El duet reusenc acaba de publicar el primer disc ‘Pop feliç’

Koeman: «A Koeman tenim molta llibertat i podem vestir les cançons com volem»

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Claudia Win.
Gerard Alcover i Emili Llamas són Koeman. Després de donar-se a conèixer amb diferents senzills, finalment ha presentat el primer treball, Pop feliç (Crea Music), el primer disc de la formació. Es tracta d’un recull de set cançons en què el duet de Reus mostra les seves habilitats amb un disc que estableix els fonaments de la proposta musical de Koeman.

Ja ha passat un mes i mig de la publicació del disc. Com s'ha rebut?
Bé, nosaltres estem molt contents de la rebuda. Hem notat que hi ha gent que tenia moltes ganes d’aquest disc llarg després d'haver anat traient singles des del 2020. Però la gent sempre vol més. Hem notat que hi havia expectació i que el disc ha agradat… Estem molt contents de la rebuda i el suport que hem tingut.



És el disc que volíeu fer?
Sí. Nosaltres ja venim d'una formació anterior, que era Pokers. Quan ens vam dissoldre com a Pokers i ens vam quedar l’Emili i jo sols, ja vam començar pensava que volíem fer i com. A poc a poc, hem anat trobant el nostre espai i el nostre estil. En aquell moment estàvem molt encotillats: l’Emili era el cantant i jo el guitarrista, i a més teníem un baix i un bateria. Amb Koeman tenim molta més llibertat que la teníem a Pokers. Som dos i podem vestir de les cançons com volem. El disc és el resultat de tot aquest camí que hem fet fins a trobar l'espai Koeman.

Com és aquest espai?
Fem un tipus de cançó molt definit: música pop, ballable, amb lletres quotidianes amb què la gent es pugui sentir identificada… Però tenim diferents maneres de vestir-les, fruit d'aquest camí que hem anat transitant l’Emili i jo junts per arribar fins aquí.

D’on surt l’etiqueta ‘pop feliç’?
Surt a l'inici de l’etapa Koeman. Nosaltres comencem amb aquest projecte i enganxem les inundacions de la tardor, la sentència del procés i les protestes, la pandèmia i el confinament… va ser una època bastant moguda i nosaltres, que no volem donar l'esquena a tot el que passa, sí que vam voler fer servir la música per alegrar una mica a la gent. El pop feliç és això: pop electrònic, melodies enganxoses, tornades que de seguida connecten amb la gent… I que el públic passi una bona estona i balli. Tot això combinat amb lletres quotidianes que parlin del que està passant. El pop feliç és una música perquè la gent es distregui una miqueta, balli una estoneta i s'ho passi bé.



Al principi deies que la gent sempre en vol més. Ja us comencen a preguntar si esteu fent cançons noves?
Sí, ens ho pregunten a tot arreu. I la veritat és que sí, estem començant a treballar cançons noves al nostre estudi i, segurament, en algun moment necessitarem l'opinió d'un productor. La gent ens pregunta per aquestes cançons i nosaltres tenim ganes d'estrenar-les.

N’incorporareu ja alguna als directes d’aquest estiu?
Sí. Aquest estiu començarem ja a rodar alguna d'aquestes cançons. Als directes combinem els nostres temes propis amb unes versions que en diem ‘Koeman versions’, que són cançons actuals internacionals que sonen a tot arreu i que nosaltres hem adaptat al català. El nostre directe és bastant versàtil. Al final, som dos i tirem de bases electròniques i damunt ho bastim amb una instrumentació pròpia (guitarres, teclats, veus…). I ens agrada fer-hi alguna cosa inèdita: estrenar alguna cançó, enllaçar una peça amb una altra…   

El fet de tenir un disc al mercat farà que el percentatge de ‘Koeman versions’ baixi?
Sí, la veritat és que sí. El que passa és que, com que volem un directe que enganxi a la gent, hem vist que combinar les nostres cançons amb aquestes versions agrada molt. Quan toquem un d'aquests èxits que sona tot arreu i que és ballable, fa festa. La nostra contribució és adaptar-la al català i portar-la al nostre terreny. O sigui, la proporció de cançons nostres anirà equilibrant-se primer i decantant-se a favor, més tard.

Com us veieu d'aquí 5 o 10 anys?
Nosaltres ja portem una trajectòria llarga, fa molts anys que toquem i ens prenem les coses amb molta calma. Si anem progressant, la cosa avança i cada vegada anem a més, serà genial. Si ens quedem com estem, ens hi trobem supercòmodes. L’Emili i jo som amics des que érem petits i el fet de treballar junts és un privilegi. Per tant, ens veiem o millor que ara, o igual. El que sí que tenim clar és que continuarem tocarem perquè és una cosa que hem fet des de fa molts anys... I si no ho hem deixat encara, és que no pararem mai.