mi m'agradaria trencar amb el pop més blanc i mainstream. Recentment, hem estat produint i creant nous temes amb el meu grup, Alter Soma. Estem preparant un àlbum, que sortirà a la tardor i que tindrà referències i punts de partida de tota mena. Nosaltres volem fer música indagant, que surti del cor i sigui genuïna. Per exemple, tenim ja gravat un tros de tema a l'estudi amb l'Estela!", desvela el vallesà. Tot i que més enllà del col·lectiu, també té al cap altres projectes, i confessa que li encantaria poder ampliar les col·laboracions amb altres companys del programa: "M'agradaria portar a gravar un tema amb en Joan, la Llum, la Núria, l'Edu...".
Per últim, Núria no es vol limitar a cap projecte en concret, però té clar que la seva vida professional és sobre un escenari. "Tinc moltes ganes de començar projectes nous, fer la meva música i fer teatre musical. M'agradaria fer els meus propis concerts, fer musicals, fer cinema, fer teatre... Tinc moltíssimes ganes d'experimentar aquestes diferents vessants i que formin part de la meva vida professional". A més, també detalla algunes de les possibles línies del seu futur projecte en solitari. "Vull fer música pop però sense tancar-me a altres estils com el rock. Tinc moltes ganes d'escriure cançons tant en català, castellà com en anglès, ja que no vull tancar-me ni a cap llengua ni a cap estil, i segurament demanaré a compositors i directors musicals".
Mariona es mostra satisfeta i il·lusionada per les oportunitats que li brinda ser la guanyadora del programa. Ens explica com va ser el procés de gravació de la cançó de l'estiu de TV3 i Catalunya Ràdio amb en Miki Núñez. "Cadascun dels tres finalistes va gravar a l'estudi la seva part per si guanyava. El videoclip, el vam gravar dissabte i va ser una passada. Va ser molt cansat, perquè vam estar de 3 a 9 del vespre gravant, però m'ho vaig passar molt bé". Sobre el contracte discogràfic, Escoda reconeix: "És una oportunitat que he d'aprofitar, però que no m'ha de fer perdre la meva essència", sentencia, tot recordant que "no hi va haver manera de trobar una discogràfica quan vaig treure el meu primer EP Tal com havia de ser (autoeditat, 2022)."
Per a tots tres, el programa ha estat una experiència única i plena d'aprenentatges. "Eufòria ha estat com un màster comprimit i exprés. Crec que l'aprenentatge que hem fet tots ha estat espectacular. És un lloc en què reps molts inputs i has d'estar molt atent i ser una esponja, ja que tens molt poc temps per aprendre", afirma Núria. En la mateixa direcció, Triquell apunta que ha estat "un màster en coaching, en interpretació, en tècnica vocal i també en sociologia" i que ha estat "un creixement personal exponencial a tots els nivells". Mariona, per la seva banda, destaca el repte que ha suposat el programa: "jo em quedo amb el fet que cada divendres he pogut fer un concert petitó a un plató de televisió. He pogut trepitjar molt d'escenari, guanyar experiència i sortir de la meva zona confort constantment, una cosa que em costa".
A més, expliquen com han viscut aquest èxit fulgurant del concurs. "Ha estat una autèntica bogeria, en el bon sentit de la paraula. Ningú s'esperava aquest èxit. Eufòria era una proposta nova per a tothom i estàvem una mica a l'expectativa de com aniria, i la veritat és que el resultat final ha estat meravellós", explica la Núria, mentre que Triquell apunta a una de les grans claus d'aquest fenomen: "Crec que ha renovat el marc mental televisiu perquè ha donat exposició a gent que representa una generació i això és molt bèstia, perquè com que ha funcionat, ha obert moltes ments i ha portat música després d'un moment pandèmic de depressió social en què la música i la cultura eren supernecessàries".
LA XARXA DE SUPORT EUFÒRICA
De la multitud de coses que s'enduen del seu pas pel concurs de talents de TV3 tots tres tenen clar a destacar el gran equip humà, tant dels concursants com dels treballadors del programa: "M'emporto les persones i els vincles que he fet amb gent molt guai. Crec que ens han cuidat moltíssim i també ho hem fet molt entre els companys", explica Núria. En una altra línia, Triquell espera que Eufòria hagi servit per teixir una nova escena musical: "Espero que es pugui crear un gran circuit de gent que es retroalimenta, s'inspira, que és capaç de teixir una gran xarxa de suport. En definitiva, crear un gremi, perquè crec que la música és molt més potent quan tens un panorama i una escena que transcendeix l'ego i la personalitat d'un mateix", argumenta el vallesà.
