El quintet barceloní repassa cadascun dels temes el seu sisè disc

'Ocells' d'El Pony Pisador, cançó per cançó

El quintet barceloní El Pony Pisador estrena avui el nou disc 'Ocells' (Guspira Records, 2024). El sisè àlbum de la banda captura la diversitat de la música tradicional de diversos indrets del món, fusionant-ho amb noves sonoritats i explorant temes que van des d'històries medievals fins a narratives humorístiques i contes infantils. Desgranem el disc amb els integrants del grup, cançó per cançó
Text: Redacció. Fotos: Adrià Gonzalez Massó (Pintamones).
1. "El guisote del Tío Benito (Corvus Corax)"
"Aquesta cançó és l’única completament instrumental del disc, pren l’esperit de "Dolores" [de Matricular una galera (Coopula, 2019)] i està pensada per obrir els concerts. En ella recollim la nostra experiència d'un viatge en cotxe que vam fer el 2016 al nord de la península ibèrica, per Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi. En aquell viatge vam intentar apropar-nos a les músiques tradicionals de la zona assistint a diversos concerts. Un d’ells va ser la Nueche Celta de Porcía, a Astúries, on vam passar una bona nit bevent sidra i ballant munyeires. El dia següent, vam conèixer l’Oscar Calle, que era un gran fan del grup Corvus Corax, i ens va convidar a la seva furgoneta a dinar 'el guisote del Tío Benito', un guisat de cigrons.

La peça es composa de 3 tonades populars: "Bodas de Cantabrana" (una localitat de la província de Burgos molt propera a Euskadi i Astúries), "Jotaerre", un fandango basc de trikitixa, i la "Muiñeira de tormaleo", una munyeira asturiana. En aquest tema també hem aprofitat per mostrar alguns dels instruments nous que hem après a tocar: l’acordió, la gaita i el cavaquinho".



2. "Gran manual per identificar ocells"
"Aquesta cançó ens va donar la idea de fer un disc d'ocells. La broma es basa en un mem habitual d’internet, i és un desenvolupament en forma de cançó acumulativa, com "Joan Petit" o "Rattlin' Bog". En volíem fer una aproximació pensada per al projecte d’El Pony Menut [pensat per a públic familiar] i crear una cançó que tingués un humor absurd i alhora fos simpàtica per a la canalla.

A nivell musical, vam voler combinar els recursos de la música barbershop (a la intro i al final, hi ha una referència al "Notre Dame Medley", una de les millors actuacions de barbershop dels últims anys), amb el bluegrass i la sonoritat de banda de carrer, on destaca l’ús de l'instrument washboard, així com el recurs del mickeymousing -en què la música imita els moviments del videoclip- en l’arranjament de violí i flauta. Per tant, com que el so evocava un imaginari dels EUA de principis del segle XX, dels musicals i les pel·lícules d’animació clàssiques, vam decidir tractar de captar aquest esperit en el videoclip, on juguem amb la idea de representar una obra de teatre escolar amb estètica de Broadway. Vam treballar amb alumnes de l’escola Memory i amb l’Alba Galimany, mecenes i col·laboradora del grup des de fa temps com a coreògrafa, així com amb Goyo Arias i Alicia Jansen per l’escenografia. A més, vam poder enregistrar al teatre La Flor de la Palma de Teià, que ens va cedir generosament l’espai. Malgrat l’aspecte "infantil", és el videoclip en què hem comptat amb més personal qualificat i hem fet una aposta més "professional".



3. "La Guerra de l'Emú"
"L’altra cançó que va donar origen al concepte del disc. La Guerra de l’Emú és un esdeveniment històric real en què el govern australià va enviar l’exèrcit a controlar una "plaga" d’emús que havia envaït els conreus dels nouvinguts a Austràlia després de la Primera Guerra Mundial. L’exèrcit no va poder eliminar-la, i així es va donar la seva primera derrota en un conflicte armat. Aquesta història ens semblava genial, així que vam decidir fer-ne una cançó. A nivell musical, vam combinar l’estil del punk celta de Dropkick Murphys, l’èpica revolucionària d’una cançó d’Ebri Knight o Obrint Pas, el so de marxa militar, i una gaita i caixa, com en la tradició escocesa. Aquí s’hi afegeixen un bon grapat de modulacions i una tonada de composició pròpia imitant la sonoritat de banjistes com Gerry O’Connor.

