La cantant de The Crab Apples Carla Gimeno 'Grauwi' i la pianista Marta Cascales han unit forces per a crear un duet de pop intimista que pivota sobre dos grans eixos: les sonoritats indie i el protagonisme del piano. Unint aquests dos engranatges, ara el duet ha presentat el seu primer treball, Contradictions (Great Canyon Records, 2023), en què a través de sis temes engeguen un viatge sonor emocional. Parlem amb elles d'aquest treball

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

Com va sorgir la col·laboració entre vosaltres dues?
Grauwi (Carla Gimeno): Ens vam conèixer el 2019 en un esdeveniment a Barcelona, en què ens vam caure bé i vam intercanviar telèfons. Poc després, vam provar de fer alguna col·laboració i vaig posar lletra a un tema de la Marta, que vam enregistrar sota el nom "Corales". Uns mesos després, ens van proposar actuar al BAM (un dels festivals de La Mercè), però necessitàvem tenir almenys una cançó més gravada. Això ens va fer posar-nos les piles i vam gravar "Anxiety", el vertader primer senzill d’aquest projecte. Des de llavors hem tingut molt clar que volíem tirar endavant aquesta aventura.

El disc ajunta una part d'indie i una altra més lligada a la música instrumental i la clàssica. Com heu ajuntat aquestes dues vessants?
Marta Cascales: Justament, ajuntar aquests universos musicals diferents és el que creiem que enriqueix el projecte, ens sumem i complementem. No sempre ha estat fàcil trobar el punt en comú, però d’alguna manera tenim sensibilitats similars i ens hem adonat que ens podem aportar molt mútuament.

Per què heu titulat el disc 'Contradictions'?
Marta Cascales: "Contradictions" també és una de les cançons que forma part del disc, i que li dona títol. Va ser la primera cançó amb què ens vam plantejar anar més enllà de només el piano i la veu i aventurar-nos a produir-la amb el Dani Ferrer. Així que va marcar l’inici de llançar-nos a explorar musicalment juntes; és una cançó clau. A més, també ens semblava que "Contradictions" retrata bastant bé l'aura del disc, que és tot un viatge emocional.



El disc aborda diferents aspectes força existencials i universals a través d'algunes metàfores. Com heu treballat les lletres del disc?
Grauwi: La gran majoria de les lletres són molt personals, tracten temes com l’ansietat o la pèrdua, que alhora són molt universals. Les meves lletres acostumen a ser sempre força metafòriques i així ha estat també amb The Crab Apples al llarg de la nostra trajectòria… Totes les cançons parteixen d’alguna sensació i, a partir d’allà, construeixo un relat, que acaba navegant entre la llum i la foscor, tot i que el què hi predomina és la llum! Amb els anys, m’he adonat que escriure cançons és terapèutic per a mi. És la meva manera d’intentar entendre el món que m’envolta, gairebé com escriure cada dia en un diari personal.

Dani Ferrer us ha ajudat a produir el disc. Com ha estat la seva feina i en què us ha ajudat especialment?
Marta Cascales: Volíem anar més enllà i no quedar-nos en cançons de piano i veu només, tot i que calia no perdre l'essència d'aquests dos instruments. Aquest ha estat el gran repte! Les cançons han agafat direccions molt diferents i ha estat tota una aventura trobar què necessitava cada cançó. El Dani ens ha permès tenir una visió des de fora, ens ha proposat idees i ens ha guiat per trobar l’equilibri entre els elements, les textures i timbres.

El disc té alguns passatges que recorden a música cinematogràfica. Us heu inspirat en bandes sonores?
Grauwi: La veritat és que no ho teníem al cap en termes generals. L’única cançó en la qual realment m’imaginava uns personatges i un escenari cinematogràfic és “El brillo en el suelo”, que justament és l’única cançó del disc que no té aquest component autobiogràfic.



Per últim, tanqueu el disc amb "Clocks", que té el mateix nom que la cançó de Coldplay, un dels temes pop-rock més icònics amb un piano com a gran protagonista. És una referència buscada o pura casualitat?
Marta Cascales: Ostres! Ara que ho dius, evidentment coneixem la cançó, però ha estat pura casualitat, no hi havíem pensat gens! "Clocks" és una cançó que va escriure la Carla l’any passat, mentre vivia a Àustria. La vam acabar de compondre a distància quan realment tots els temes del treball ja estaven acabats. Vam decidir afegir aquesta com a sisena cançó perquè creiem que encaixava molt bé.