Amb Nadal i Sant Esteve a la cantonada, des d'Enderrock hem fet un recull d'una dotzena de llibres plens d'harmonia, molts de musicals, i sobretot amb molt talent artístic, ambició cultural i qualitat humana

Text: Helena Morén Alegret, Jordi Martí Fabra i Ferran Amado. Fotos: Arxiu

Amb Nadal i Sant Esteve a la cantonada, des d'Enderrock hem fet un recull d'una dotzena de llibres plens d'harmonia, molts de musicals, i sobretot amb molt talent artístic, ambició cultural i qualitat humana. Esperem que inspirin tan aviat lectores i lectors en aquests dies festius mentre es paeixen grans àpats, com també a aquells patges als qui els faltin algunes idees i vulguin fer bons regals de Nadal i Reis.

Antònia Font - Alegria
(Editorial Nanit, 2022)
Il·lustració: Petra Pericàs

Un conte protagonitzat per una nena anomenada Antònia, escrit per Laia Figueras i Núria Puyuelo, per 'celebrar els petits detalls de la vida' a partir de la cançó "Alegria" del grup mallorquí Antònia Font. Bellament il·lustrat amb dibuixos hiperrealistes i coloristes de Petra Pericàs, que ara hi fa aparèixer un peix daurat surant al cel, ara una colla d'aquests sota un mar blauverd o, com diu la cançó, 'la mar arrissada' o una 'pluja suau de pols estel·lar'. L'Antònia va recollint trossets d'una cosa que havia oblidat que tenia al seu cor i resulta un conte tan bonic com l'alegria que busca i que es troba de vegades quan es canta en un moment: 'Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent, me sala i m'arengada sa pell...'. Els llibres de l'editorial Nanit també proposen al final de la lectura cerques dins i fora del relat per descobrir en família.



Xarim Aresté - Tanit i les guerres púniques
(Columna, 2022)

El protagonista d'aquest llibre ha crescut amb els seus iaios en un poble a la riba de l'Ebre que fa pensar en el Flix natal de l'autor. Quan moren els seus parents, marxa a Barcelona a provar sort en el món de la música i allí forma una banda. L'esquelet de la història és l'habitual a les novel·les de formació, però Aresté fa d'aquest text tot un assaig sobre música, poesia, filosofia i literatura amb tocs de ciència ficció —de la creïble, sobre un col·lapse que esdevé pluja groga literalment de merda—. Tornar a les arrels (anar a l'auliva, menjar clotxes, estudiar els avantpassats d'un poblat ibero-fenici o fer càbales sobre la relació de l'euskera, els íbers i les llengües romàniques), l'ajuda a sostenir el present i cercar l'harmonia. Com escriu en una de les pàgines: "perquè qualsevol obra pugui esdevenir artística, inclosa una truiteta d'alls tendres, de segur que haurà de contindre indispensablement veritat, llibertat i bellesa". I sens dubte aquest llibre posa en dansa les tres maneres de fer art (consciència arrelada, esperit salvatge i nuesa d'ànima) i fa de la música -amb certa obsessió pels Grateful Dead- el leit motiv constant: "La música em va fer entendre la vida. I quan vaig començar a entendre la música malament, vaig començar a entendre la vida malament, també". L'alliberament al protagonista li arribarà quan escolta d'altres relats, com el personatge que li assegura que l'important és crear-se un relat alliberador d'un mateix i no un que et condemni, o un altre que ho reafirma: "no hi ha res més íntim i personal que la forma com algú es relaciona amb la seva pròpia consciència". Aquest és un llibre savi en tant que fa connectar amb la vibració de Xarim Aresté: "l'únic que podem saber, ho sabem pel llenguatge de l'aigua: pel sentir".