I és que, més enllà d'afinitats musicals, hi ha unanimitat absoluta a ressaltar el gran esperit de companyonia que ha brollat entre els setze concursants del programa. "Hem format una xarxa de suport molt xula. Jo no he tingut, en cap moment, la sensació que fóssim competidors. Hi ha ajudat el fet que ens féssim els cors entre nosaltres, perquè, al cap i a la fi, ajudàvem a fer que l'actuació d'un company sortís bé", reconeix Mariona. Triquell, per la seva banda, ho amplia afirmant que els 16, amb formes de ser i punts de partida molt diferents, han guanyat respecte, admiració i estima recíproca mentre que la Núria conclou resumint que han estat un grup molt sa i "això costa molt, més en un de setze persones".
Una de les claus d'Eufòria ha estat la diversitat dels concursants. Entre moltes altres coses, això es pot veure en el punt de partida musical i artístic de cadascun. Mariona, per exemple, compta amb una base de música clàssica que va adquirir a l'Escola de Música de Valls. "La formació clàssica et dona una xarxa, però no fa que estiguis en un punt diferent d'arrencada. Potser el meu fort era que em sortien superbé les harmonies, però quan em van posar a ballar, em va costar molt més que a altres", argumenta.
Núria, en canvi, s'ha format en el teatre musical. "Fa quatre anys, vaig començar a estudiar la carrera de teatre musical a l'escola Aules, que he acabat aquest mateix any. He treballat amb habilitats musicals, interpretació, dansa... Anteriorment, havia fet turisme i no havia fet res més de formació musical". Triquell, en canvi, ha optat per la via autodidacta i autogestionada: "Jo no tinc els diners per pagar-me una formació musical. Jo vaig aprendre a produir de forma autogestionada amb en Joel Cost, productor de 31Fam, i amb altres productors de qui m'he nodrit molt. També m'he format anant a molts concerts i festivals, i he indagat molt per anar descobrint nova música permanentment".
UN ESPAI PER A LA CRÍTICA I LA REFLEXIÓ
Malgrat tot, alguns dels finalistes també tenen certes crítiques d'algunes qüestions del programa que no els han acabat d'agradar. Triquell creu que a vegades s'ha buscat massa donar una idea global de tots els concursants: "Com artistes, no hem de buscar omplir tots els buits sinó omplir bé l'espai artístic de cadascú. La televisió, a vegades, t'estigmatitza: allò que et representa subtilment, ho multipliquen per deu per definir el teu personatge televisiu. No em vull posicionar en contra del programa perquè estic superagraït per l'oportunitat, però crec que són coses que no hem de deixar passar per alt", relata. En un dels aspectes on hi ha opinions més contraposades és en la tria del repertori de cada gala. Triquell argumenta que li hagués agradat fer un tipus de repertori diferent: "Tots els concursants fèiem una llista de reproducció amb propostes pel programa i jo en vaig fer una multigènere, de procedències molt diferents, amb estructures i conceptes molt diferents, com Arctic Monkeys, Love of Lesbian o Lana del Rey, entre molts altres". El repertori final, però, va tenir una línia més mainstream i el cantant de Sant Quirze del Vallès lamenta que li hagués agradat tenir més decisió creativa: "Volia donar a conèixer cançons i propostes que encara no s'havien vist a televisió". Mariona confessa que es va arribar a plantejar fer un número en què ella cantés i toqués el violí: "Ho vam intentar, però com que fa tant temps que no toco el violí, vaig veure que no me'n sortiria". Núria, en canvi, valora positivament el fet de no haver decidit ella les cançons: "Per una part, m'hauria agradat molt triar els meus números, però per l'altra, penso que si ho hagués fet, sempre hauria acabat escollint un estil molt similar. El fet que des del programa em triessin les cançons m'ha permès veure coses de mi que no m'esperava".
LA GESTIÓ DE LA PRESSIÓ
Per a tots setze concursants ha estat cabdal l'aprendre a gestionar la pressió, sobretot l'externa i la provocada des de xarxes. Mariona confessa que li ha costat una mica superar el soroll mediàtic. "Saber com gestionar les xarxes és superimportant i, al cap i a la fi, has de recordar-te el que vals, la feina que tu has fet i el teu valor. Això comporta tenir bona autoestima i autopercepció, i no estem, precisament, en una societat que fomenti aquests valors...". La vallenca també destaca com l'ha incomodat en certa manera algunes especulacions morboses: "no em fa gràcia tractar amb shippejos com el de l’Edu quan jo vinc a fer música. Entenc que doni cert morbo i atregui més l'audiència, però no és agradable", explica mentre també reconeix que tampoc li va fer molt de cas més enllà d'alguna setmana concreta. "La meva relació amb l'Edu és fantàstica, però és només d'amistat", afegeix.
Triquell es mostra especialment crític amb els judicis que ell considera que s'han fet dels concursants. "Veure algú per televisió no vol dir saber com és ni conèixer-lo. Darrere càmeres, tots tenim un rerefons molt més profund i bonic, i que pot no ser compatible amb el que mostrem a càmera. En el meu cas, però, t'he de dir que jo he intentat ser el màxim fidel als meus principis quan apareixia en antena", reconeix. Paral·lelament, el santquirzenc també ha volgut posar èmfasi en "visibilitzar un tema tabú com la salut mental". "Tots tenim dret a estar malament i, a vegades, l'ansietat és part del procés de creixement personal. Hem de saber acceptar totes aquestes qüestions perquè mediàticament es blanquegen molt i es genera una utopia perfecta que només acaba generant més complexes. Quanta gent ha pagat el preu de la fama traient-se la vida? La taxa de suïcidi en el món artístic és molt més alta que en altres àmbits. Són coses que fan por de primeres, però que cal dir", afirma.
