La revista digital setmanal d'Enderrock
- 476
Destaquem sis noves veus que han emergit amb força els darrers mesos: Figa Flawas, Neisha, Malson Atmosfèric, Plan-Et, Mushka i Fortuu
Les sis noves veus de la música urbana que cal escoltar
.jpg)
Trap’n’rap, hyperpop, glitchcore, indie electro... són només algunes de les etiquetes que intenten sintetitzar la complexitat d’un estil en un sol mot. Ara està de moda parlar de ‘músiques urbanes’, que tot i que no deixa content a ningú engloba els artistes amb una major projecció de l’escena. Descobrim sis veus emergents imprescindibles i els preguntem què és i que suposa per a ells la nova música urbana
Text: Marc Ferrer. Fotos: Juan Miguel Morales.
FIGA FLAWAS
Xavier Cartanyà (Valls, 1997) i Pep Santos (Valls, 1998)
Són uns dels artistes de moda. Després de guanyar el Sona9 2022 i de destacar amb èxits com “La tabarra” o “Que no s’acabi”, va ser amb la seva unió amb Julieta a “Xuculatina (Remix)” i “Secr3t” que van fer el salt al següent nivell. I ara amb “Mussegu”, "Diabla" (amb Mushka) i "Xalalà" (amb Lluís Gavaldà) han acabat d’assentar-se com un dels duets que cal seguir en el futur. El seu nou disc arribarà el febrer del 2024 amb el segell Halley Records i Sequoia Produccions. Mentrestant, cal seguir-los en uns directes divertits, sense vergonya i enèrgics. Pep Santos es menja l’escenari amb un carisma personal i intransferible, molt ben acompanyat del multitasking Xavier Cartanyà. Música urbana? “Per mi no vol dir res –diu Cartanyà–, és una manera que té la premsa de classificar i englobar tota la nova fornada catalana que utilitza l’ordinador com a instrument principal, però no és trap. És un fenomen que va tard.”
NEISHA
(Barcelona, 1994)
Des de ‘Vull fer un porret i mirar One Piece fins que et mengis el meu pussy juice’ fins a ‘Tinc un desfici, ai, inclement pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferit, vull que tothom en tingui esment’. Neisha tant fa trap melòdic a partir d’un anime japonès com s’aprèn de memòria el poema “Tinc un desfici, ai, inclement” a ritme de reggaeton de Beatriu, ‘Comtessa de Dia’. El seu imaginari és ampli i sorprenent, i es plasma en un estil que sura entre el trap, el dancehall i els ritmes llatins. Al seu primer àlbum, Anime en català, editat per la factoria Delirics aquest any, experimenta amb diversos estils i sorprèn per la capacitat d’adaptar-se, sobretot després del seu primer EP, Dolcesa bruna (autoeditat, 2021). “La música urbana, com tot, és contextual. La faig servir i entenc les etiquetes com eines de comunicació, però sovint persones sense coneixement de la matèria i sense fer recerca al ventall de gèneres que hi ha emmarquen les músiques urbanes en un mateix sac. Segons qui, com i quan ho digui pot acabar creant categories i exclusió, sumant classisme i dificultat per arribar a les institucions des dels col·lectius racialitzats i, en general, els més desfavorits”, reflexiona la barcelonina.
MALSON ATMOSFÈRIC
(Sant Julià de Ramis, 1999)
El grup Malson Atmosfèric va néixer el 2016 amb un hip-hop molt dur, pur estil boom bap, amb un so que els acostava a altres estils com el trap. Han passat els anys i el projecte ha mutat; ja no és només el traper Manel Vizcaíno en solitari, sinó un col·lectiu que aposta per un gènere més festiu proper al pop electrònic. “Avui dia encarem la nostra música amb l’objectiu de transmetre un missatge desenfadat, però amb ganes de criticar la societat on vivim”, reflexiona Vizcaíno. El grup llançarà un disc titulat Papallones amb el subsegell Metz Records que coordina a U98 Music. Com defineixen les músiques urbanes? “La manera de viure la vida es reflecteix a la nostra música. Rumba o rock poden ser música urbana, si es té actitud.”
