Parlem amb la banda per saber com sorgeix aquesta versió de la cantautora

«Digueu-me per què»: vàlius versiona Guillermina Motta amb Carlota Serrahima

Ja fa un parell d'anys que vàlius va publicar el seu darrer treball, l'EP Obligació (The Indian Runners, 2021). Ara el duet sorprèn amb un nou senzill en què al costat de Carlota Serrahima -amb qui ja havien col·laborat anteriorment-, versionen el "Digueu-me per què" de Guillermina Motta. En parlem amb Pol Serrahima -que completa el duet amb Gerard Segura-.
Text: Èlia Gea. Fotos: Irene Visa


En aquesta versió compteu amb Carlota Serrahima, amb qui ja havíeu col·laborat el 2017 a l'EP 'Amor'. 
De fet, la primera col·laboració amb la Carlota ve d'abans, quan el 2015 ens vam ajuntar per participar en un concert de versions a l'Apolo 2 en què nosaltres fèiem versions de la Nova Cançó. La Carlota va cantar "Mercè", de Maria del Mar Bonet, i vam quedar-ne molt contents: tant que la vam gravar i publicar poc més tard (en vam fer un 7" del qual encara en devem tenir alguna caixa…). Després vam fer alguns concerts en què ella sortia a col·laborar en algunes cançons. Ja des d'aleshores sabíem que volíem tenir prou repertori per a poder fer un concert sencer els tres: en part perquè el de vàlius és un format força limitat i sempre ens ve de gust jugar, i en part perquè la Carlota té una força escènica a la qual ens ve molt de gust acompanyar. D'aquí va sorgir l'EP Amor, però la cosa no va anar a més. El 2020, com a part de la celebració dels 10 anys de vàlius, vam voler recuperar la col·laboració, però la Covid ho va impedir.



I què ha fet que us tornéssiu a ajuntar en aquesta ocasió?
La idea de començar a fer repertori amb ella hi era, però l'excusa, finalment, ens la va donar el Marco Morgione, que ara fa un any ens va dir d'anar al seu estudi, Micromaltese, a Torrelles de Foix, per gravar dues cançons: una d'elles amb vídeo en directe. Vam aprofitar l'ocasió per rellançar el projecte, i ara, a més de "Digueu-me per què", i una altra gravació que sortirà al setembre, ja tenim força avançades unes quantes cançons pròpies que anirem gravant i traient durant l'any o anys que venen. La idea és centrar-nos un temps llarg en aquesta col·laboració, a veure què en surt.
 
Sou, o heu estat fans, de Guillermina Motta?
Fan potser és una paraula molt grossa que s'utilitza molt a la lleugera... No n'hem col·leccionat discos, ni n'hem investigat a fons la carrera, però hi ha moltes cançons i discos seus que ens encanten, especialment a la Carlota i el Gerard, tot i que jo he estat escoltant últimament el Remena nena (Edigsa, 1970) i estic molt flipat amb el tema. Creiem que és algú que al llarg de la seva carrera ha mostrat sempre una intel·ligència lleugera i múrria que és molt poc habitual (o com a mínim, molt menys del que ens agradaria) en la música i la cultura d'aquest país.



D'on surt la idea de fer aquesta versió?
La idea de versionar "Digueu-me per què" la va donar la Carlota, ara ja fa anys... De fet, des del 2016 o 17 l'hem tocat força, i un nucli dur de seguidors ja esperava sentir-la gravada fa temps. Una amiga l'hi havia ensenyada dient que se l'imaginava cantada per ella. Quan la va portar, de seguida vam veure que per la senzillesa de l'estructura i la ingenuïtat enganyosa de la lletra s'adaptava molt bé al que ens agrada fer. Per descomptat, és també un homenatge: a la mateixa cançó, perquè té una meravella de melodia i de lletra, i a la Guillermina Motta, que bé se'l mereix.
 
La lletra té aquest punt de trobar la melancolia en el bell, i l'alegria en el dolor (com una mena de 'yin yang'). Us ressona amb la vostra manera de veure o entendre la vida?
Sens dubte. Però no tant pel fet de saber trobar l'alegria en el dolor i tot això (que ens atrau), sinó més aviat perquè la cançó transmet una certa (gran, petita, però ineludible) inquietud que compartim tots tres -i la majoria de gent que ens cau bé-, pel simple fet d'existir i estar en el món. "Per què estant tan avall sento coses tan altes?" -o, en definitiva, per què sento coses, altes i baixes- és una pregunta que obsessiona la Carlota des de sempre, i que ressona al llarg dels segles. Aquesta virtut de la Guillermina de fer la pregunta així, sense revestir-la, en una cançó, és fantàstica.