Teia és la fusta resinosa o una estella d’aquesta que crema amb facilitat. Aquest és el títol del tercer disc de la trompetista i cantant bagenca Alba Careta; un recull de les seves darreres composicions inspirades en les pròpies vivències que, després de la bona acollida dels discos Alades (Segell Microscopi, 2020) i Orígens (Segell Microscopi, 2018), consolida a l’artista dins l’escena jazzística tant catalana com europea. El concepte de Teia engloba les diferents lluites i convenciments que formen l’imaginari d’aquest nou àlbum: els conflictes interns que totes experimentem entre allò que se’ns imposa i el que realment creiem i volem per nosaltres mateixes; l’experiència d’anar entenent que a vegades, la intuïció i l’esforç són la flama que ens guia per anar trobant el propi camí, l’autèntic; i com és d’important cuidar les coses senzilles i petites que ens envolten i, que al final, es converteixen en la foguera que ens acompanya, ens inspira i ens reconforta.