Parlem amb Lòxias sobre el seu primer disc, 'Jari jarana i la rumba tranquil·la'

Lòxias s'enamora en una festa major amb «Romanç rumberu de poble»

El grup sorgit a Castellar del Vallès Lòxias, liderat per la cantant Júlia Luján i el guitarrista Jan Gili, ha anat definint a poc a poc la seva música cap a la sonoritat de la rumba catalana. El punt precís l’ha plasmat al disc de debut, 'Jari jarana i la rumba tranquil·la' (Sota la Palmera, 2023), i presenta el videolyric del senzill "Romanç rumberu de poble"
Text: Joaquim Vilarnau i Sergi Núñez. Fotos: Gina Rocher.


"Romanç rumberu de poble" és un tema rumber en què el ventilador de la guitarra duu en tot moment el ritme, i parla de com enamorar-se en un poble dins d'un context de cultura i festa popular. La banda té clar que el millor pla per a passar el temps amb la persona de qui estàs enamorat no és altre que ensenyar-li el teu propi poble i gaudir junts de les seves festes i tradicions. Malgrat que la cançó explica una història amb la qual tothom s'hi pot sentir identificat, el grup reconeix que té una part autobiogràfica: "Tots hem viscut un amor de festa major!", exclamen. A continuació, parlem amb Luján i Gili sobre la formació de Lòxias i el seu concepte de 'rumba tranquil·la'.
 
Qui sou Lòxias?
Júlia Luján: Som quatre amics de Castellar del Vallès a qui ens agrada la rumba i que gaudim fent música i veient com la gent s’ho passa bé escoltant-la.
Jan Gili: Portem des del 2016 tocant, però amb canvis de components.

Parleu de rumba, però alguna cançó queda fora de l’estereotip.
J.G: Sí, perquè el primer disc és un recopilatori d’algunes de les primeres cançons. Per això hi ha temes que no són tan rumbers, que és l’estil del qual hem begut més darrerament i cap on ens encarem musicalment. En la rumba hi vam trobar l’alegria i l’amor, però també el missatge i la lluita, i ens hi vam quedar.

Què vol dir la ‘rumba tranquil·la’?
J.G: Expressa la dualitat del que fem, que és música festiva, i d’on venim, que és la música de cantautors. Molts de nosaltres tenim aquestes dues influències, per això la nostra rumba no és tan gitana ni tan festiva.

No hi ha gaires grups de rumba amb veu de dona…
J.L: És veritat! He fet una recerca, i no n’he trobat gaires. A la rumba flamenca n’hi ha més que a la rumba catalana, i per tant trobo interessant poder crear en un espai que no ha estat gaire explorat.