La revista digital setmanal d'Enderrock
- 467
La ja icònica cançó dels mataronins «Coti x coti» ha apropat i popularitzat la sardana al gran públic | Recentment, la cançó ha estat arranjada per a cobla per Xavier Ventosa | The Tyets rebrà el Premi Capital de la Sardana 2023 a iniciativa renovadora
El fenomen «Coti x coti» de The Tyets revoluciona el món de la sardana
El fenomen "Coti x coti" de The Tyets és imparable. El reggaeton-sardana, l'últim senzill, que també obre el segon disc 'Èpic solete' (Luup Records, 2023), ha causat un enorme impacte en el món musical català.
Text: Sergi Núñez. Fotos: Pau López.
En dos mesos i mig (la cançó va ser publicada el 17 de febrer), acumula ja 4.300.000 escoltes. D'aquesta manera, el duet mataroní ha posat en el focus mediàtic la sardana i l'ha connectat i popularitzat entre un gran públic sovint allunyat d'aquest gènere.
L'èxit ha despertat l'entusiasme del món sardanístic, que ha vist l'oportunitat ideal per difondre la sardana a nous públics. "Estem encantats amb l'impacte que ha tingut la cançó. Feia anys que buscàvem la manera d'incidir en el món jove, i The Tyets amb "Coti x coti" ens ho ha servit amb safata", explica el president de la Confederació Sardanista de Catalunya Xavier Tresserras, que també destaca que l'entitat atorgarà al duet el Premi Capital de la Sardana 2023 a iniciativa renovadora.
Un bon exemple d'aquest fenomen és que la sardana de The Tyets ja s'ha ballat en llocs d'allò més diversos. Després d'estrenar-se en directe i de ballar-se a l'Auditori de Girona a la gala dels Premis Enderrock 2023, "Coti x coti" també s'ha ballat en sales de concerts com l'Apolo i La Mirona, en discoteques i, fins i tot, la passada diada de Sant Jordi es va ballar al Camp Nou en una breu actuació del duet mataroní a la mitja part d'un partit del FC Barcelona.
Després que la sardana arribés a tants llocs insòlits, el músic Xavier Ventosa va decidir aranjar-la per a la instrumentació pròpia d'una cobla. L'arranjament es va estrenar divendres passat al Pla de la Catedral amb la interpretació de la Cobla Sant Jordi i una ballada que va reunir fins a 400 alumnes d'escoles de primària en el marc de la cloenda del programa 'El país a l'escola'. Per a Tresserras, aquest nou arranjament fa que el jovent, i altra gent no tant jove de 30 i 40 anys, s'apropi a ballar a les places, perquè hi pot establir una relació amb la música que fan The Tyets. Després de l'estrena al Pla de la Catedral, aquest nou arranjament per a cobla ja s'ha tocat i ballat a més d'una dotzena de places del país, assegura. A més, el concurs de TV3 Eufòria ja n'ha presentat una versió a càrrec del xilè Tomàs. "No hauríem somniat mai poder sortir a la televisió en prime time", confessa Tresseras.
Tot i això, si es fa una mirada retrospectiva més llunyana, apareixen molts altres exponents d'aquesta fusió. El primer d'ells va ser la Companyia Elèctrica Dharma, que des dels seus inicis a la dècada dels setanta, ja va ajuntar el so de la cobla amb estils com el rock i el jazz en discos històrics com L'oucomballa o Tramuntana (Zeleste/Edigsa, 1976/1977).
Un altre bon exemple és el del contrabaixista i compositor d'Esplugues de Llobregat Marcel Caselles, que ha liderat formacions pioneres en aquest àmbit com Transardània (que s'apropava al jazz) i La Principal de la Nit (que hi incloïa electrònica), o el del bateria manresà Santi Arisa i el seu projecte Sardanova, que al llarg de cinc discos va fusionar la sardana amb el rock, el pop, el jazz o l'electrònica.
Més recentment, també cal destacar la tasca duta a terme per Arnau Tordera I i la seva banda Obeses, amb peces com la sardana-rock "La ben plantada", del disc Zel (Música Global, 2013), o els arranjaments que Tordera va fer de les cançons més icòniques d'Obeses per a interpretar-les en directe amb la Cobla Berga Jove i el Cor Obeses, enregistrades en el disc El ressorgiment de l'Atlàntida (Música Global, 2021).
L'èxit ha despertat l'entusiasme del món sardanístic, que ha vist l'oportunitat ideal per difondre la sardana a nous públics. "Estem encantats amb l'impacte que ha tingut la cançó. Feia anys que buscàvem la manera d'incidir en el món jove, i The Tyets amb "Coti x coti" ens ho ha servit amb safata", explica el president de la Confederació Sardanista de Catalunya Xavier Tresserras, que també destaca que l'entitat atorgarà al duet el Premi Capital de la Sardana 2023 a iniciativa renovadora.
