La cançó original és considerada el primer èxit de la cançó protesta a escala mundial
Silvia Marsó presenta «Estranya fruita» en català
Darrere de moltes cançons hi ha històries colpidores. Es considera que “Strange Fruits” o “Estranya fruita” en la seva versió catalana, és la primera cançó protesta que va tenir repercussió. La peça és del 1939, però els fets que la van inspirar són del 1930 i van passar a Marion, a l’estat d’Indiana. Aquell dia, la multitud va treure de la presó a dos detinguts negres, Thomas Shipp i Abram Smith, i els va penjar sense judici previ. La policia només va intervenir per contribuir al linxament
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu Crea.
Abel Meeropol era un militant comunista jueu amant de la música. No era a Marion, però va veure una fotografia amb els dos cossos penjats de l’arbre i va escriure una lletra interrogant-se sobre quina mena d’arbre podia donar aquells fruits.
La cançó va ser oferta a una jove cantant de 23 anys, Billie Holiday, que la va cantar al Cafè Society de Nova York. Es tractava d’un local que es publicitava amb un lema ben curiós: “el lloc equivocat per a la gent adequada”. Holiday la va cantar la final del seu concert en un moment que no se servien copes i la sala era totalment a les fosques tret d’un canó de llum blanca que il·luminava la cantant. “Arbres del sud donen fruita estranya, sagnen les arrels i les fulles sagnen. Cossos negres gronxa la brisa surenya, una fruita estranya de l’àlber blanc penja…” Fins aquell moment, les cançons protesta nord-americanes no se sentien al circuit comercial habitual, sinó només davant de públics molt determinats: escoles de folklore, reunions de partits…
La interpretació de Billie Holiday és la d’una dona desolada que exhibeix el seu turment davant els qui l’escolten, la majoria dels quals havia acudit a sentir música com a esbarjo i no per a conscienciar-se de res.
Ben aviat, Holiday la va voler enregistrar. No ho va fer amb la seva companyia habitual, Columbia, sinó amb una petita discogràfica d'esquerres anomenada Commodore Records. La gravació va tenir lloc el 20 d'abril del 1939 als Brunswick's World Broadcasting Studios. Quan va sortir el disc, partidaris d'una llei antilinxament en van enviar còpies als congressistes.
Nina Simone, una altra de les grans dames del jazz diria sobre “Strange Fruits”: “Potser és la cançó més desagradable que he sentit mai. Desagradable en el sentit que és violenta i regira les entranyes de tot allò que els blancs han fet a la meva gent en aquest país”. Samuel Grafton, del New York Post en va dir que era “una obra d'art meravellosament perfecta, on s'invertia la relació habitual entre un artista negre i el seu públic blanc: 'T’he estat entretenint —sembla dir—, ara escolta’m'”. En canvi, Jerry Wexler, productor de Ray Charles i Aretha Franklin sembrava dubtes sobre la seva qualitat musical: “És gairebé un manifest. Moltes persones amb orelles de suro que no distingirien una melodia ni la de tres només van abraçar la cançó pel seu contingut polític... Comparteixo plenament el sentiment. Em sembla una gran lletra, però, com a cançó, no m'interessa”. Sigui com sigui, el 1999, la revista Time va considerar 'cançó del segle' aquesta primera versió d'estudi.
Aquesta és una part de la història d'una cançó que podrem sentir interpretada en català a l’espectacle Blues & Roots. Es tracta del debut de Sílvia Marsó al món de la música. No és la primera vegada que s'adapta a la llengua catalana: ja Arantxa Domínguez & Ricardo Belda la vas cantar a Amb veu de dona (2022). Marsó s'acompanya de la Del Toro Blues Band. "Estranya fruita" és l’única peça que s’ha adaptat al català, però Marsó està oberta a què n’hi hagi més si hi ha més actuacions a Catalunya. Blues & Roots és un recorregut per l’ànima i l’arrel de la música negra nascuda als Estats Units.