Per al videoclip, hem volgut seguir apostant per la col·laboració amb mecenes i fans. En aquest cas, hem col·laborat amb els tres joveníssims (10 a 12 anys) membres de la Confraria del Mithril. Van fer un vídeo amb el Minecraft versionant una cançó nostra i ens va agradar tant que hem volgut que participin al disc".



4. "L'Espantaocells"
"En aquest tema volíem buscar una sonoritat a mig camí entre les cançons d’Esquirols i les cançons acústiques de Blind Guardian. Alhora, volíem explorar la sonoritat de la música de fantasia medieval i de la música antiga, introduint-hi la guitarra clàssica i un dels instruments nous, la viola de roda. Per fer-ho, ens vam inspirar en l’estructura de cançó tradicional narrativa com són "La presó de Lleida" o "La filadora", en què les estrofes són una sola unitat d’estructura musical, sense una tornada convencional, i les frases al final es repeteixen.

També en la línia de crear cançons que funcionin tant als concerts d'El Pony Menut com d'El Pony Pisador, vam decidir fer una història sobre l’amistat i l’exaltació del paisatge i la natura. Per això, al videoclip vam voler combinar l’imaginari de llibre medieval i imatges sense perspectiva realista, amb l’estètica del programa Una mà de contes, que feien al K3 quan érem petits. Un fet destacable d’aquest videoclip és que l’hem realitzat íntegrament nosaltres: tant els dibuixos com l’execució i la gravació".



5. "Ala negra"
"Tot i els girs musicals que hem fet, no podíem fer un disc sense una cançó marinera. Per això vam decidir crear un sea shanty fent servir recursos musicals del Mediterrani: el compàs de 5/4, que no és habitual en els sea shanties però si en la música turca i grega, i el mode frigi, dels cants tradicionals de Catalunya i del País Valencià, així com del flamenc. També volíem fugir una mica dels tòpics de la pirateria del carib i intentar generar altres imaginaris, i per això vam inventar-nos un relat sobre un vaixell contrabandista, quasi fantasma, que és tan ràpid que ningú arriba mai a veure’l".



6. "Rafa 'El Garrafa', el gafarró del Garraf, agafa garrofó per guanyar-se les garrofes"
"Aquesta cançó que vol ser la "Lime Scurvy" [de Matricular una galera] d’aquest disc: frenètica, plena d’estímuls i a tota velocitat. Volíem seguir el mateix procés que havíem seguit anteriorment amb aquest tipus de temes, i fer que les melodies fossin tonades tradicionals. Però en aquest cas, seguint amb la filosofia del disc, vam decidir buscar tonades catalanes, concretament el ball de contradanses boges de la festa major de Solsona, i la Polca del Cop de Peu.

Entre els recursos musicals de la cançó, a part del tempo frenètic, vam crear un tram inspirat en els arranjaments de cambra de música clàssica, amb una línia de baix inspirada en les sonates de piano de Mozart. També vam prendre un recurs de la música italiana, concretament d’Antonio Castrignanò, consistent en crear un gran contrast entre un tempo molt ràpid de les tornades i el molt lent de les estrofes. Sobre la lletra, volíem jugar amb embarbussaments i jocs de paraules amb noms d’ocells perquè ens feia molta gràcia. Volíem també fer aparèixer el gafarró, ocell simbòlic de Premià de Mar, un dels nostres pobles preferits".



