El 2019, la santpolenca Neus Borrell i el lleidatà Miquel Joan van publicar el seu primer disc com a duet, 'Tot dorm' (Coopula), revisitant cants tradicionals i musicant poemes. Enguany, tornen a col·laborar amb un nou disc que demà veurà la llum, 'El cos per caure' (Segell Microscopi, 2023), del qual avui en descobrim “Ras i curt”, amb un videoclip realitzat per Alba Cros Pellisé

Text: Èlia Gea. Fotos: Alba Cros.

 
“Ras i curt” dota de música un text de la poetessa barcelonina Núria Martínez-Vernis. “La música té aires que recorden, de lluny, a la buleria”, explica el duet, amb “guitarra colpejada i acords senzills. Com en el poema, en la música hi ha densitat i lleugeresa a parts iguals”.
 
A l’hora de posar-hi imatge, han col·laborat amb la companyia de dansa LaFonte que hi ha aportat la seva coreografia “Que et fessis vella tu... Sí que em faria escopir sang”. “Aquestes dues peces es troben en el ritme, i des d’un mateix ritme s’obren tot de metàfores”, argumenten els autors. En el videoclip, “s’hi veuen dues persones en una partida que té ritme, però no temps, i sobre la taula d’escacs hi ha llimones, un joc, i el cos per caure”.
 
D’aquesta idea i aquest vers de Núria Martínez-Vernis [“el tret al cap i el cos per caure”] ha sorgit el títol que agrupa tot el treball i que vol simbolitzar que “la música no té cos, però sense els cossos, no és. Suposem que la poesia se somatitza, i aquests dotze poemes ens van caure a les mans, als peus i a la llengua.” I és que tot el treball parteix de poesies de Blai Bonet, Gabriel Ferrater, Maria-Mercè Marçal i Jacint Verdaguer, entre altres. “Els poemes són l’inici de les nostres cançons, ens trobem amb el text i des d’allà amb veu i guitarra anem llegint-lo”, resumeix el duet. “Al disc hi ha majoritàriament poetes catalans perquè hem mamat d’aquí. Però també hi ha fragments en castellà, dels textos de la mèdium del maresme Josefa Tolrà, o Não me procures ali de Hilda Hist, en portuguès. Són poemes cantats i tocats en la seva llengua.”