Després de publicar l'EP debut 'Tal com havia de ser', emmarcat en la cançó d'autor acústica i íntima, Mariona Escoda va embarcar-se en la voràgine del concurs televisiu Eufòria. La seva tècnica i habilitat la van catapultar a guanyar el programa i, de retruc, un contracte discogràfic amb el segell Música Global

Text: Sergi Núñez. Fotos: Ferran Palou.

Ara, la cantant vallenca ha publicat el primer disc després de l'experiència eufòrica, D'una altra manera (Música Global, 2023), que presentarà en directe a Barcelona (16 d'abril al Paral·lel 62), Reus (21 d'abril al Teatre Fortuny) i a Girona (30 d'abril a l'Auditori de Girona dins de l'Strenes). Parlem amb ella per conèixer millor aquest nou treball i fer balanç de la frenètica aventura que ha viscut en el darrer any.



El disc l'heu escrit íntegrament en poc més d'un mes. Com ha estat aquest procés fulgurant de composició?
Vaig començar a compondre cançons, però no em van acabar de convèncer pel que volia que fos aquest disc i vaig haver de descartar algunes que ja tenia fetes. Llavors, em vaig trobar ocupada amb la universitat i amb la representació del musical El Petit Príncep, i no vaig tenir temps per a compondre fins a pràcticament un mes abans de la sortida del disc. 

Les cançons les has escrit i gravat amb diferents músics i productors. Com ha estat aquest treball a quatre o, fins i tot, sis mans?
He anat quedant paral·lelament amb l'Àlex Pérez, amb el Manu Guix i el Roger Rodés, i amb l'Alícia Rey (ex Sense Sal) i l'Adri Salas (La Pegatina) per a fer les cançons. Normalment, portava un tema del qual volia parlar o una cançó de referència per a començar. A partir d'allà, dèiem idees i anàvem bastint la cançó plegats. Treballar amb tots ells ha estat un regal, perquè són gent que en saben molt més que jo. A part d'ajudar-me a fer les cançons, he après moltíssim d'ells, tant en l'àmbit compositiu com en petites nocions de producció musical, que és un aspecte que vull estudiar pròximament. 

Com de diferent ha estat publicar un disc amb el suport d'un segell com Música Global respecte a quan vas publicar el teu primer EP, a principis de l'any passat, de forma autoproduïda?
Jo vaig treure Tal com havia de ser i pensava: aquest disc no se l'escoltarà ningú. I evidentment així va ser. Se'l va escoltar la gent del meu poble i alguna gent més que em coneixia. Arran d'Eufòria, la gent se'l va escoltar, va començar a sumar visualitzacions i fins i tot va arribar a ser finalista a la votació popular dels Premis Enderrock. Això em va sorprendre molt. Treballar ara amb Música Globalm'està ajudant molt, ja que m'ho posen tot molt fàcil i respecten un munt la meva opinió. 



En moltes cançons, t'autoreivindiques i t'empoderes per a confiar en tu mateixa. Diries que és una pàtina general del tot el disc?
Sí, en el disc hi he posat tres temàtiques principals. Una és treballar per guanyar confiança; una altra és l'empoderament, sobretot com a dona, i l'última és l'amor sa.

Aquestes tres temàtiques tenen a veure amb l'aprenentatge que has fet des que vas entrar a 'Eufòria' fins ara?
Sí. Sempre dic que a mi Eufòria em va canviar moltíssim, perquè va ser com una mena de màster d'adaptabilitat a qualsevol cançó o estil. Per estar allà dins, havies de saber adaptar-te a qualsevol situació sense problema i, a sobre, havies de tenir molta confiança i obligatòriament t'havies d'empoderar. La mecànica de talent show i la repercussió que ha tingut Eufòria et feia haver de treure la millor versió de tu per no caure en els moments més difícils i haver de marxar del programa. Perquè tots els comentaris negatius no t'afectessin, havies de tenir molt clar el que vals i les capacitats que tens com a artista. A més, aquest és un treball que s'ajunta amb el que he anat fent des de fa anys a nivell personal...



