Un any més, el jurat especialitzat vinculat a la revista 440Clàssica&Jazz, s'ha encarregat d'atorgar el Premi Enderrock 2023 a millor disc de música clàssica, i configurar una llista amb els altres nou discos més ressenyables publicats entre l'1 de desembre de 2021 i el 30 de novembre de 2022

Text: Redacció. Fotos: Arxiu.

En la llista d'enguany hi ha hagut de tot: formats de cambra, simfònics, instruments sols, lírica i també revitalització del patrimoni històric. Benvinguts als 10 millors discos catalans de música clàssica del 2022.

10.

CANTORÍA
Ensaladas
(Ambronay Éditions)

La revisitació i visibilització del repertori català oblidat és una de les grans assignatures pendents del país. En aquest sentit, la proposta de Cantoría per recuperar l’obra del compositor renaixentista pradenc Mateu Fletxa ‘El Vell’ és molt interessant. Sota el paraigua del gènere de l’ensalada, molt popular a la península Ibèrica al segle XVI i del qual Fletxa va ser un dels grans exponents, el quartet entona teixits contrapuntístics que mostren l’habitual intercanvi musical del Renaixement, amb referències tant litúrgiques com populars.
 

9.

BENET CASABLANCAS, JOAN ENRIC LLUNA I JOSEP COLOM
The Clarinet Music
(Columna Música)

El compositor sabadellenc Benet Casablancas presenta un treball amb la col·laboració interpretativa del clarinetista godellenc Joan Enric Lluna i l’ensemble que dirigeix, Moonwinds Ensemble, i el pianista barceloní Josep Colom. Amb tres peces llargues com a eix central i un llarg reguitzell de haikus —un apreciat poema curt japonès— dedicats a diferents personalitats artístiques, Casablancas fonamenta el seu estil compositiu avantguardístic de contrastos, matisos i, sobretot, sorpreses inesperades.
 

8.

PAU CODINA
Landscapes
(Seed Music)

El violoncel·lista barceloní Pau Codina ha ajuntat quatre grups de peces representatives de paisatges sonors que considera referencials. I d’aquí ve el títol dels grans paisatges amb el violoncel sempre en el centre. La suite per a violoncel sol, de Gaspar Cassadó; “Ombreau”, de Joan Magrané; l’exuberant Suite per a violoncel núm. 5, de Johann Sebastian Bach, i la Sonata per a violoncel sol, de l’avantguardista nord-americà George Crumb -mort ara fa un any-, configuren la llar sonora per al jove instrumentista, que beu d’estils ben contrastats.
 

7.

LINA TUR BONET & MUSICA ALCHEMICA
Biber Violin Sonatas
(Glossa)

La violinista eivissenca Lina Tur Bonet planteja en aquest treball un nou retorn al repertori del compositor i violinista Heinrich Ignaz Franz Von Biber. Després de Biber: Mystery Sonatas (Ondine, 2014), Tur Bonet ha posat ara el focus en les sonates de l’austríac acompanyada per l’ensemble Música Alchemica, que ella mateixa va fundar fa anys. El resultat és un virtuosisme violinístic que també té la capacitat d’esdevenir pausat quan cal, així com de treure uns colors gruixuts i dolços sota el coixí harmònic notable que aporta el conjunt instrumental.
 

6. 

ALEX ALGUACIL
Piano Serenade
(Aglae Música)

El pianista barceloní Alex Alguacil ha posat el focus en les obres per a piano que Richard Strauss va escriure de jove o pràcticament en l’adolescència, entre els anys 1880 i el 1884. Som, per tant, davant un músic que no és encara el gran autor d’atrevits poemes simfònics que marcaran la primera meitat del segle XX, sinó que es tracta d’un repertori d’adscripció romàntica, amb una escriptura arrauxada que segueix l’estela de Mendelssohn, Schumann o Brahms i que demostra la seva visió orquestral. Tot un repte interpretatiu per a un pianista.
 

5. 

SIRA HERNÁNDEZ
Tre impressioni sulla Divina Commedia
(Sony Classical)

Sira Hernández aposta en aquest disc per una introspecció gairebé espiritual, defugint qualsevol temptació de captar l’atenció de forma superficial. Les tres impressions per a piano al voltant de l’obra més important de Dante Alighieri, la Divina Comèdia, són, més que una evocació respectuosa de l’obra dantesca, un vibrant “viatge interior a través de l’Infern, el Purgatori i el Paradís”, com bé assenyala l’assagista Juan Ángel Vela del Campo en el llibret que acompanya aquesta edició, el primer treball que l’artista barcelonina publica amb Sony Classical.
 

4.

DAVID ALEGRET + RUBÉN FERNÁNDEZ AGUIRRE
Carneriana
(IBS Classical)

Des de la cançó lírica, el tenor barceloní David Alegret i el pianista basc Rubén Fernández Aguirre han abordat l’obra del poeta barceloní Josep Carner, considerat príncep dels poetes i cim del Noucentisme. Un ambiciós doble CD que no només explora i interpreta les aproximacions musicals que diversos compositors han fet a l’obra carneriana al llarg del segle XX, sinó que perllonga el fil carnerià amb l’ajut de diversos compositors contemporanis, construint un magnífic homenatge musical al llegat de l’escriptor.
 

3. 

JORDI SAVALL I LES CONCERT DES NATIONS
Schubert: Symphonies 8 & 9
(AliaVox)

El progressiu eixamplament del repertori simfònic de Jordi Savall com a director orquestral no té aturador. En aquest enregistrament de les simfonies 8 (1822) i 9 (1825-1828) de Franz Schubert, el mestre igualadí torna a prémer el pedal del gas en la comesa de completar un camí simfònic de referència. Dos ascensos meritoris i ben construïts que cerquen la bellesa d’un so carnós, equilibrat i sobretot ric de colors de la mà d’una de les orquestres més grans de les mai vistes en els projectes musicals del músic català.
 

2. 

FELIU GASULL
Pit roig
(Segell Microscopi)

El guitarrista i compositor barceloní Feliu Gasull té una estètica pròpia i concentrada, feta de delicadesa. Com si fossin ampolletes d’elixirs, en aquest disc presenta divuit peces que fugen del brogit per acariciar la calma. Harmònics, trèmolos foscos i un devessall de recursos sorprenents fan pensar en alguns moments que estem escoltant el piano de Frederic Mompou en el lloc d’una sola guitarra. Al treball també s’hi inclou la cançó de bressol mallorquina “Horabaixa, post el sol” i “Que brillis com brilles”, amb la càlida veu de Carme Canela.
 

1. PREMI ENDERROCK 2023 A MILLOR DISC DE MÚSICA CLÀSSICA SEGONS LA CRÍTICA

KEBYART
Lectures différentes
(Linn Records / Outhere)

El segon àlbum del quartet de saxòfons Kebyart permet escoltar un gran ventall de versions amb un ampli reguitzell de colors tímbrics, textures i dinàmiques. Una bona prova és la superlativa versió i adaptació dels sis moviments de la suite neoclàssica del ballet Pulcinella, d’Ígor Stravinski, o les versions de Joseph Haydn (adaptant el quartet de corda L’ocell) i Franz Schubert (amb l’“Adagio” del Quartet en Mi bemoll major). Tampoc hi falta, com a mostra del seu compromís amb la música catalana actual, una obra contemporània: Sólo el misterio, in memoriam Federico García Lorca, de Joan Pérez-Villegas. I fins i tot s’atreveixen amb una brillantíssima versió de la cançó “Take This Waltz”, del desaparegut cantautor canadenc Leonard Cohen.