La revista digital setmanal d'Enderrock
- 462
Estrenem el primer llarga durada de l'artista barcelonina Neisha, 'Anime amb català', i en parlem amb ella
Neisha: «Espero que ser emocional, sensible i honesta em serveixi d’alguna cosa en la societat que construïm»
La barcelonina Neisha, que va formar part del duet Crimen Pasional, publica demà el seu primer llarga durada: 'Anime en català' (Delirics, 2023)
Text: Anna Biendicho. Fotos: Helena Roig.
En el nou treball, que avui estrenem en primícia, la cantant ha emprès un viatge en solitari, que com a capítols d'un anime, miren enrere per abraçar totes les versions d'ella mateixa. En les lletres, atrevides i seductores, s'expressa valenta, transparent i sense màscares. Hem parlat amb ella sobre el seu nou projecte.
Després de formar part del duet Crimen Pasional, el 2021 comences amb el teu projecte en solitari amb l'EP 'Dolcesa bruna' (autoeditat). Com ha sigut el teu procés fins a arribar aquí?
El duet es va dissoldre el 2019, i després d'això necessitava un reset. Escrivia cançons i sentia que encara les feia des del punt de vista de la Neisha de Crimen Pasional, però en solitari. A través dels poemes que vaig escollir musicar a Dolcesa bruna vaig poder comunicar coses que em representaven amb el llenguatge dels seus autors. Sento que vaig anar a parar a poemes antics que, pel llenguatge i la manera d'escriure d'abans, encaixaven bé amb el meu estil melòdic. A més, necessitava parlar amb cura i tendresa, després d'estar en un grup tant barruer com era Crimen Pasional. Aquestes noves referències, sumades al bon servei que fa el pas del temps, m'han portat a compondre el meu nou àlbum Anime en català, que sí que trobo que sona exclusivament a Neisha, també per les lletres.
Per què uneixes l'anime i el manga amb la teva música? L'"Opening" podria ser la introducció d'una sèrie d'anime i l'"Ending", el tancament.
Els 2 últims anys he estat mirant més anime que mai, tot i que en n'he vist d'ençà que era una nena i mirava el Club Super3. És el meu dia a dia. Faig servir referències del que representen alguns personatges o algunes obres per parlar del que em passa i de com em relaciono amb el meu entorn. M'ha agradat molt fer l'"Opening" i l'"Ending", són de les meves preferides de l'àlbum. Aporten una narrativa i estructura com si fos una temporada d'anime i les cançons en fossin els capítols.
Hi fas un recorregut des de la teva infantesa a la teva etapa adulta. Per què has volgut fer aquest viatge, unint la innocència i l'empoderament?
Soc totes les meves versions i cuido de totes les meves etapes. Realment he posat el meu cor i la meva ànima en aquest projecte. És com un procés terapèutic explicat amb al·legories que s'acostumen a fer servir als shōjo i shōnen [manga i anime dirigit a noies i nois adolescents, respectivament] com a creixement personal.
El reggaeton sensual és l'altre protagonista de l’àlbum, i els sons són molt ballables, però també has fet dues cançons de trap, "Piscis" i "Res en algo".
“Jove Boy Bye”, “Flow carnavalesc” i “Succubus” serien el que dius reggaeton sensual. “Friki, chingona” és dancehall, fet per Eurowitch i “Cowboy Bebop x mullar-se” és dembow barrejat amb house dominicà, fet per Merca Bae. El hip-hop, r&b, trap, i altres gèneres i subgèneres relacionats, és el que més he escoltat sempre i no puc evitar voler fer la meva versió del que m’agrada escoltar.
En les teves lletres parles del sexe i les drogues obertament, com en les cançons de "Sucxubus", o "One Pice / EVA".
"Succubus" és un reggaeton accelerat amb la melodia de la tornada inspirada en "Call Me Maybe" de Rae Jepsen. Hi parlo d'un dimoni que s'alimenta del sexe d'homes i els mata, però de sobte dubta si s'ha enamorat d'un. Els súcubs són una categoria d'hentai, i em feia il·lusió agafar aquesta referència per fer una cançó de reggaeton, un gènere que acostuma a tenir connotacions sexuals a les lletres. A "One Piece / EVA", proposo una cita per fumar, mirar anime i el que sorgeixi, el dancehall també és un gènere de tradició de lletres explícites amb el sexe i la marihuana.
En aquest disc ets emocional, sensible i honesta. És a la contra de la falsa creença que això és un signe de debilitat?
És totalment una veritat ficcionada per la cultura heteropatriarcal. Espero que ser emocional, sensible i honesta em serveixi d'alguna cosa a la societat antiracista i feminista que estem construint.
En totes les lletres del disc t'expresses tal com ets, de forma oberta i directa. Dius que tens un cor massa gran i critiques la gent amb malícia.
