El cantant barceloní Montañez culmina la celebració dels deu anys del seu primer disc amb l’edició d’un Ep amb quatre de les cançons que va presentar en aquella referència anomenada Dolça victòria (Temps Record, 2011). Una d’aquestes cançons, és “Companya”, que compta amb la col·laboració de Meritxell Gené

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.

Parla’ns de “Companya”.
És la cançó que obre el primer disc i és molt important per mi. En aquella època jo escoltava molt cantautors sud-americans: Silvio Rodríguez, Víctor Jara, Alejandro Filio… Agafaven el concepte d’amor i li donaven un nou aire, més revolucionari. Amb aquesta idea vaig fer una cançó d’amor entesa com el suport a una persona que està lluitant per algun ideal. La Meritxell Gené canta la segona estrofa i tots dos hi fem veus. Fa molts anys que ens coneixem i em feia il·lusió que ella cantés una cançó tan important per mi. L’únic inconvenient és que no ens vam poder veure durant la gravació…

Contextualitzem la cançó. És l’avançament d’un Ep de celebració.
L’any passat va fer deu anys que vaig publicar el primer disc i, per celebrar-ho, vam fer un procés participatiu a través de les xarxes per tal d’escollir quatre cançons d’aquell treball. La idea era tornar-les a gravar i que cada cançó comptés amb una col·laboració d’una persona important per a mi i que fes una proposta artística similar a la meva. Al final, hi ha “Companya” amb Meritxell Gené, “Et vull lliure” amb Cesk Freixas (que ja va col·laborar-hi a la primera versió), “Carta a Luanda” amb Clàudia Cabero i “Esparta” amb Pau Alabajos. La idea era agafar aquelles cançons que vaig fer de forma molt innocent i que vaig gravar com vaig poder, i intentar donar-los el so que tindrien si les compongués ara, és a dir, amb el meu so actual i una producció similar a la dels darrers discos.



Per què aquesta revisió?
Em vaig adonar que Dolça victòria era l’únic de tots els discos que he fet, en què Pau Romero no havia intervingut. Em feia il·lusió que arrangés aquestes quatre cançons. Hem estat treballant-hi i hem anat trobant elements que ens han portat cap a la sonoritat actual. En algunes ha estat molt fàcil, en altres molt complicat perquè són cançons que vaig escriure fa 13 anys, amb molts menys coneixements que ara.

Com valores el resultat?
M’agrada perquè les cançons sonen molt diferents de les originals i aquesta era la idea. No volíem tornar a fer les mateixes cançons, però ben gravades. Li vaig dir al Pau que tenia barra lliure per fer el que volgués.