La revista digital setmanal d'Enderrock
- 467
Parlem amb Pachawa Sound, que ha anunciat la seva aturada indefinida
Pachawa Sound s'acomiada amb «Tequila amb sal»
La banda maresmenca Pachawa Sound ha anunciat una aturada indefinida, que començarà aquesta mateixa tardor. Malgrat que no tanquen les portes a tornar a ajuntar-se, els seus membres reconeixen tenir inquietuds artístiques paral·leles
Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.
Abans d'acomiadar-se, per això, el grup ha volgut regalar als seus seguidors un darrer senzill, "Tequila amb sal" (Metz Records, 2023). Parlem amb el vocalista del grup Joan Giralt sobre el procés que estan passant.
“Tequila amb sal” és una cançó festiva i ballable sobre el desig. Com és que l’heu triat com a cançó comiat?
Sempre que hem fet un disc, hem intentat mantenir una línia estilística més concreta, però en l’últim any hem tret tres senzills separats -“Oh Shit”, “Tregua” i “No se k fer”-, que no tenen res a veure l’un amb l’altre. Aquest era l’últim any, i volíem marxar regalant tota la música que hem estat treballant. Que “Tequila amb sal” hagi estat el darrer no ha estat una decisió molt premeditada, no la vam començar a fer pensant que seria la nostra cançó de comiat, però vam veure que era la més estiuenca, per aquesta cosa latin, hip-hop i suggerent que té, i que tenia sentit treure-la ara.
Com deies, heu treballat diversos estils: vau començar amb un disc de mestissatge, i el 2020 us vau reinventar, virant cap a la urbana amb ‘Ni tan mal’ (U98 Music). I a "Tequila amb sal" és una mena de mescla dels dos mons: fa la sensació que ara heu trobat el vostre so.
Sí, tens tota la raó. Sempre hem tingut aquest doble món: vam néixer com a grup de mestissatge, i vam fer el primer disc amb el productor de Manu Chao. En aquell moment érem molt joves, però a mesura que vam anar madurant, vam veure que l'escena urbana ens encaixava més, i tot i això seguíem amb una formació de mestissatge, amb vents. No som grup de trap, rap o reggaeton, però toquem aquests estils. Òbviament, hem anat passant un procés per trobar la nostra sonoritat, i amb els anys ho hem anat aconseguint.
I per què és just ara que atureu la vostra activitat com a banda?
El món de la música és molt complicat, i si no ho petes, és molt difícil fer-ho funcionar. La pandèmia ens va fer molt mal: vam treure Ni tan mal just en aquella època, i era un disc que hauríem pogut girar molt. L'endemà de publicar-lo, ja teníem 20 mil escoltes. Però haver estat dos anys sense tenir cap concert ni poder-lo presentar ens ha desinflat molt. Cadascú s'ha anat buscant la vida. A més, som vuit persones al grup, amb interessos musicals diferents, i ara mateix el projecte no ens acabava d'encaixar.
És per engegar nous projectes?
La idea de separar-nos ara és, precisament, per poder encetar projectes nous que ens motivin. Jo ja tinc al cap poder començar alguna cosa nova amb el meu germà, que és també el pianista del grup. I amb el guitarrista, estem produint la música d'una altra cantant.
Es planteja l'opció de tornar algun dia, o tanqueu les portes a la possibilitat?
Ho hem anunciat com a una aturada indefinida, perquè mai se sap. Ara Al Quadrat ha tornat, i ningú ho hauria imaginat. Nosaltres ens ho passem molt bé tocant junts, i en directe sonem molt guai, però el projecte és difícil de portar. No volem perdre mai la possibilitat de tornar-nos a ajuntar, però ara tenim inquietuds musicals diferents.
Teniu pensada alguna gira de comiat?
Intentarem poder fer una petita gira pel Maresme, i poder tocar a les Festes Majors de Vilassar, Barberà del Vallès o a Les Santes de Mataró... Allà on hem tingut més gruix de seguidors. Ens agradaria tocar a Andorra o a França, perquè vam tenir una temporada que hi vam fer diversos concerts, però és molt complicat... Encara no hi ha res confirmat: entre aquest mes i el vinent anunciarem les dates. No serà una gira molt extensa, però sí que volem que sigui propera, i poder regalar un últim concert a la gent que ens segueix, sense que s'hagi de moure. [RIU]
El comiat dels escenaris serà el 6 d'octubre, a la sala Clap de Mataró. Què hi teniu previst?
A Clap és on sempre hem fet presentacions i tancaments de gires, i era la sala on ens havíem d'acomiadar. Volem tocar-hi temes antics, com "Lobo solitario" i temes que sempre ho peten en directe, com "Som". També ens agradaria poder ser-hi amb tothom que en algun moment ha ficat un gra de sorra al projecte, com el productor Miguel Zamarripa, que voldríem que ens hi acompanyés als vents, o que poguessin venir Koers per cantar junts "(Re)Viure", o The Tyets per fer "NTM". Però no hi ha res tancat. L'únic que podem dir de moment és que volem fer un concert estès i de celebració del final del projecte, i que la gent pugui gaudir del que han estat aquests sis o set anys de Pachawa Sound en un parell d'hores.
