La cantant colombiana Meli Perea ha viscut des de sempre impregnada de música. Després de formar part de diversos grups a Colòmbia, el 2020 va mudar-se a Alcanar i va engegar el seu projecte en solitari, amb el qual ha publicat enguany el disc debut 'Prisma' (Guspira Records, 2023). Parlem amb Perea sobre la seva trajectòria vital i musical i li demanem algunes pinzellades d'aquest últim disc

Text: Sergi Núñez. Foto: Laguna Films

Com van ser els teus primers contactes amb la música?
Vaig començar a escoltar música de ben petita. La música ha estat una cosa que sempre he tingut a dins i que ha format part del meu dia a dia. A Colòmbia hi ha molts ritmes i músiques folklòriques i a la meva família, que és de la Costa Carib colombiana, s'hi escoltava molt vallenato i cúmbia. Tot i això, quan vaig ser una mica més gran, vaig començar a escoltar rap i vaig veure que podia transmetre el meu propi missatge amb la música.

Com comences a escoltar rap i a fer 'freestyle'?
Jo vaig créixer al barri de Bachué a Bogotà, on es cantava molt rap. Els meus companys i amics es reunien tant al carrer com a l'escola per cantar. M'hi vaig introduir perquè em va semblar molt guai poder trobar paraules per explicar allò que estava passant just en aquell moment. Al principi, passava vergonya, perquè el freestyle és molt instantani, i a vegades et surt molt bé, i d'altres, no tant. En aquella època va ser quan vaig començar a cantar.

A la llarga, creus que t'ha ajudat haver començat cantant 'freestyle' al carrer?
Sí. Sobretot, m'ha donat molta espontaneïtat. Jo no he trobat la música en l'acadèmia -que si hagués tingut l'oportunitat d'anar-hi, també hi hauria anat- sinó en el meu dia a dia. Tant al rap com al folklore, cantes sobre la teva feina, sobre com vas al riu a pescar o com fas el menjar... Això fa que la música sigui part indestriable del teu dia a dia i que no s'hagi d'anar a buscar a cap altre lloc ni calgui crear distincions entre músiques. La meva vida té la música integrada en si mateixa.

A part d'escoltar molt folklore, n'has tocat o cantat?
Quan estava a la universitat, el meu germà em va regalar una gaita colombiana [també anomenada kuisi] i això em va tornar a apropar al folklore, però d'una manera diferent: com a intèrpret. A més, a la Universitat Nacional de Bogotà, vaig tenir diversos mestres amb els quals vaig cantar folklore. Era una cosa molt bonica perquè no requeria un procés de pensament ni de reflexió, sortia de dins.



Quan estudiaves a la universitat, vas conèixer la teva parella. Va ser també un punt d’inflexió en la teva vida musical?
Sí, quan vaig conèixer la meva parella, Sergi, ell cantava en un grup de reggae. Això em va aportar la capacitat per a començar a barrejar tots els estils que dominava, i a conèixer-ne de nous, com el drum'n'bass. Allà va ser quan vaig veure que podia trobar un estil propi que ajuntés els estils que ja havia practicat.

De quins grups vas formar part quan vivies a Colòmbia? 
Vaig tenir un primer grup estable que es deia Buena Onda Social Groove. Hi vaig aprendre moltes coses, però encara era bastant informal. Un cop vaig conèixer en Sergi, vam fundar Suákata, un projecte més seriós amb altres amics de Bogotà. Teníem bolos, quedàvem per muntar el show... Fins i tot, després de fer bastants concerts per Bogotà, vam fer una gira per Europa el 2018. Vam tocar a les Festes de Sants i a altres festes de Barcelona, i també a altres països com Alemanya i República Txeca. Va ser un projecte molt més formal però sempre des de l'amistat.



Quan esclata la pandèmia, tu estàs embarassada i veniu cap aquí. Què va motivar realment que vinguéssiu a viure a Alcanar?
Ja feia un temps que estàvem cansats de la nostra vida i entorn a Bogotà i volíem fer un canvi, tot i que ens plantejàvem fer-lo al cap d'uns anys. Però la pandèmia i el meu embaràs ens van fer veure el procés del part una mica tèrbol i vam decidir venir cap aquí. 

Per què decideixes fer un disc en solitari un cop ets a Alcanar?
Tots els components del grup estàvem en llocs diferents del món, i com que volíem continuar fent música, vam començar un nou projecte. Tot i això, tots els de Suákata em van ajudar molt i em van gravar pistes d'instruments des d'allà on estaven per ajudar-me.

Més enllà de la pandèmia, passar d'una metròpoli com Bogotà a un poble petit com Alcanar va portar-te a fer més música a casa i a l'estudi?
Totalment, la vida de poble va a un altre ritme. Tens més temps d'escoltar i observar. En canvi, a la ciutat estàs sempre amunt i avall fent coses; tot és molt més ràpid. A l'hivern, aquí ens tancàvem a l'estudi i fèiem la nostra... Malgrat això, l'esperit de la música llatina segueix molt present en la nostra música. A Colòmbia, la musicalitat està per tot arreu i trobo que és molt positiu poder portar-la a Catalunya i compartir-la aquí també. Són contextos diferents, però al final, la música l'has de sentir al pit i t'ha de fer emocionar. Aquest punt d'unió al qual pots arribar des de diferents músiques i llocs és el més important. Als concerts, la gent respon molt bé i es nota. La gent balla i ho dona tot i no es pregunten què és el que estem fent; identifiquen que té melao i sabrosura. 

La teva maternitat t'ha inspirat a l'hora de fer música?
Sí, per a mi és brutal perquè la música dona un missatge molt clar als meus fills -tinc la xiqueta de tres anys i un altre fill que ja en té tretze-. Crec que per a ells és molt important veure la mama fent el que li agrada, lluitant i somniant per a fer música, i treballant també en altres coses per a tenir el mínim de recursos que puguin garantir les seves necessitats. Aquest és el missatge que els vull transmetre: fes el que t'agradi! Potser serà més difícil que un altre camí, però cal fer el que t'agrada perquè la vida són dos dies. És un orgull poder ensenyar-los aquest missatge a través de la música. 



A 'Prisma', parles de molts personatges. Estan inspirats en les diferents realitats que has anat veient al llarg de la teva vida?
Sí, a partir de les experiències que he viscut he anat creant aquests personatges. Tot el temps que he passat al carrer, escoltant, observant i estant a l'aguait m'ha servit per a poder conèixer moltes històries de persones de diferents. Per altra banda, vivint ara aquí també tinc molt clar que vull tenir present d'on vinc. He agafat personatges que sovint són poc valorats: un cantant del carrer, una persona drogodependent, una persona que està a la presó... He volgut compartir totes aquestes històries per a fer veure que a vegades jutgem molt i assenyalem molt, però nosaltres o qualsevol altra persona també pot acabar en alguna d'aquestes situacions.

Finalment, com està anant la gira?
La gira ha anat molt bé, estic molt contenta. La gent ho ha rebut molt bé i el feedback és molt bo. Crec que s'està complint l'objectiu, que és que el missatge arribi, i nosaltres estem xalant molt a l'escenari. El pròxim concert que farem serà a La Terrasseta, dins del marc de les festes de Santa Tecla de Tarragona. Per altra banda, ja estic tornant a escriure cançons. Ara estic treballant una cançó amb un productor de França i tenim diverses coses que estem coent a foc lent.