'Ara o mai' (Música Global, 2023) és el nou EP del cantant badaloní Edu Esteve. Després d'anys publicant la seva pròpia música com a artista independent, amb un disc com 'Fènix' (autoeditat, 2021), la vida li va fer un gran gir quan va entrar al concurs de talents de TV3 Eufòria. Un cop passada l'aventura televisiva, el cantant va posar-se mans a l'obra per a compondre noves cançons, que avui veuen la llum en aquest nou disc. En parlem amb ell.

Text: Sergi Núñez. Fotos: Ferran Palou.

Per què has fet un EP i no un disc llarg?
Vam planificar-ho així amb la discogràfica perquè a vegades, quan treus un disc llarg amb deu o dotze cançons, algunes es perden. I per això, vam valorar fer un EP de sis cançons i treure tres senzills d'avançament.

Tot i que els temes són força diferents entre ells, totes les cançons són molt pop.
Sí, a mi m'agrada fer pop, no me n'amago. Això sí, tampoc intento encasellar-me en res concret, sinó que busco fer el que em vingui de gust a cada moment. Crec que, per a tots els que vam sortir d'Eufòria, és el moment de provar cosa, innovar i buscar la teva pròpia sonoritat, perquè quan surts d'un programa així no saps ben bé quin és el teu so.



Com has compost les cançons del disc?
Les cançons del disc les he treballat amb l'Adrià Salas (La Pegatina) i amb el meu company de pis Rodri 'Rodd Prod'. Amb l'Adrià, vam quedar tres o quatre dies seguits després de l'estiu, i cada dia fèiem una cançó, mentre que amb el Rodi hem anat treballant de forma més lenta però constant durant tots aquests mesos. A més, una de les cançons, "Ara que em mires", també l'ha coescrit la Vicco.

Explica aquesta col·laboració!
La Vicco és la meva cosina segona i ens coneixem de tota la vida. A més, l'Adrià i ella també es porten molt bé. Abans que esclatés tot amb el Benidorm Fest, un dia que estàvem component amb l'Adrià, i la Victòria era per allà a prop, li vam dir que vingués i vam escriure tots tres la cançó. 

Quina és la gran temàtica del disc?
Tot l'àlbum parla d'aprofitar el moment i sobre que hi ha moments en què has de triar i agafar un camí. En el disc hi ha diferents referències a les papallones perquè intento emfatitzar l'efecte papallona, en què una petita decisió o acció pot generar un gran canvi a la vida. Fa un any, m'hauria semblat impossible que, per apuntar-me a un càsting, ara podria fer el que estic fent. 



“No vull despertar” parla de la primera fase de l’enamorament. A partir de què et va venir al cap fer la cançó? 
És una història personal i la vaig escriure quan estava coneixent una persona, en aquell punt en què estàs més enamorat i com en un núvol. De fet, la vaig compondre quan aquesta persona estava dormint al meu costat i parlo de com no vull despertar d'aquest enamorament intens.

“La cadena” relata la història sobre tots els anys en què ho has passat malament. És un autorecordatori de com has anat superant tots els obstacles?
Sí, hi parlo de tot un seguit de coses que m'han passat al llarg de la meva vida. És la cançó més fosca i dura, i intento jugar amb un estil que s'apropa una mica a la veu rapejada i als sons electrònics. És una mica més agressiva que la resta de les cançons.



“A flor de pell” és un dels altres temes escrits amb l’Adrià Salas? Té una certa aroma a La Pegatina a la tornada.
Sí, totalment, és molt pegatinera! La vam escriure amb l'Adrià Salas i vam jugar donar-li molt aquest rotllo.

"Estrelles" la vas escriure mentre eres a Eufòria. En quin context del programa la vas escriure?
Quan estàvem a Eufòria, en Miki Núñez ens deia que havíem de fer una cançó i que es convertís en 'La cançó d'Eufòria'. I d'allà vam fer un grup de Whatsapp i vam començar a proposar coses i idees, tot i que al final no es va arribar a res perquè cadascú volia fer una cosa diferent. Llavors, tot i que la idea conjunta no va tirar endavant, jo vaig seguir sol amb la cançó que volia fer. Quan la vaig acabar, li vaig ensenyar al Dani Anglès, però em va dir que no la podia fer entrar al repertori del programa i va quedar a la nevera fins que l'he recuperat ara.

I de què tracta?
Sobretot, parla dels bons moments que he viscut a Eufòria, de totes les persones que hi he conegut, i també dona les gràcies a totes aquella gent que ha seguit el programa i ens ha donat suport. Per a mi, Eufòria ha estat com un coet i en aquest coet he conegut persones molt guais.



A diferència de la majoria de companys d''Eufòria', tu vas treure un disc abans del programa, 'Fènix' (2021),  de forma autoeditada. Ha estat molt diferent teure'n un ara amb el suport d'un segell i l'exposició que t'ha donat el concurs?
Hi ha hagut bastants diferències. Quan ets artista independent, només confies tu en la teva feina, i això fa que sigui difícil. Aconseguir que l'àlbum arribi a algun lloc i aconsegueixi visibilitat costa molt i trobes barreres que et dificulten el camí. Amb la discogràfica Música Global estic supercontent perquè m'estan ajudant a arribar a llocs als quals m'hagués costat molt arribar només per mi mateix.

Com serà el directe?
Portaré de tot! Banda, ballarins i efectes especials bastant guais. Serà un directe innovador i que no s'ha vist a gaires llocs, ja que soc un dels pocs cantants masculins que balla i porta ballarins. Tocarem totes les cançons d'Ara o mai, algunes de les del meu primer disc Fènix (autoeditat, 2021), cançons d'Eufòria i algun medley divertit per a fer ballar. Vull que la gent que vingui als concerts desconnecti d'absolutament tot, s'ho passi bé i rigui i balli.



Com l'heu preparat?
Tot és de collita pròpia. No hem comptat amb cap figura externa, sinó que entre en Rodri i jo hem fet tota la part de la direcció musical, i de l'apartat més escènic se n'ha ocupat el Joan Gil, que és el meu tècnic de llums.