La malícia no m'agrada, estic més per ajudar. La picaresca està bé en segons quina direcció, però les persones a les quals veiem les cares cada dia no són les nostres enemigues. Amb la major part d'enemics que tenim, no arribem mai a compartir espais a la vida (aquell 1%). Excepte els "maxirulos"... Aquests també són bastant enemics.
↓↓ ESCOLTA EL DISC 'ANIME EN CATALÀ' SENCER ↓↓
Després de formar part del duet Crimen Pasional, el 2021 comences amb el teu projecte en solitari amb l'EP 'Dolcesa bruna' (autoeditat). Com ha sigut el teu procés fins a arribar aquí?
El duet es va dissoldre el 2019, i després d'això necessitava un reset. Escrivia cançons i sentia que encara les feia des del punt de vista de la Neisha de Crimen Pasional, però en solitari. A través dels poemes que vaig escollir musicar a Dolcesa bruna vaig poder comunicar coses que em representaven amb el llenguatge dels seus autors. Sento que vaig anar a parar a poemes antics que, pel llenguatge i la manera d'escriure d'abans, encaixaven bé amb el meu estil melòdic. A més, necessitava parlar amb cura i tendresa, després d'estar en un grup tant barruer com era Crimen Pasional. Aquestes noves referències, sumades al bon servei que fa el pas del temps, m'han portat a compondre el meu nou àlbum Anime en català, que sí que trobo que sona exclusivament a Neisha, també per les lletres.
Per què uneixes l'anime i el manga amb la teva música? L'"Opening" podria ser la introducció d'una sèrie d'anime i l'"Ending", el tancament.
Els 2 últims anys he estat mirant més anime que mai, tot i que en n'he vist d'ençà que era una nena i mirava el Club Super3. És el meu dia a dia. Faig servir referències del que representen alguns personatges o algunes obres per parlar del que em passa i de com em relaciono amb el meu entorn. M'ha agradat molt fer l'"Opening" i l'"Ending", són de les meves preferides de l'àlbum. Aporten una narrativa i estructura com si fos una temporada d'anime i les cançons en fossin els capítols.
Hi fas un recorregut des de la teva infantesa a la teva etapa adulta. Per què has volgut fer aquest viatge, unint la innocència i l'empoderament?
Soc totes les meves versions i cuido de totes les meves etapes. Realment he posat el meu cor i la meva ànima en aquest projecte. És com un procés terapèutic explicat amb al·legories que s'acostumen a fer servir als shōjo i shōnen [manga i anime dirigit a noies i nois adolescents, respectivament] com a creixement personal.
El reggaeton sensual és l'altre protagonista de l’àlbum, i els sons són molt ballables, però també has fet dues cançons de trap, "Piscis" i "Res en algo".
“Jove Boy Bye”, “Flow carnavalesc” i “Succubus” serien el que dius reggaeton sensual. “Friki, chingona” és dancehall, fet per Eurowitch i “Cowboy Bebop x mullar-se” és dembow barrejat amb house dominicà, fet per Merca Bae. El hip-hop, r&b, trap, i altres gèneres i subgèneres relacionats, és el que més he escoltat sempre i no puc evitar voler fer la meva versió del que m’agrada escoltar.
En les teves lletres parles del sexe i les drogues obertament, com en les cançons de "Sucxubus", o "One Pice / EVA".
"Succubus" és un reggaeton accelerat amb la melodia de la tornada inspirada en "Call Me Maybe" de Rae Jepsen. Hi parlo d'un dimoni que s'alimenta del sexe d'homes i els mata, però de sobte dubta si s'ha enamorat d'un. Els súcubs són una categoria d'hentai, i em feia il·lusió agafar aquesta referència per fer una cançó de reggaeton, un gènere que acostuma a tenir connotacions sexuals a les lletres. A "One Piece / EVA", proposo una cita per fumar, mirar anime i el que sorgeixi, el dancehall també és un gènere de tradició de lletres explícites amb el sexe i la marihuana.
En aquest disc ets emocional, sensible i honesta. És a la contra de la falsa creença que això és un signe de debilitat?
És totalment una veritat ficcionada per la cultura heteropatriarcal. Espero que ser emocional, sensible i honesta em serveixi d'alguna cosa a la societat antiracista i feminista que estem construint.
En totes les lletres del disc t'expresses tal com ets, de forma oberta i directa. Dius que tens un cor massa gran i critiques la gent amb malícia.
La malícia no m'agrada, estic més per ajudar. La picaresca està bé en segons quina direcció, però les persones a les quals veiem les cares cada dia no són les nostres enemigues. Amb la major part d'enemics que tenim, no arribem mai a compartir espais a la vida (aquell 1%). Excepte els "maxirulos"... Aquests també són bastant enemics.
↓↓ ESCOLTA EL DISC 'ANIME EN CATALÀ' SENCER ↓↓