Sopa de Cabra és una banda emblemàtica que ens ha acompanyat al llarg dels anys. La quinzena d’artistes convidats al darrer concert de la gira ‘Ben endins - 30 anys’ el 26 de novembre al Palau Sant Jordi confessen els vincles musicals i personals amb la banda gironina. La llista és sorprenent, històrica i reuneix diverses generacions i estils: Els Amics de les Arts, Xarim Aresté, Buhos, David Carabén (Mishima), Els Catarres, Joan Dausà, Alfred García, Ginestà, Intana, Ramon Mirabet, Judit Neddermann, Suu i The Tyets



 

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Gemma Martz.

Sopa de Cabra té una magnífica col·lecció de cançons que formen part de la memòria sentimental de diverses generacions. Hi ha una cançó en què els col·laboradors del concert han coincidit: “Podré tornar enrere”. La peça és la preferida del cantant del Baix Llobregat Joan Dausà, que l’associa “a l’època de l’esplai, quan vaig aprendre a tocar les cançons de Sopa de Cabra amb la guitarra i només quatre acords”. És també un tema indispensable en la biografia de Ramon Mirabet: “Sempre m’ha emocionat i trobo increïble que amb només 17 anys es puguin compondre himnes com aquest. Gerard Quintana em va anotar: ‘Aquesta cançó no la vam escriure nosaltres, ens va caure del cel’. I aquesta frase m’ha marcat moltíssim”. També és la preferida de Judit Neddermann, per bé que la maresmenca té el cor robat per “Camins”.

Precisament, “Camins” és igualment la preferida de la Roser Cruells, d’Els Catarres, tot i que els seus companys de grup es decanten per “Instants del temps” (Jan Riera) i “Els teus somnis” (Èric Vergès). Un altre tema que ha causat impacte és “El boig de la ciutat”, citat tant per Alfred García com per Pau Serrasolsas, de Ginestà.


 

SENSE "L'EMPORDÀ"

Curiosament, a la llista de cançons preferides dels col·laboradors no hi trobem una cançó tan emblemàtica com “L’Empordà”, però sí “El far del sud”, que ha escollit Oriol de Ramon ‘Derra’ de The Tyets. El músic explica: “La recordo del cançoner del cau des de ben petit, i de cantar-la molt. També penso que em va fer molta gràcia el nom del grup, Sopa de Cabra des del primer moment que el vaig sentir”.

El far del sud” és igualment la cançó que va fer tornar Joan Enric Barceló d’Els Amics de les Arts als discos de Sopa de Cabra. Abans, havia quedat impactat pel repertori de La roda (Salseta Discos, 1990), sobretot per “La balada de Dicky Deeming” i “Dies de carretera”. Per la seva banda, “Tot queda igual” és ben recordada per Guillem Solé de Buhos i “Farem que surti el sol”, és la favorita de Núria Moliner, d’Intana.

Tots ells han passat de sentir la banda per la ràdio o en disc a conèixer-los i compartir escenari. Un canvi que han viscut amb alegria. Així, el líder de Buhos manifesta: “Jo era massa petit per anar al mític concert del Sant Jordi i el mosqueig em va durar un mes. Encara m’ho recorden... Amb en Gerard és amb qui he tingut grans converses telefòniques a la meva vida. Podem batre rècords. És un ídol que ha acabat sent un amic”.



 

DE PARES A FILLS

També Els Catarres han passat d’anar a bolos amb els pares a tocar amb ells. Ho recorda el guitarrista: “Quan l’Èric i jo teníem 14 o 15 anys i començàvem a tocar, els vam fer de teloners un parell de cops a Balenyà i Manlleu amb un grup que es deia Wolfish. Va ser al·lucinant perquè els havíem sentit de petits. Jo havia anat a concerts amb els meus pares. Recordo que un dia ens vam passar de l’horari i ens van tallar el so. Ara els hem descobert com a persones i hi tenim molt bona relació. Ens fa molta il·lusió poder tocar amb ells”.

Més o menys és el mateix que ha passat amb Ginestà: “El meu record és de quan Sopa sonava al cotxe i a casa tota l’estona. Enguany vam tocar a l’Ulisses Fest de Premià de Dalt just abans que ells, i després vam aprofitar per veure’ls en família”, admet Serrasolsas. Joan Enric Barceló associa Sopa de Cabra a una etapa important de la seva vida. “Recordo uns concerts a Girona per Sant Jordi quan teníem 16 o 17 anys. Era l’època de l’institut i de les primeres sortides amb amics… Sopa ens va fer molta companyia”.

Judit Neddermann relata que porta les cançons de Sopa de Cabra incorporades al seu ADN: “Amb el meu primeríssim grup, quan tenia 14 anys, assajàvem a Vilassar i tocàvem versions, entre les quals hi havia “Podré tornar enrere” i “Camins”. Per mi és molt emocionant tornar a cantar cançons seves, aquest cop amb ells i al Palau Sant Jordi!”. En el cas d’Alfred García va quedar impactat el dia que va conèixer Quintana: “Va ser a la sala Salamandra, de l’Hospitalet de Llobregat, on presentava el seu projecte en solitari amb Xarim Aresté, i també hi actuava el meu oncle David Castillo. Era un concert solidari. Recordo ser darrere l’escenari mirant com la banda tocava la intro del concert i em preguntava quan apareixeria el cantant. Em vaig girar, va aparèixer darrere meu, em va somriure i va sortir a l’escenari. Va ser un moment màgic”.



 

VINCLES I CANÇONS

La cantant d’Intana relaciona la seva carrera amb Sopa de Cabra i ho fa a través d’un personatge vinculat amb la banda gironina, el guitarrista Francesc Bertran ‘Pelut’. “A casa tots hem estudiat música. Hi va haver un moment en què vaig deixar l’escola perquè ja estava cansada del piano i volia tocar la guitarra elèctrica en un grup. Vaig començar l’aprenentatge pel meu compte, perquè era la meva obsessió. Com que era una noia aplicada, feia els deures de pressa i començava a puntejar la guitarra. Tocava tota la tarda, fins tard. El meu professor de guitarra va ser Francesc Bertran, que és membre de Sopa. Quan el meu pare va fer 50 anys, la meva germana i jo li vam gravar unes cançons en un minidisc i ell ens ho va passar a CD. Va ser la primera vegada que em va sentir cantar, perquè jo només tocava la guitarra. Em va dir que ho feia bé i em va animar a seguir. A partir d’aquell dia, vaig iniciar el meu projecte actual. Molts anys després, el Josep Thió va contactar amb mi per cantar a un disc de Sopa i va ser com tancar el cercle. D’alguna manera, vaig començar a cantar per Sopa de Cabra i he acabat cantant amb ells quan ja em considero professional”.

I, finalment, la cançó preferida de Suu és “El boig de la ciutat”, una melodia que recorda dels Sopa quan de petita anava de colònies”. Aquesta llista de cançons preferida l’haurà de treballar ara Sopa de Cabra per fer quadrar cada artista ‘ben endins’ en un moment clau del seu cinquè concert al Sant Jordi.