MUSHKA
(Barcelona, 2004)
És l’estrella emergent que més brilla avui dia. Les sis cançons del seu primer treball, Tas loko mixtape (autoeditat, 2023), han caigut com una bomba. “La meva música es pot descriure com nostàlgica, íntima i per vacil·lar”, assegura l’artista vilassarenca Irma Farelo. Però és molt més que això. Són lletres honestes, sinceres i crues en tots els sentits, és reggaeton amb violins, una sonoritat tot terreny amb l’estètica a cavall entre el boom bap i el flow 2000... I tot agafa sentit quan aclareix quins són els seus referents: “La inspiració sempre ha estat La Mafia del Amor. Van ser els primers a fer bon reggaeton en espanyol barrejat amb els codis del carrer”, subratlla Mushka. Per qui no la conegui, que se n’apunti el nom, perquè tot sembla indicar que –tot i que està creixent– seguirà els passos de la seva germana Alba Farelo ‘Bad Gyal’. Sobre l’actual escena, manifesta: “Alguns mitjans han intentat crear l’etiqueta de ‘música urbana’ per posar-ho tot al mateix sac, ajuntant qualsevol cançó amb ritme electrònic i dues paraules que els semblen ‘modernes’. Amb l’etiqueta que s’ha creat no m’hi sento representada, però sí que m’identifico amb el significat de tota aquella música amb una arrel sonora que ve del carrer”.
FORTUU
(Girona, 2002)
Amb només quatre temes, el raper gironí ja ha destacat per un flow solvent, lletres equilibrades entre el seu escriptori i el carrer i una velocitat ràpida de rapeig. “La meva música no serà mai un sol estil, tinc ganes d’experimentar i expressar emocions. Tant puc treure cançons alegres i per ballar com lentes i sentimentals”, diu Fortuu. Amb referents propers i contemporanis com Flashy Ice Cream i 31 Fam, se sent com un peix a l’aigua al segell RGB Suports i amb l’etiqueta de música urbana. Després d’uns mesos de silenci, el raper ha tornat amb “Lluna plena” i un nou EP amb Quimo i Hattyy: Dopamina (RGB Suports, 2023). “La música urbana és la nascuda als carrers i als barris, com el hip-hop, i que ha anat evolucionant cap a altres gèneres com el trap, el reggaeton o r’n’b. El terme música urbana és molt ampli i és un paraigua que agrupa una varietat molt àmplia d’estils i tant pot ser alegre com trista”, afirma.
Xavier Cartanyà (Valls, 1997) i Pep Santos (Valls, 1998)
Són uns dels artistes de moda. Després de guanyar el Sona9 2022 i de destacar amb èxits com “La tabarra” o “Que no s’acabi”, va ser amb la seva unió amb Julieta a “Xuculatina (Remix)” i “Secr3t” que van fer el salt al següent nivell. I ara amb “Mussegu”, "Diabla" (amb Mushka) i "Xalalà" (amb Lluís Gavaldà) han acabat d’assentar-se com un dels duets que cal seguir en el futur. El seu nou disc arribarà el febrer del 2024 amb el segell Halley Records i Sequoia Produccions. Mentrestant, cal seguir-los en uns directes divertits, sense vergonya i enèrgics. Pep Santos es menja l’escenari amb un carisma personal i intransferible, molt ben acompanyat del multitasking Xavier Cartanyà. Música urbana? “Per mi no vol dir res –diu Cartanyà–, és una manera que té la premsa de classificar i englobar tota la nova fornada catalana que utilitza l’ordinador com a instrument principal, però no és trap. És un fenomen que va tard.”