Charles Baudelaire - Escritos sobre arte, literatura y música (1845-1866)
Pròleg de Giovanni Macchia
Selecció, notes i traducció al castellà de José Ramon Monreal
(Acantilado, 2022)

El poeta de París per excel·lència, Charles Baudelaire va exercir la crítica en totes les disciplines artístiques que l'interessaven, des de la música a l'estètica, passant per la literatura, l'art i la traducció. Aquest volum recull per primer cop en castellà la totalitat dels seus escrits sobre estètica, que inclou l'estudi que va dedicar a l'obra de Wagner (Leipzig, 1813 - Venècia, 1883). Baudelaire exercia la crítica com a tarea subjectiva però destinada a proposar perspectives fonamentals i singulars. El seu punt de vista és vigent quant a la concepció del fenomen estètic que trascendeix els confins de les arts per obrir-se plenament a allò nou. El capítol dedicat a la crítica musical és "Richard Wagner y 'Tanhäuser' en París", tot i que també apareixen citats en els seus escrits músics com els compositors Ludwig Van Beethoven, Héctor Berlioz i Carl Maria von Weber; el poeta i chansonnier Pierre-Jean Béranger; els compositors i pianistes Frederic Chopin i Franz Liszt; l'actriu, cantant i poeta Marceline Desbordes-Valmore; el compositor i musicòleg belga François-Joseph Fétis i la cantant belga Marie Sax, entre d'altres artistes citats com poetes, polítics, filòsofs, escultors, pintors, dramaturgs, periodistes i escriptors, amb especial interès per noms com el novelista i poeta alemany Goethe o els escriptors Victor Hugo i Edgar Allan Poe.


Eufòria – perseguim un somni
(Penguin Random House, 2022)
Textos d’Enric Esteban-Alert
 
Llibre que recull les peripècies i anècdotes dels setze concursants de la primera temporada d’Eufòria: Mariona, Triquell, Núria. Pedro, Edu, Scorpio, Clàudia, Joan, Estela, Chung-Man, Llum, Laura, Nerea, Alvert, Pep i Looa. En la seva introducció el llibre recupera el que va dir el productor musical Jordi Cubino: Eufòria marcaria un abans i un després a la televisió catalana. I l’éxit es va donar. Amb els presentadors Miki Núñez i Marta Torner, amb els coachs, amb els concursants... cada component va ser un factor decisiu perquè el triomf arribés a les llars del país durant tretze gales.



Carles Santos – Ens morirem sense haver-los escabetxat a tots
(Saldonar, 2022)

El pianista i compositor de renom universal i caràcter multidisciplinar Carles Santos (Vinarós, 1940-2017) ja té un llibre on es recull la informació de les seves músiques i els llibrets dels espectacles que va realitzar en vida: Asdrúbila (1992), L’esplèndida vergonya del fet mal fet (1995), Figasantos-Fagotrop, missatge al contestador: soparem a les nou (1996), La pantera imperial (1996), Ricardo i Elena (2000), Il barbiere di Siviglia (2000), L’adéu de Lucrècia Borja (2001), Sama Samaruck Samaruck Suck Suck (2002), Lisístrata(2003), El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora (2003), La meua filla sóc jo (2005), i, com a epíleg, 53 maneres de matar un capellà.

Lolita Bosch - La cançó de la Josepha
(La Galera, 2022)

Aquest és un títol inclòs a la sèrie Contes a la deriva, un projecte solidari de La Galera amb l'ONG Open Arms. La cançó de la Josepha, doncs, està escrit per Lolita Bosch però la sèrie beu d'una idea i contingut original de l'assessora pedagògica d'Open Arms, Ángeles Schjaer, i conté il·lustracions de Chantal Vizcaino. La protagonista és una elefanta de l'Àfrica central, d'un poble del Camerún, que mentre corria com els altres animals en llibertat, era mestra d'escola i feia cantar als seus alumnes, però acaba havent de deixar casa seva perquè el seu marit elefant li feia la vida impossible i no la deixava cantar. Escapar-se d'aquell malson la fa entrar de ple en un altre malson, el de tants migrants que busquen un horitzó millor dalt d'una barcassa, amb 130 vides a la deriva. I com això és un conte, acaba bé perquè acaba cantant i cantant, cantant, fins que poden rescatar-la. Però de fet aquesta faula té un rerefons: com diuen els activistes d'Open Arms, "cada rescat és diferent (···). La Josepha havia estat, i és, una dona valenta i molt forta que va aconseguir acabar aquest viatge amb un final feliç. I ara ha refet la seva vida i és una persona lliure".