RECORDS EMOTIUS
Ara que Eufòria ha arribat a la seva fi, els concursants comencen a fer retrospectiva d'aquests tres mesos i tot l'impacte que ha suposat en la seva vida. Mariona destaca sobretot d'on venia: "Malgrat que la meva evolució faci una mica de vertigen, estic molt orgullosa del meu passat. Tot i el pas per Eufòria, seguiré sent la Mariona que era abans, però amb aquest plus de tenir un altaveu més gran i més recursos. Tot i això, crec que jo encara no soc prou conscient d'aquesta evolució" admet la vallenca. En la mateixa direcció, Triquell també reconeix que encara està processant i ubicant els records del programa. "Em quedo amb quan va acabar el programa, perquè deixes enrere la pressió, l'ansietat i la rutina -asfixiant, però alhora molt reconfortant, perquè si no, haguéssim baixat del vaixell i haguéssim abandonat el programa-. També em quedo amb quan vaig veure la meva família junta per donar-me suport.
Tot i que es mostren molt satisfets amb les seves actuacions, tots tres tenen clar quines han estat les més destacades. Mariona es queda amb "I Drove All Night", de Céline Dion, pel vincle que tenia des de la infància amb aquesta cançó; Triquell es queda en l'àmbit vocal amb "Grace Kelly", de Mika, i amb "Tobogan", de Zoo, pel seu discurs reivindicatiu; mentre que Núria destaca "Història repetida", de Núria Feliu, i "Sobreviviré", de Mónica Naranjo.
UNA MIRADA AL FUTUR
Mirant al futur, tots tres afroten el doble concert al Palau Sant Jordi amb molta il·lusió i coincideixen a remarcar que és un autèntic regal. "A mi em dius, quan vaig entrar a Eufòria, que el juliol estaria fent dos concerts al Sant Jordi i no m'ho crec", exclama Mariona. Núria ho veu com tot un repte: "Hi haurà 17.000 persones i un escenari gegant totalment diferent del plató de TV3, que ja el teníem pamat i ens el coneixíem moltíssim a escala de so i dimensions". A més, també tenen clar que podran afrontar el concert més relaxadament: "És molt diferent quan tothom t'està mirant per veure l'error que fer un concert simplement pel gaudi i perquè la gent té ganes de venir-te a veure. Poder-te treure aquesta pressió de sobre fa que les cançons surtin el triple de bé", argumenta Mariona.Quant a projectes de futur, Mariona comença a desvelar algunes primeres claus sobre la nova música que publicarà amb el segell Música Global. "M'agradaria treure un disc amb calma però sense encantar-me. I, sobretot, fer música que em neixi de dins, que no segueixi els patrons que ara funcionen... Vull quedar satisfeta d'allò que faci i que arribi d'alguna manera a tothom que escolti la meva música". No obstant això, també hi ha altres qüestions que la vallenca no té tan clares, com ara si ella s'encarregarà de compondre les cançons o s'ajudarà d'algun compositor extern.
Qui sí que té molt clares les línies de futur és Triquell. "A mi m'agradaria trencar amb el pop més blanc i mainstream. Recentment, hem estat produint i creant nous temes amb el meu grup, Alter Soma. Estem preparant un àlbum, que sortirà a la tardor i que tindrà referències i punts de partida de tota mena. Nosaltres volem fer música indagant, que surti del cor i sigui genuïna. Per exemple, tenim ja gravat un tros de tema a l'estudi amb l'Estela!", desvela el vallesà. Tot i que més enllà del col·lectiu, també té al cap altres projectes, i confessa que li encantaria poder ampliar les col·laboracions amb altres companys del programa: "M'agradaria portar a gravar un tema amb en Joan, la Llum, la Núria, l'Edu...".
Per últim, Núria no es vol limitar a cap projecte en concret, però té clar que la seva vida professional és sobre un escenari. "Tinc moltes ganes de començar projectes nous, fer la meva música i fer teatre musical. M'agradaria fer els meus propis concerts, fer musicals, fer cinema, fer teatre... Tinc moltíssimes ganes d'experimentar aquestes diferents vessants i que formin part de la meva vida professional". A més, també detalla algunes de les possibles línies del seu futur projecte en solitari. "Vull fer música pop però sense tancar-me a altres estils com el rock. Tinc moltes ganes d'escriure cançons tant en català, castellà com en anglès, ja que no vull tancar-me ni a cap llengua ni a cap estil, i segurament demanaré a compositors i directors musicals".