NEISHA
(Barcelona, 1994)
Des de ‘Vull fer un porret i mirar One Piece fins que et mengis el meu pussy juice’ fins a ‘Tinc un desfici, ai, inclement pel cavaller que m’ha servit. Massa l’he amat, m’ha malferit, vull que tothom en tingui esment’. Neisha tant fa trap melòdic a partir d’un anime japonès com s’aprèn de memòria el poema “Tinc un desfici, ai, inclement” a ritme de reggaeton de Beatriu, ‘Comtessa de Dia’. El seu imaginari és ampli i sorprenent, i es plasma en un estil que sura entre el trap, el dancehall i els ritmes llatins. Al seu primer àlbum, Anime en català, editat per la factoria Delirics aquest any, experimenta amb diversos estils i sorprèn per la capacitat d’adaptar-se, sobretot després del seu primer EP, Dolcesa bruna (autoeditat, 2021). “La música urbana, com tot, és contextual. La faig servir i entenc les etiquetes com eines de comunicació, però sovint persones sense coneixement de la matèria i sense fer recerca al ventall de gèneres que hi ha emmarquen les músiques urbanes en un mateix sac. Segons qui, com i quan ho digui pot acabar creant categories i exclusió, sumant classisme i dificultat per arribar a les institucions des dels col·lectius racialitzats i, en general, els més desfavorits”, reflexiona la barcelonina.
MALSON ATMOSFÈRIC
(Sant Julià de Ramis, 1999)
El grup Malson Atmosfèric va néixer el 2016 amb un hip-hop molt dur, pur estil boom bap, amb un so que els acostava a altres estils com el trap. Han passat els anys i el projecte ha mutat; ja no és només el traper Manel Vizcaíno en solitari, sinó un col·lectiu que aposta per un gènere més festiu proper al pop electrònic. “Avui dia encarem la nostra música amb l’objectiu de transmetre un missatge desenfadat, però amb ganes de criticar la societat on vivim”, reflexiona Vizcaíno. El grup llançarà un disc titulat Papallones amb el subsegell Metz Records que coordina a U98 Music. Com defineixen les músiques urbanes? “La manera de viure la vida es reflecteix a la nostra música. Rumba o rock poden ser música urbana, si es té actitud.”
MUSHKA
(Barcelona, 2004)
És l’estrella emergent que més brilla avui dia. Les sis cançons del seu primer treball, Tas loko mixtape (autoeditat, 2023), han caigut com una bomba. “La meva música es pot descriure com nostàlgica, íntima i per vacil·lar”, assegura l’artista vilassarenca Irma Farelo. Però és molt més que això. Són lletres honestes, sinceres i crues en tots els sentits, és reggaeton amb violins, una sonoritat tot terreny amb l’estètica a cavall entre el boom bap i el flow 2000... I tot agafa sentit quan aclareix quins són els seus referents: “La inspiració sempre ha estat La Mafia del Amor. Van ser els primers a fer bon reggaeton en espanyol barrejat amb els codis del carrer”, subratlla Mushka. Per qui no la conegui, que se n’apunti el nom, perquè tot sembla indicar que –tot i que està creixent– seguirà els passos de la seva germana Alba Farelo ‘Bad Gyal’. Sobre l’actual escena, manifesta: “Alguns mitjans han intentat crear l’etiqueta de ‘música urbana’ per posar-ho tot al mateix sac, ajuntant qualsevol cançó amb ritme electrònic i dues paraules que els semblen ‘modernes’. Amb l’etiqueta que s’ha creat no m’hi sento representada, però sí que m’identifico amb el significat de tota aquella música amb una arrel sonora que ve del carrer”.
FORTUU
(Girona, 2002)
Amb només quatre temes, el raper gironí ja ha destacat per un flow solvent, lletres equilibrades entre el seu escriptori i el carrer i una velocitat ràpida de rapeig. “La meva música no serà mai un sol estil, tinc ganes d’experimentar i expressar emocions. Tant puc treure cançons alegres i per ballar com lentes i sentimentals”, diu Fortuu. Amb referents propers i contemporanis com Flashy Ice Cream i 31 Fam, se sent com un peix a l’aigua al segell RGB Suports i amb l’etiqueta de música urbana. Després d’uns mesos de silenci, el raper ha tornat amb “Lluna plena” i un nou EP amb Quimo i Hattyy: Dopamina (RGB Suports, 2023). “La música urbana és la nascuda als carrers i als barris, com el hip-hop, i que ha anat evolucionant cap a altres gèneres com el trap, el reggaeton o r’n’b. El terme música urbana és molt ampli i és un paraigua que agrupa una varietat molt àmplia d’estils i tant pot ser alegre com trista”, afirma.