Roc Casagran - L'abraçada que
(Amsterdam, 2022)

El proper 28 de desembre trobareu el cantautor Cesk Freixas tancant l'edició de 2022 del Llibresons (Llibreria Byron, 19h) amb un disc que es basa en l'anterior recull poètic del poeta sabadellenc Roc Casagran, Direm nosaltres (U98 Music, 2022). Doncs bé, el poeta també ha tret un poemari nou: L'abraçada que. En aquest nou lliurament d'una cinquantena de poemes inèdits, n'hi ha un que dedica a Cesk Freixas ("La noia de la motxilla", que representa que 's'aplega amb d'altres a la plaça i comparteixen el crit, és l'hora de la revolta') i un altre a Pau Riba ("Pau total", on porta 'unes cançons per cantar junts i riure molt quan desafini'), tot i que curiosament els versos recorden els títols d'un poema d'Ivette Nadal ("Si visqués sota el pis de de casa meva") o d'un vers de Lluís Llach ("Un núvol blanc"). En tot cas, tots ells aconsegueixen 'la pau total de l'estar bé'. N'hi ha un altre, "L'única batuta", on prova d'anar a la font com fan uns altres versos d'Enric Casasses ("Després"), però Casagran ho té més costerut, ja que cal 'construir un pont que salti les tanques fredes que no ens deixen 'nar a la font'. Aquest poemari busca acompanyar en un 'món que ens estem fent cada cop més distant i més fred i més internètic. I que ens falten abraçades, que vol dir pell, que vol dir veritat (···) I ens cal una abraçada-aixopluc'.




Ivette Nadal - Camí de text
(Edicions Poncianes, 2022)

La poeta i cantautora granollerina Ivette Nadal, ha decidit allunyar-se -d'ençà del seu darrer llibre L'Àngel i la infermesa del pensament- de les formes lligades a la cançó, i aquest itinerari segueix amb el seu nou poemari Camí del text, més proper a les lligades a la filosofia. Poemes breus, quasi aforismes d'ençà que l'autora queda tocada pel món filosòfic i sobretot pel pensament de Josep Maria Esquirol (Sant Joan de Mediona, 1963). El llibre s'endinsa en el seu millor context que la vertebra: les amistats, la poesia, la filosofia i la cançó. La seva nova melodia poètica té forma d'aforisme, sovint de silenci i de pregunta. Un poemari radical d'un "cos tancat" que s'obre pel text final amb versos acurats com aquests: 'Avui marxaré amb tu/ i beurem directament del meu millor passat, i del meu millor futur' (que alhora encapçala amb paraules del poeta austríac Rilke: 'L'únic viatge possible és l'interior').
 
Josephine Baker - Josephine Baker
Catel & Bocquet
(Ed. Finestres, en català)
(Salamandra Graphic, en castellà)

Volum exhaustiu de 564 pàgines que és tant una novel·la gràfica de l'artista Josephine Baker com també una cronologia de la seva vida i diferents semblances biogràfiques de personatges (com Colette, George Simenon, Buñuel, Loos, Le Corbusier, Pirandello...) que van coincidir amb ella i van jugar un paper més o menys principal. En la seva trajectòria, Baker va tenir una infantesa difícil, a uns Estats Units encara segregats, a un Broadway del qual se'n va sortir tot i anar escoltant coses com 'Recuerda, pequeña: para una niña negra y pobre, sólo hay tres formas de salir de la miseria: meterse a puta, a criada o a corista'. Però ella va esdevenir molt més que una corista, gràcies als seus dons teatrals i còmics i també al moment en què el teatre parisenc va buscar aires africans, més que americans, en una revista de music-hall. Josephine Baker va patir la mort d'una germana de disset anys i també una guerra on va arribar a ser subtinent de l'exèrcit de l'aire, a més d'organitzar espectacles, cantar per les tropes i amagar informes de la resistència. A més, va ser una lluitadora militant contra la segregació als EUA (negant-se a cantar en llocs on no poguessin entrar germans seus o estant a la manifestació de 1963 a Washington al costat de Martin Luther King) i va adoptar una dotzena de criatures de diversos llocs del món (l'anomenada 'tribu de l'arc de Sant Martí') per demostrar que la gent de tots colors podia viure en harmonia. Els deutes li van fer males passades, però va tenir aliades com Grace Kelly o Brigitte Bardot per ensortir-se'n sovint. Es diu que Baker va triomfar dues vegades a París, quan hi va arribar amb La Revue négre el 1925 i, quan ja portava 50 anys de carrera i tenia 70 anys, el 1975.     

