Parlem amb el cantant Gou i el guitarrista Venty sobre el nou disc en directe, 'Directe del camp'

Siroll!: «Les bandes del nostre estil no tenim visibilitat perquè incomodem»

Des de la Catalunya Central, la banda de música extrema Siroll! ja acumula una discografia considerablement àmplia, amb dos llargues durades i dos EPs que fluctuen pel crossover extrem. Ara, han publicat el disc Directe del camp (Cases de la Música, 2023), que recopila el bo i millor de la seva trajectòria a partir d'enregistraments de diferents concerts. Parlem amb el vocalista Gou i el guitarrista Venty sobre el disc i com veuen l'escena extrema a Catalunya.
Sergi Núñez


Acabeu de presentar el nou disc ‘Directe al camp’. Per què heu volgut fer un disc en directe?
Venty (guitarrista): Per una banda, perquè volíem provar si érem capaços de fer un disc en directe, i també ensenyar com toquem els temes en viu. Per l'altra, per fer una mica de disc recopilatori de les nostres millors cançons. 

Us heu inspirat en bandes referencials que també han publicat discos recopilatoris?
V:
Sí, el disc de Soziedad Alcohólica Directo (Mil a Gritos Records, 1999) l'hem escoltats tots els de la banda.
Gou (vocalista): O l'Official Live: 101 Proof (East West Records, 1997) de Pantera. Els directes són una forma ideal per a recopilar cançons i aprofitar el punch i la ràbia que intentem transmetre en el directe. A més, és una manera d'ajuntar els temes més guapos de tots els discos.
 
On vau gravar aquest disc en directe?
V: El vam gravar al festival Can Mercader de Cornellà de Llobregat, el concert més guapo que teníem i que tindrem en molt de temps.
G: Allà es va gravar tot l'apartat de vídeo, que va comptar amb un equip de gravació de cinc o sis persones i dos drons, tot i que l'àudio està gravat en diversos concerts que vam tenir des del gener de 2022.

 
Com veieu l'escena de mètal en català?
V: A Catalunya la veiem bé, ja que hi ha bastant gent que fa coses. En canvi, però, a la nostra zona -la de la Catalunya Central i el Bages-, hi ha molt poca gent i, cada dia n'hi ha menys. De la zona de Manresa, no et sabria dir cap banda.
 
Hi ha algun motiu concret perquè passi això la Catalunya Central?
G: Tot té a veure amb les modes i amb si vols entrar a la moda. L'altre dia, vam estar muntant un festival a casa nostra i, a banda, dels quatre o deu col·legues que viuen aquí a la vora, la resta de la gent ni es va interessar a venir. Si ja no hi ha interès per venir a escoltar música, molt menys n'hi haurà per a fer-ne i tocar-ne.
 
Creieu que escoltar música en directe és per molta gent una activitat secundària supeditada a quedar amb amics i xerrar una estona?
V: Sí, nosaltres mateixos ho fem; anem a moltes coses que no ens agraden.
G: A nosaltres ens trobaràs a tot arreu: a concerts punkis, concerts de mètal i també a festes de per aquí perquè ens ve de gust arnar-hi i trobar-nos amb la penya. La banda i la música potser no serà del teu gust, però tu hi vas a fer número i a donar suport perquè els coneixes. Però al final, el problema principal és que la nostra música no ven. Als mitjans, als festivals i a tot arreu, les bandes del nostre estil no tenim visibilitat perquè incomodem. I llavors és més fàcil vendre altres coses i la gent es fixa en allò que més veu.
 
Per tant, assumiu que feu música perquè us agrada i no buscant una viabilitat econòmica?
G: Sí, totalment. Si tu fas música només per la pasta ja saps el que hi haurà. En català i amb un estil com el nostre és molt complicat guanyar diners. Nosaltres ho fem perquè ens agrada i tots tenim les nostres feines paral·leles... Malgrat tot, entenc que la gent que fa anys que toca, i veu que el seu projecte no acaba de tirar, se'n cansi.
V: De totes les bandes que hi ha a Espanya de mètal i punk, es poden comptar amb una mà les que poden viure d'això. Nosaltres hauríem de ser molt bons per a poder viure'n.
G: Per a nosaltres, ha estat un èxit aconseguir que la banda s'autogestioni per si sola. És a dir, a part de posar el piló de diners que vam posar durant molts anys al principi, els ingressos que tenim pels concerts, discos, samarretes i merxandatge permet cobrir els costos que tenim com a banda. No guanyem diners, però podem cobrir totes les despeses.
 
Existeix una escena de mètal en català? O tan sols sou un grapat de bandes més aviat poc connectades entre vosaltres?
V: Diria que més aviat estem dispersos. Les bandes, al final, anem fent cosetes cadascú pel seu cantó i si hi hagués algú que apostés fort, hi hauria més cohesió. Crec que per millorar, tots plegats hauríem de tocar en menys concerts però fer-ho millor.
G: Però si no et donen una empenteta per a mostrar-te davant de gent, és molt complicat... A Catalunya s'hi fan molts festivals, però s'hi programen molt poques bandes de mètal d'aquí. Sempre apunten amunt i al dòlar: els festivals van sobre segur. 


 
És una doble crítica tant als festivals de mètal i punk que programen només grups internacionals i als festivals que programen música en català, però que no apostes per estils com el vostre?
G: És una crítica a tothom, al final. Un festival de punk o mètal és una olla que va girant on sempre van les mateixes bandes. Costa molt entrar-hi. Nosaltres hi anem perquè ens agrada i les bandes molen, però estaria bé que apostessin per bandes d'aquí.
 
Esteu treballant en un futur disc amb noves cançons?
V: Tenim ja un disc gravat que hauríem de treure aquest any per anar bé. La idea és treure'l a finals d'any, sempre que econòmicament ho puguem fer.
 
Què en podeu avançar?
V: Les lletres s'entendran més, per exemple.
G: No hem collat tant el clau i aquest cop els guturals s'entendran més. No és que hàgim volgut ser més light, sinó que ha estat un procés natural de la veu i de l'estil que respiren les cançons. Aquest nou disc, tot i no ser gaire més melòdic, és molt més cantable.
V: Serà un disc més hardcore que mètal.