Com ha estat aquest treball personal?
He anat molts anys al psicòleg per a guanyar confiança i és una cosa que encara segueixo treballant perquè encara no ho tinc plenament aconseguit. Tenir confiança en tu mateix et fa veure la vida d'una forma tan diferent que aconsegueixes acceptar les situacions de forma molt més sana. Treballar les inseguretats és la base de tot.

Tot aquest treball va lligat a ser a vegades excessivament perfeccionista?
Sí, jo soc perfeccionista, ho he estat des de petita i crec que de vegades frega una mica l'excés. Tot i això, alhora, també és el tret que ha fet que hagi aconseguit moltes coses que volia. No només a Eufòria, sinó en general en la meva vida. Amb els anys, he anat portant millor el perfeccionisme, perquè quan era adolescent m'angoixava i tenia més problemes d'ansietat. Ara, en canvi, com que he entès què era, he après a conviure-hi millor i a dir-li: "ep, aquí t'estàs passant!", o aprendre a relaxar-me quan cal. En definitiva, he après a gestionar-ho.



“Ara que ets aquí” és el tema més acústic del disc. El vau escriure buscant aquesta sonoritat?
Sí, va ser la primera cançó que vaig escriure del disc i la vaig escriure amb l'Àlex Pérez a guitarra i veu en una masia d'Olot. És la meva essència. Hi ha una part de la música que faig que continuarà sent com la del meu primer EP, Tal com havia de ser. Sempre he estat una cantant d'acústics a veu i guitarra o piano, i era inevitable que hi hagués una cançó així al disc; de fet, ho volia.

“Si ens falta l’aire” és la teva forma personal de fer balades èpiques com les de la teva admirada Céline Dion?
Exacte. Jo soc dona de balades èpiques i és un dels estils que em motiva més, però no volia fer un disc on només hi hagués això. De fet, quan tenia quasi tot el disc escrit, em vaig adonar que em faltava una cançó d'aquest estil. Et diria que "Si ens falta l'aire" és la meva cançó preferida per a cantar del disc, juntament amb "Ara que ets aquí". 



Creus que algun concursant d''Eufòria' la pot arribar a interpretar en aquesta temporada? Al programa ja s'ha fet una versió de la cançó "Deja Vu" d'Scorpio...
Això seria molt guai! La veritat és que quan vaig pensar quina cançó del disc es podria interpretar a Eufòria, vaig pensar en "Si ens falta l'aire" directament. Tot i això, a qui li toqués interpretar-la hauria de treballar molt la tècnica perquè la cançó és xunguíssima! [RIU] Jo mateixa, si no estic ben escalfada, no la puc cantar ni de conya.  

A “Allà on bufi el vent” veiem una Mariona rockera! A 'Eufòria' creus que et va faltar poder mostrar aquest vessant?
Jo soc molt rockera, i és un gènere que se'm va quedar pendent al programa, sí. Quan feia versions abans d'entrar a Eufòria, fèiem moltes cançons d'aquest estil. Segurament, "Allà on bufi el vent" és la cançó que més s'apropa al rock de totes i crec que és un bon exemple per veure com, des del pop, el disc va passant i tocant molts altres estils. Hi pots trobar una cançó rockera, una balada acústica, una de més electrònica... 



El disc compta amb moltes mans a nivell de producció i composició, però, en canvi, no hi ha cap col·laboració. Ha estat per falta de temps?
Sí. Anàvem molt a contracorrent per a fer el disc i ha estat impossible portar algú perquè hi col·laborés. A vegades penso que si haguéssim tingut més temps per fer-lo, hauria portat algunes col·laboracions. Malgrat tot, intentaré que al concert del 16 d'abril a Barcelona sí que n'hi hagi. 

Com serà la posada en escena del directe?
Fa un parell de setmanes vam fer l'stage per a preparar i plantejar com volíem fer el directe. A la banda, m'acompanyarà l'Andreu Dexeus al piano; l'Arnau Benet al baix, que és amic meu des que tinc tres anys; la Glòria Maurel a la bateria i l'Elena Maurel (Roba Estesa) a la guitarra. També tenim un director musical, en José Ramón Madrid, i un director escènic, el Miguel Ángel Sánchez, que ens han ajudat a arranjar els temes i a configurar un directe que sigui coherent tant musicalment com escènicament i que busqui que la gent surti amb ganes de més del concert.