El cantautor i realitzador audiovisual manlleuenc Guillem Roma ha enregistrat el seu setè àlbum, 'Postureo real' (U98 Music, 2023), fet a partir d’un munt d’equilibris i que busca anar més enllà de la realitat per assolir una veritat que connecti amb les parts més essencials de l’interior de cadascú

Text: Sergi Núñez. Fotos: Juan Miguel Morales.

El terme 'Postureo real' no és una antítesi?
Sí, però ho veig com un sol concepte indestriable amb dues cares. D’una banda, el postureig representa una façana o una aparença i, de l’altra, la realitat és la part natural i orgànica. En el disc hi ha un xoc entre aquests dos universos, ja que intento fer una crítica al món actual per retrobar-se amb la part més essencial de cadascú. Busco allunyar-me de la realitat per acostar-me a la veritat. És a dir, generar ficció per tal d’aprofundir més en un tema. 

Vols anar més enllà de la realitat quotidiana?
Sí, vull transcendir a la realitat. Hi ha un punt de surrealisme que em permet somniar i aportar certes idees a un món de ficció que trenqui els límits de la realitat. Per això, Postureo real lliga també amb la idea que intento sempre no encasellar-me en cap etiqueta estilística. La meva única premissa és l’honestedat a l’hora de compondre.



Aquesta honestedat busca sempre el cantó positiu que aflora en totes les cançons?
La realitat és que concebo el disc com un flotador, perquè moltes cançons no només van més enllà de la realitat sinó que també se n’escapen. I com que aquesta realitat és hostil, quan en puc imaginar una altra de diferent es converteix en un salvavides.

Estilísticament, el disc sona més pausat que l’anterior, 'Kiribati' (U98 Music, 2021)?
Sí, aquest disc és molt més madur que els anteriors, tot i que és estrany que ho digui un mateix. Hi ha una pausa molt buscada, amb cançons tranquil·les, molt buides i amb molt pocs elements. En l’àmbit sonor, reapareix la idea del flotador, que em permet surar en la multitud de fronts oberts que sempre tinc a la meva vida. En el fons, les meves cançons són els meus anhels i no pas les vivències.

El bolero “Inteligencia artificial”, amb Rita Payés, parla de l’amor dels robots. D’on parteix aquesta idea futurista?
L’any 2017 vaig llegir una notícia sobre un projecte en què investigaven sobre la intel·ligència artificial i, en un moment donat, van desenvolupar un llenguatge que els científics no reconeixien. Sembla la típica història de ciència-ficció, però en realitat era tan sols un error bastant senzill, perquè no n’havien limitat la comunicació als límits de l’anglès. 



I què hi té a veure l’amor?
La notícia també explicava que van parar el programa, i em vaig preguntar ‘què es devien dir?’ I la meva aposta és que parlaven d’amor i que estaven enamorats! Seguint Aristòtil, la història diu el que va passar i, per contra, la poesia i l’art el que hauria d’haver passat. 

Intentes generar un nou amor que fugi dels problemes de l’amor dels humans?
El salt de la realitat és present de manera constant al llarg del disc de manera subtil. En aquest cas, em va semblar una història d’amor molt potent i havia de fer un bolero, però que alhora sonés modern. Durant la producció vam buscar unir l’ànima dels boleros dels anys vint amb les sonoritats més actuals.

Com va reaccionar Rita Payés quan li vas detallar la temàtica de la cançó?
Primer, no li vaig explicar de què anava i em va dir que era molt maca i que estava encantada de fer-ho. Quan li vaig dir, li va petar el cap i encara li va agradar més. Amb la Rita compartim l’amor pels gèneres musicals antics a través de la nostra família. Tots dos ens hi hem introduït perquè els escoltaven les nostres famílies, per això tenia clar que la cançó només la podia cantar amb ella.



També hi ha una altra col·laboració a “Imaginar” amb Pedro Pastor. Com va sorgir?
Amb Pedro Pastor ens seguim des de fa un temps. De la seva música n’admiro molt el constant moviment i la frescor per impregnar nous elements. Per fer possible la col·laboració, va gravar les seves parts des de Buenos Aires i a distància ens passàvem pistes i àudios per acabar de polir-la.

“Equilibri” és el perfecte exemple de l’equilibri entre els sons orgànics i electrònics del disc. Com hi vas arribar? 
Tenia molt clar que cercava sons orgànics que reforcessin l’honestedat, i per això hi ha algunes pistes de veu sense cap producció. Alhora, hi he afegit altres referències a l’electrònica com el pop comercial o la música urbana que m’agraden molt, i que per primer cop també incorporaré als concerts després d’haver fet sempre un directe molt orgànic.