7. "Abecedari", amb Jonatan Penalba
"Aquesta cançó l’hem creat amb la voluntat d’introduir-nos de ple en els sons del Mediterrani i l'Orient Mitjà, barrejant la música turca i àrab, el flamenc i els cants valencians. Entre els instruments nous, hi destaquen l’ús del duduk armeni, el clarinet, i la guitarra flamenca, així com el cajón. A la peça "L’avi simitarra" [també del Matricular una galera] ja hi havíem explorat la combinació entre música turca, italiana i búlgara, però encara no ens havíem aventurat a fer-ho en una cançó amb lletra, que creiem que pot ajudar a consolidar aquestes sonoritats com a part del nostre imaginari propi.

Com que som fans d’artistes de la música tradicional valenciana, vam creure convenient convidar a cantar Jonatan Penalba, un dels seus referents més joves, tant per poder comptar amb algú que conegués en profunditat la seva manera de cantar (ja que nosaltres només en som aficionats), com per no haver d’impostar el valencià que li és propi a aquesta música. Una de les altres característiques és la introducció d’elements de jazz flamenc en l’interludi, inspirat en artistes com Jordi Bonell o Javier Colina. Per això, hem comptat amb els Polzes Prènsils Quartet, la nostra banda de directe, ja que ells són músics de jazz en origen".



8. "Un pardal al got de vi"
"Aquesta peça de composició pròpia volia imitar l’estil de les Cançons de vi i taverna (Picap, 1976) de Jaume Arnella. Ens vam inspirar en la nostra participació al Càntut i en els nostres amics Germà Negre, que considerem molt bon exemple d’aquesta sonoritat de cançó catalana tradicional de beure. Jocs de paraules com "el tord va tort" o "la tórtora porta una turca" justifiquen una història que hem volgut explicar sobre una base inspirada en l’ska clàssic jamaicà dels anys 60. Utilitzant el bodhran, les culleres i la canya esquerdada, així com l’acordió imitant el teclat, hem creat una base rítmica on els instruments acústics supleixen la funció dels instruments elèctrics típics. Hem tractat d’apropar-ho a la sonoritat del folk català, amb l’acordió, el clarinet, el flabiol i el violí".



9. "Els animals més bells"
"Per aquest disc ens feia molta il·lusió fer una sardana a cappella. Ja vam explorar aquest so amb la nostra versió de "Tossa Bonica", que tot i no formar part de cap àlbum s’ha convertit en una habitual dels concerts. Per això, vam compondre una sardana amb una lletra a partir de jocs de paraules amb noms d’ocells, seguint els cànons estilístics de Port Bo. No tenim la garantia que sigui una sardana amb una estructura correcta per ballar-la (no en sabem prou)... però què hi farem?, no es pot tenir tot. També ens feia il·lusió posar recursos vocals sorprenents, ja que és part de la nostra identitat, i feia temps que volíem aprofitar les nostres habilitats en el xiulet com a recurs musical virtuós, inspirant-nos especialment en la figura de Roger Whitaker".



10. "Strelitzia", amb Tarta Relena
"Aquesta cançó va ser creada el 2020, durant la pandèmia, i és fruit d’una llarga amistat que ens uneix amb les Tarta Relena: per a nosaltres, un dels millors grups de Catalunya. La peça és una oda a la necessitat de cantar en conjunt com a forma de teràpia, inspirant-nos en la dita "qui canta els seus mals espanta". Com que la lletra versa sobre una planta, vam decidir anomenar-la "Strelitzia", una flor anomenada 'Au del Paradís', per poder incloure-la al disc sense que estigués descontextualitzada. Musicalment, combinem els cants búlgars i georgians tradicionals, on les veus s'entrellacen de manera que sempre hi ha una línia que fa la mateixa nota i generen harmonies dissonants i misterioses, i aquesta línia melòdica la canten alhora moltes veus, creant un efecte molt poderós. També hi apareix l’harmonia amb veu gutural pròpia del 'cantu a tenore' de Sardenya i un arranjament musical inspirat en la taranta i la pizzica de la regió del Salento, al sud d’Itàlia, que es caracteritza per melodies repetitives a tota velocitat i augments de tempo".