Millor disc català en altres llengües del 2014

Joana Serrat: "El disc parla d'un ascens i un descens, tot ell és una aventura"

Joana Serrat ja té quatre discos a l'esquena, però ha estat el lluminós indie-folk que traça el fil conductor de 'Dear Great Canyon' (El Segell del Primavera, 2014) el que ha enamorat la crítica i ha rebut el reconeixement de millor disc català en altres llengües del 2014. L'esperit del disc rau a Vic, ciutat d'origen de la cantant, però s'enriqueix amb les sonoritats d'arrel americana amb les quals va créixer i amb la producció del canadenc Howard Bilerman, elements que la converteixen en una de les artistes més internacionals del panorama català.
Text: Andrea Romanos Fotos: Alicia Aguilera

EDR: Dear Great Canyon ha estat guardonat amb el Premi Enderrock al millor disc català en altres llengües. Com ho valores?
Joana Serrat: Personalment m'ha fet molta il·lusió per dos motius essencials: el primer, perquè és afalagador que la crítica d'una revista t'atorgui un premi d'aquest calibre, i el segon, perquè és com una recompensa a tot un treball que va començar al gener del 2013.

EDR: A The Relief Sessions (autoeditat, 2012) encara cantaves algunes cançons en català, en canvi Dear Great Canyon ja és tot en anglès. T'instal·les ja definitivament en aquesta llengua?
J.S: De manera natural i des de ben petita sempre he cantat en anglès. Això ha estat accentuat per la discografia que sempre he tingut al voltant i pel temps que vaig passar vivint fora. De tota manera és cert que a The Relief Sessions, de manera natural, van sortir temes en català. De la mateixa manera, quan estava en ple procés de composició de Dear Great Canyon vaig fer una versió en català de Woody Guthrie anomenada "Aquesta terra" i fa tot just un any vaig estrenar una nadala anomenada "Camins de ronda". És cert que les cançons del disc van tornar a sortir en anglès, però no em tanco mai a res. No es tracta d'una postura sinó de deixar fluir.

EDR: Vas néixer a Vic, has viscut a Barcelona i a Dublín i el disc el vau enllestir entre Cadis i Montreal. Com s'enriqueix dels canvis un àlbum que és una mica d'aquí i d'allà?
J.S: No considero que el disc pertanyi a tants llocs diversos com sembla. Per a mi Dear Great Canyon és un disc que emocionalment té un nucli que neix a Vic i després d'estén cap a altres llocs de la Catalunya Nord i musicalment rau en músiques dels Estats Units i el Canadà enteses per una catalana.

 

EDR: Howard Bilerman, el teu productor, ja havia treballat abans amb artistes com Arcade Fire, The Woody Sky o Tindersticks. Què aporta ell al teu disc?
J.S: El primer que va aportar Howard va ser naturalitat, calidesa i proximitat. Després, una gran dosi de confiança cap a mi en dir-me que les maquetes que li havia fet arribar en el seu moment ja eren perfectament publicables pel bon treball que havíem fet prèviament a Barcelona. En l'àmbit de productor artístic, aporta el fet de deixar-nos fluir com a banda i capturar aquella presa en la qual ell considera que els músics hem fet la millor interpretació.

EDR: Quins projectes tens per al 2015?
J.S: Acabar de planificar tota la gravació del nou disc, tinc ja diverses cançons noves. Sé que tornaré a gravar amb Howard Bilerman i aquesta vegada serà íntegrament a Montreal a final de l'estiu. Mentre vaig planificant tot això, seguiré presentant el disc en directe a diversos llocs de Catalunya, Espanya i algunes ciutats d'Europa. I, sobretot, assistir a la gala dels Premis Enderrock per gaudir de la festa i recollir aquest premi que tanta il·lusió ens fa.