EDR: Una vegada, parlant d'Atahualpa Yupanqui, vas dir que ja ningú no canta a la pobresa. I aquest és un dels punts on la música folk de veritat té coses a dir. En aquest sentit, "Allau d'estrelles solitàries" sona com una cançó compromesa amb la realitat, ara que la majoria de cançons sonen compromeses amb la publicitat.
Xavier Baró: La cançó popular està compromesa amb la persona. Resulta que la cançó popular, ho diu el mateix nom, surt del poble, i el poble sempre ha estat enfrontat amb el poder; el poble, per sobreviure, ha hagut de treballar pel poder, dependre d’ell per a no morir-se de gana, sofrir els seus abusos. I aquí comença la guerra. I la cançó popular ha estat la portaveu dels humils i els desfavorits. Atahualpa Yupanqui, a les Coplas del payador perseguido, diu: 'la vida es perdida trabajando en campo ajeno, i la rebelión es mi ciencia'. Allau d’estrelles solitàries podria haver sorgit del vers de Yupanqui 'y son pa mi los agravios que le hagan al paisanaje'.
EDR: També musiques "Sense el ressò del dring", de Joan Salvat Papasseit, un d'aquells poetes que imaginem sempre joves i valents, a l'extrem oposat de les venerables patums... Què t'agrada més de Salvat?
X.B: Que és essencial. La bellesa és en cada paraula, i viu d’esquena al món materialista. Per l’amor d’una noia, per una mirada, per un bes, està disposat a ser pobre. I com dic, els seus poemes canten, no hi ha foscor; tot és llum, la de l’altre costat de la mesquinesa i la maldat. És un dels grans poetes universals.
EDR: A "Daus negres" sona un ambient molt especial, amb l'arpa de Josep Maria Ribelles, que t'acompanya als teus concerts actuals. La cançó fa pensar en les cançons d'amor i d'odi de Leonard Cohen. Què aporta Ribelles a la teva música?
X.B: En aquesta cançó, concretament, volia contrastar l’aridesa i la foscor de la guitarra amb el so cristal·lí i esperançador de l’arpa. Llum i tenebra, això és el que busco amb aquesta formació.
EDR: Per què has triat una adaptació d'"El jove joglar" de Bob Dylan per incloure-la en aquest disc?
X.B: Sempre m’havia agradat aquesta. Fa molts anys que vaig fer-li l’adaptació al català per a cantar-la jo a casa. Aquí, Dylan defineix molt bé el personatge del joglar, com la "Balada per a un trobador", de Joan Manuel Serrat. 'Qui llançarà uns cèntims en aquest joglar?'... Així estem, ara, no? Cantes, vas de poble en poble, i com diu Rimbaud: “Potser els que em miren ni tan sols em veuen”.
EDR: El tema de "Les noies treballadores" és una cosa així com 'l'alegria dels humils'? D'on surt la inspiració per fer-la?
X.B: D’una amiga meva que treballava en una fàbrica. Cada dia s’havia de llevar a les sis del matí, posar-se un uniforme, botes d’aigua, i disposar-se a passar un dia i un altre en una cadena de muntatge. Els diumenges són una estona molt breu: les nits, el mateix. Pocs moments per posar-se guapa. Fas un passeig, surts una estona, i a treballar un altre cop. Li vaig fer aquesta cançó i li vaig regalar. A Temps moderns, de Chaplin, està molt ben reflectida aquesta neurosi de la feina-presó.
EDR: El disc es tanca amb "El nen d'Hiroshima", poema pacifista de Nazim Hikmet que va musicar Pete Seeger i que Ramon Casajoana, amb el Grup de Folk, va adaptar al català. Tu en fas una interpretació molt intuïtiva, oi?
X.B: Sí, quasi no la recordava. Ja havia pràcticament acabat el disc i la vaig somiar. Em vaig llevar amb la cançó rondant-me pel cap. No estava segur si entrava en el concepte del disc. Vaig anar a buscar la lletra a un d’aquells llibrets de folk que Hogar del Libro va publicar el 1968 i la vaig copiar. Em va semblar tan trista i d’ultratomba que vaig agafar la guitarra elèctrica i la vaig cantar com posseït per l’esperit del nen, sense pensar en estructurar-la ni res. Vaig fer una sola presa. Vaig deixar-la gravada per escoltar-la al cap d’unes hores, pensant que s’hauria de repetir o descartar-la. I quan la vaig tornar a escoltar em va deixar mut, em va impressionar molt. L’havia gravat a casa, al passadís, que té molta reverberació, i sonava com dins una cova. Llavors, amb la guitarra elèctrica vaig posar-hi una mica de sorolls atòmics, ni reverb ni res. Tal qual la vaig cantar per primer cop en molt de temps, és com està en el disc.
.jpg)
.jpg)
.jpg)