Un bon exemple d'aquest fenomen és que la sardana de The Tyets ja s'ha ballat en llocs d'allò més diversos. Després d'estrenar-se en directe i de ballar-se a l'Auditori de Girona a la gala dels Premis Enderrock 2023, "Coti x coti" també s'ha ballat en sales de concerts com l'Apolo i La Mirona, en discoteques i, fins i tot, la passada diada de Sant Jordi es va ballar al Camp Nou en una breu actuació del duet mataroní a la mitja part d'un partit del FC Barcelona.
Després que la sardana arribés a tants llocs insòlits, el músic Xavier Ventosa va decidir aranjar-la per a la instrumentació pròpia d'una cobla. L'arranjament es va estrenar divendres passat al Pla de la Catedral amb la interpretació de la Cobla Sant Jordi i una ballada que va reunir fins a 400 alumnes d'escoles de primària en el marc de la cloenda del programa 'El país a l'escola'. Per a Tresserras, aquest nou arranjament fa que el jovent, i altra gent no tant jove de 30 i 40 anys, s'apropi a ballar a les places, perquè hi pot establir una relació amb la música que fan The Tyets. Després de l'estrena al Pla de la Catedral, aquest nou arranjament per a cobla ja s'ha tocat i ballat a més d'una dotzena de places del país, assegura. A més, el concurs de TV3 Eufòria ja n'ha presentat una versió a càrrec del xilè Tomàs. "No hauríem somniat mai poder sortir a la televisió en prime time", confessa Tresseras.
LA FUSIÓ DE LA SARDANA, UNA IDEA QUE VE DE LLUNY
La fusió de la sardana amb altres estils no és una idea inèdita del duet mataroní, sinó que ve de lluny. Com també recorda Tresserras, "no és el primer cop que algú s'atreveix amb la sardana, però aquest cop ha arribat de veritat al jovent i a tota la gent". Tan sols en els darrers dos anys, fins a tres artistes més han fusionat la cobla amb altres estils urbans i llatins. Baya Baye, amb Vinnie Kairos i DJ Enzo va incloure un sàmpler de “La Santa Espina” a “Tio Kiko Skillz” (2021); el traper barceloní New George ha utilitzat la sardana “Angelina” de La Principal de la Bisbal al tema “La humanitat” del seu debut Isla Giorgio (Delirics, 2022), i el duet olesà Lal’Ba ha compost “Parella imperfecta”, que va de la sonoritat sardanística a la batxata, inclosa al seu últim disc No hi ha dies dolents (PromoArts Music, 2023).Tot i això, si es fa una mirada retrospectiva més llunyana, apareixen molts altres exponents d'aquesta fusió. El primer d'ells va ser la Companyia Elèctrica Dharma, que des dels seus inicis a la dècada dels setanta, ja va ajuntar el so de la cobla amb estils com el rock i el jazz en discos històrics com L'oucomballa o Tramuntana (Zeleste/Edigsa, 1976/1977).
Un altre bon exemple és el del contrabaixista i compositor d'Esplugues de Llobregat Marcel Caselles, que ha liderat formacions pioneres en aquest àmbit com Transardània (que s'apropava al jazz) i La Principal de la Nit (que hi incloïa electrònica), o el del bateria manresà Santi Arisa i el seu projecte Sardanova, que al llarg de cinc discos va fusionar la sardana amb el rock, el pop, el jazz o l'electrònica.
Més recentment, també cal destacar la tasca duta a terme per Arnau Tordera I i la seva banda Obeses, amb peces com la sardana-rock "La ben plantada", del disc Zel (Música Global, 2013), o els arranjaments que Tordera va fer de les cançons més icòniques d'Obeses per a interpretar-les en directe amb la Cobla Berga Jove i el Cor Obeses, enregistrades en el disc El ressorgiment de l'Atlàntida (Música Global, 2021).
ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS?
Si la sardana s'ha de preservar intacte o ha d'entrar en contacte amb altres estils i trencar amb algunes de les normes preestablertes és un debat que s'arrossega des de fa temps. En aquest sentit, Tresserras considera que és imprescindible que la sardana arribi i connecti amb un públic ampli i transversal. "La sardana ara està en el focus mediàtic, hi hauria d'haver estat sempre. Però per diverses circumstàncies, algunes d'elles per culpa dels sardanistes, el vam perdre. La sardana és un ball que ha quedat carrincló i si no el coneixes, és molt difícil entrar-hi. Hi ha coses que es fan igual que fa 50 anys i això fa que la majoria de la gent que balli sardanes sigui gent de més de 50 anys".
El president de la Confederació Sardanista de Catalunya també destaca que en els seus inicis, la sardana era revolucionària. "La sardana va néixer amb un esperit revolucionari, que trencava totalment amb els estereotips del ball pla. Per això se li deia 'sardana republicana', perquè tenia l'esperit de la Primera República de finals del segle XIX".