“Tequila amb sal” és una cançó festiva i ballable sobre el desig. Com és que l’heu triat com a cançó comiat?
Sempre que hem fet un disc, hem intentat mantenir una línia estilística més concreta, però en l’últim any hem tret tres senzills separats -“Oh Shit”, “Tregua” i “No se k fer”-, que no tenen res a veure l’un amb l’altre. Aquest era l’últim any, i volíem marxar regalant tota la música que hem estat treballant. Que “Tequila amb sal” hagi estat el darrer no ha estat una decisió molt premeditada, no la vam començar a fer pensant que seria la nostra cançó de comiat, però vam veure que era la més estiuenca, per aquesta cosa latin, hip-hop i suggerent que té, i que tenia sentit treure-la ara.
Com deies, heu treballat diversos estils: vau començar amb un disc de mestissatge, i el 2020 us vau reinventar, virant cap a la urbana amb ‘Ni tan mal’ (U98 Music). I a "Tequila amb sal" és una mena de mescla dels dos mons: fa la sensació que ara heu trobat el vostre so.
Sí, tens tota la raó. Sempre hem tingut aquest doble món: vam néixer com a grup de mestissatge, i vam fer el primer disc amb el productor de Manu Chao. En aquell moment érem molt joves, però a mesura que vam anar madurant, vam veure que l'escena urbana ens encaixava més, i tot i això seguíem amb una formació de mestissatge, amb vents. No som grup de trap, rap o reggaeton, però toquem aquests estils. Òbviament, hem anat passant un procés per trobar la nostra sonoritat, i amb els anys ho hem anat aconseguint.
I per què és just ara que atureu la vostra activitat com a banda?
El món de la música és molt complicat, i si no ho petes, és molt difícil fer-ho funcionar. La pandèmia ens va fer molt mal: vam treure Ni tan mal just en aquella època, i era un disc que hauríem pogut girar molt. L'endemà de publicar-lo, ja teníem 20 mil escoltes. Però haver estat dos anys sense tenir cap concert ni poder-lo presentar ens ha desinflat molt. Cadascú s'ha anat buscant la vida. A més, som vuit persones al grup, amb interessos musicals diferents, i ara mateix el projecte no ens acabava d'encaixar.
És per engegar nous projectes?
La idea de separar-nos ara és, precisament, per poder encetar projectes nous que ens motivin. Jo ja tinc al cap poder començar alguna cosa nova amb el meu germà, que és també el pianista del grup. I amb el guitarrista, estem produint la música d'una altra cantant.
Es planteja l'opció de tornar algun dia, o tanqueu les portes a la possibilitat?
Ho hem anunciat com a una aturada indefinida, perquè mai se sap. Ara Al Quadrat ha tornat, i ningú ho hauria imaginat. Nosaltres ens ho passem molt bé tocant junts, i en directe sonem molt guai, però el projecte és difícil de portar. No volem perdre mai la possibilitat de tornar-nos a ajuntar, però ara tenim inquietuds musicals diferents.
Teniu pensada alguna gira de comiat?
Intentarem poder fer una petita gira pel Maresme, i poder tocar a les Festes Majors de Vilassar, Barberà del Vallès o a Les Santes de Mataró... Allà on hem tingut més gruix de seguidors. Ens agradaria tocar a Andorra o a França, perquè vam tenir una temporada que hi vam fer diversos concerts, però és molt complicat... Encara no hi ha res confirmat: entre aquest mes i el vinent anunciarem les dates. No serà una gira molt extensa, però sí que volem que sigui propera, i poder regalar un últim concert a la gent que ens segueix, sense que s'hagi de moure. [RIU]
El comiat dels escenaris serà el 6 d'octubre, a la sala Clap de Mataró. Què hi teniu previst?
A Clap és on sempre hem fet presentacions i tancaments de gires, i era la sala on ens havíem d'acomiadar. Volem tocar-hi temes antics, com "Lobo solitario" i temes que sempre ho peten en directe, com "Som". També ens agradaria poder ser-hi amb tothom que en algun moment ha ficat un gra de sorra al projecte, com el productor Miguel Zamarripa, que voldríem que ens hi acompanyés als vents, o que poguessin venir Koers per cantar junts "(Re)Viure", o The Tyets per fer "NTM". Però no hi ha res tancat. L'únic que podem dir de moment és que volem fer un concert estès i de celebració del final del projecte, i que la gent pugui gaudir del que han estat aquests sis o set anys de Pachawa Sound en un parell d'hores.