Andreu Gabarrós és el cap de neurocirurgia de l’Hospital de Bellvitge. A més és component del grup Dorigen (abans conegut com a Denominació d’Origen). La banda, que ha participat en dues edicions del Sona9, va guanyar el premi Carles Sabater a la millor lletra en català i té dos discos publicats.

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.

Enguany publiquen un projecte ben singular: La simfonia dels herois (autoedició) en què donen visibilitat a pacients del doctor Gabarrós que han estat tractats per un tumor cerebral.

Com va començar 'La simfonia dels herois'?
Amb els anys he anat tractant amb pacients que tocaven instruments de música. Ens agradava molt la música a uns i altres, i sempre pensava que havíem de fer alguna cosa. I se’m va acudir de fer un disc amb ells. Primer ho vaig proposar al meu grup, Dorigen i, com que els va semblar bé, ho vaig anar proposant a alguns dels pacients. Inicialment era un projecte personal sense grans pretensions. La intenció inicial era muntar una cançó durant un mes, l’última setmana del mes gravar-la i publicar-la a les xarxes amb una petita entrevista al pacient feta per nosaltres mateixos. Així, amb deu mesos, tindríem el disc fet.

Però la cosa va créixer més del que estava previst.
Quan només havíem gravat una cançó, un director mèdic de l’hospital ho va saber i va venir a parlar amb mi. Li vaig explicar el que volíem fer i ho va voler convertir en un projecte institucional de l’Hospital.



Les lletres fan referència a la malaltia?
La majoria de lletres les he escrit jo. Totes són personalitzades i contenen alguna cosa del pacient. Però tot és molt metafòric. Si jo ho explico, s’entén perfectament el vincle amb cada pacient.

Com han rebut la proposta els pacients?
En general, hi ha hagut molt bona resposta. N’hi ha hagut algun que no ha volgut participar, algun altre que no ha pogut, i, malauradament, algun que no hi ha arribat a temps perquè la malaltia ha evolucionat massa ràpid.

També hi ha un documental.
Sí, aquesta és una idea de la direcció de l’Hospital per donar més visibilitat al projecte. L’hem fet amb Minoria Absoluta, però ho vam haver de parar durant la Covid-19. Després ho vam reprendre. Al documental hi surten tots els pacients excepte un, que va morir abans que el poguéssim filmar. Al disc hi són tots, al documental en falta un, i per al concert de demà tenim quatre baixes. Tres han mort, i hi ha una pacient que no està en condicions de poder venir. El documental s’acabarà de gravar la nit del concert. Hi ha un seguit de músics professionals que s’hi han solidaritzat. Com ha anat?
Això va sorgir quan vam pensar a fer el concert. El primer que s’hi va apuntar va ser el Ramon Mirabet, perquè el seu pare és un dels pacients. El seu pare va viure 17 anys amb la malaltia i sempre vam tenir molt bona relació. El pare va ser a temps de gravar, tot i que li va costar molt, però és el que no surt al documental. El Ramon posa veus a la cançó. Ell ens va facilitar el contacte d’altres músics. Cada VIP apadrina una cançó. La majoria vindran al concert i hi cantaran. La Judit Neddermann, l’Elena Gadel i el Mago Pop no podran venir. Sí que hi seran Gerard Quintana, Estopa, Ramon Mirabet, Manu Guix, Antonio Orozco i Marina Rossell.

També s’hi ha afegit Mark Knopfler?
Sí. Hi vam contactar a través d’un altre pacient i va quedar impressionat pel projecte. Ens va oferir escriure un text sobre el qual li va semblar el projecte i l’ha penjat a les seves xarxes. A més, també hi ha penjat material que li hem passat.