Judith Neddermann - Canta
(Editorial Nanit, 2022)
Il·lustració: Alba Falgarona

Un conte protagonitzat per la Jana, en Joâo i la Juana, escrit per Laia Figueras i Núria Puyuelo, inspirat en la cançó "Canta" de la compositora de Vilassar de Mar Judit Neddermann que vol ser un 'homenatge a totes les llengües i cultures del món', 'un cant a la bellesa de la diferència' i pensat per 'celebrar l'idioma universal de l'amor'. Inclou, en diversos codis, notes de veu de la mateixa Neddermann i el seu missatge clar és que "tot el món s'abraça, riu i plora en el mateix idioma". Les il·lustracions d'Alba Falgarona fa dels protagonistes ninots simpàtics, siguin pigats, de cabells arrissats o llisos, 'com els ocells, que són de colors diferents, però tots canten i s'entenen'. La conclusió és que 'el que fa que el nostre planeta sigui el lloc més bonic de l'univers és la diversitat'. 



Lluís Brugés i Agustí - Antoni Ros Marbà
(Dinsic, 2022)

L’editorial Dinsic, a través de la col·lecció Retrats biogràfics, ha posat a l’abast del públic volums més que interessants sobre Mozart i Bach, i ara arriba amb un altre treball de pes, en aquest cas elaborat per Lluís Brugués i centrat en una personalitat contemporània i cabdal en la cultura catalana –no només en la música clàssica– del darrer mig segle: Antoni Ros Marbà (l’Hospitalet de Llobregat, 1937). Conegut pels seus exhaustius treballs biogràfics dedicats, per exemple, al violinista i director empordanès Gonçal Comellas, Brugués s’ha capbussat en la biografia de Ros Marbà, que ofereix una vida tan polièdrica, llarga i intensa que no para de deparar anècdotes i històries sorprenents, fins i tot per als melòmans que el coneixen i el segueixen. De bon començament, el pòrtic ja deixa ben clara la visió que es té del personatge i de la seva rellevància en la història musical del país com a director d’orquestra, compositor i pedagog. Hereu del moviment musical noucentista i continuador d’una tradició de grans músics”. Les més de 400 pàgines que segueixen amb profusió de dades proporcionen una informació rigorosa amb un valor incalculable. A banda de les abundants fotografies, que recorren la vida d’Antoni Ros Marbà des que era un nadó fins avui dia, i dels pràctics apèndixs finals –catàleg d’obres, discografia, llistes de concerts i de feines, índex onomàstic– que converteixen l’obra en un manual de consulta obligat per als especialistes, pel llibre va desfilant tot el que, d’una manera o altra, ha estat important per al músic, com el mestratge i la profunda influència d’Eduard Toldrà, les produccions amb l’Esbart Verdaguer, amb els grans noms de la Nova Cançó, amb la cobla i la sardana, i la direcció de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, l’Orquesta Nacional de España, la Real Filharmonia, els viatges arreu del món o la trobada amb Herbert von Karajan. És inevitable sentir una mica de vertigen i, també, una agraïment infinit.

Arnaud Le Gouëfflec & Nicolas Moog - Underground
(Norma Comics, 2022)
Rockeros malditos y grandes sacerdotisas del sonido
(NORMA Editorial)

Impressionant i gegantí còmic de més de 300 pàgines i de tamany monumental que ens mostra diferents històries de músics que en molts casos vivien al marge de la indústria. Creat per Arnaud Le Gouëfflec i Nicolas Moog, dibuixants, guionistes i músics entusiastes, aquests autors apassionats de les cares B dels vinils, ens presenten diferents historietes biogràfiques que per una millor lectura, recomanem visionar amb el fil musical de cada artista o grup protagonista. El còmic té un ritme que convida a degustar-lo de principi a fi, amb una sèrie de músics capdavanters com Captain Beefheart, Billy Childish, Alex Chilton, The Cramps, Daniel Johnston, Lydia Lunch, Nico, The Residents, Jonathan Richman i Patti Smith, només per citar-ne els més coneguts, però també s'endinsa en estils com el black metal i el krautrock. Arnaud Le Gouëfflec i Nicolas Moog reivindiquen i reten homenatge de manera magistral a una escena alternativa que en molts casos va ser creadora de grans obres musicals dirigides a les minories més exigents en una autèntica bíblia il·lustrada de l'escena musical underground.

