La cantant va patir un ictus a principis del 2021

Núria Feliu ha mort aquest matí a Barcelona

La cantant Núria Feliu (Barcelona, 1941) ha mort aquest matí a Barcelona, amb 80 anys, en no poder superar les complicacions posteriors a l'ictus que va patir a començaments del 2021, segons ha informat la seva família
Text: Redacció. Fotos: Jordi Fornas, Juan Miguel Morales i Pau López.
De caràcter amable i cordial es va fer estimar arreu del país, però va ser especial la seva relació amb Sants, on fins i tot es va fer una geganta amb el seu rostre i el seu nom. El 2020 va rebre el premi Enderrock d'Honor.



Provinent d’una família treballadora amb inquietuds culturals, des de ben joveneta Núria Feliu va ser partícip de diferents expressions de la cultura popular: teatre, música, ball... La salvaguarda i transmissió d’aquest patrimoni immaterial ha estat una altra de les constants de la seva carrera.

Als seus discos es va caracteritzar per ser pionera en molts àmbits. Va ser la primera veu en català del jazz, va incorporar Tete Montoliu a la Nova Cançó, va versionar Joan Manuel Serrat abans que ningú altre, va cantar les bandes sonores dels films més populars, va recuperar els cuplets, va traduir boleros clàssics i va jugar amb el country i l'electrònica en català; sense oblidar altres vies per on ha transitat la seva discografia, com les cançons tradicionals o la reivindicació dels poetes.



La seva música va interessar fins i tot als Estats Units: “Hi ha una pel·lícula de Woody Allen on surt una botiga de discos i s’hi veu el disc Núria Feliu - Tete Montoliu Trio (Edigsa, 1965)”, explicava orgullosa.

Fa uns anys va decidir no cantar més. Però la seva feina de divulgació cultural va seguir. Va recitar les lletres d’algunes de les sardanes més conegudes i poemes patriòtics. Va recórrer pam a pam els Països Catalans i era habitual veure-la i sentir-la als Casals catalans d’arreu del món.



Núria Feliu ha mort amb la creença de no haver rebut el reconeixement institucional que mereixia: “Que donessin la medalla del Parlament de Catalunya a Els Setze Jutges pels 50 anys i a mi no em diguessin ni piu... Què vols que et digui? Em va saber greu. Hi va haver una mica de sectarisme. Sempre he quedat una mica al marge de la Nova Cançó. Ells eren de Filosofia i Lletres i jo no havia pogut acabar el Batxillerat perquè em vaig haver de posar a treballar al mercat... És igual, cal mirar al futur. Suposo que alguna cosa vam fer bé si ara hi ha tants grups i sobretot tantes veus femenines que canten en català”.
 

COMIATS A LES XARXES