Lluc Silvestre - Un os al Marroc
(Andana Gràfica, 2022)
Il·lustrat per Edgardo Carosia 'Mr Ed'

Aquest còmic ha estat escrit per l'antropòleg i gestor cultural Lluc Silvestre, que és tècnic de l'Institut Ramon Llull (IRL) i que es va agafar una excedència per ser voluntari al festival Visa for Music a Rabat. Amb un mirada etnològica actual, dedica el volum gràfic (després de fer-ho a la seva parella i fill) "als músics, tècnics i altres professionals del sector de la música. Sou la meva segona família". I també "a les meves companyes de l'IRL. Per deixar-vos la pell per la cultura des d'una institució pública". La història comença amb un viatge al Marroc, com el títol indica, i descriu les peripècies viscudes en primera persona on la música i la cultura són el motor narratiu que l'uneix. Una lectura 'entretinguda i amable', en paraules de la prologuista Ikram Bouloum (artista, DJ i agitadora cultural). Lluc Silvestre s'endinsa en la cultura àrab i fa emergir prejudicis, reflexions i contradiccions del viatge d'un occidental a l'altra riba mediterrània amb tocs d'humor, denúncia i amor per la cultura.

Rafael Vallbona - La musa de la plaça Reial
(Univers, 2022)

Si el periodista Pere Pons va publicar fa uns anys el llibre de relats El cas Jamboree (Pagès editors, 2012), ara arriba aquesta novel·la d'un altre periodista i escriptor, Rafael Vallbona, que se centra en un cas proper, el del cadàver del propietari d'una fàbrica de làmpades que va esquitxar la cantant Gloria Stewart, habitual de la sala barcelonina Jamboree. La descripció acurada sobre l'època de Vallbona endinsa el lector en un ambient de joves aficionats al jazz que discuteixen de música, política i filosofia, però que no sospiten que es convertiran en caps de turc d'una operació policial per desmantellar el que llavors es considerava el Saint Germain barceloní. La història arriba fins l'actualitat a través de la mirada del net d'un crític musical que entrevista un amic proper d'aquest per tal de saber d'on ve i conèixer millor la seva identitat.

Elina Norandi - 102 artistes 
(Univers, 2022 - Arts Visuals)
 
L’autora d’aquest llibre deixa clar el terreny erm que tracta en aquest volum: “Moltes vam acabar la carrera de cinc anys sense conèixer cap aportació femenina a la historia de l’art. Vam tenir sort que les conseqüències acadèmiques de la segona onada feminista ens comencessin a arribar a partir de la dècada dels anys noranta del segle passat (en l’àmbit anglosaxó)”. També evidencia que, de 1850 a 1980, les artistes no van crear en les mateixes circumstàncies que els homes i que sovint se les valora només des d’una crítica articulada des de les teories de gènere, feministes i queer. Per això, l'autora fa una selecció d’un centenar d’artistes de totes les arts visuals (escultura, pintura, ceràmica, il·lustració, instal·lacions, fotografia i performance), sense tenir en compte les que hi ha en fotografia documental o en disseny, i dibuixa una genealogia de talents i experiències femenines de primer ordre que vol qüestionar i reformular el cànon acceptat fins ara. Entre els noms que s’estudien hi ha Sílvia Gubern (qui va estar present en l’interiorisme de la Sala Zeleste barcelonina), Montserrat Gudiol (primera acadèmica el 1981 de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi) o Mercè Llimona (filla del pintor Joan Llimona, neboda de l’escultor Josep Llimona i primera dona que presidí el Cercle Artístic de Sant Lluc des de 1964 -i fins a 1966-).