Fa sis anys, Estel Boada (aka 'Kaguda Yura') i Daniel Moreno (aka 'Llança Sosun') van crear Sosun.dance. L'any passat, juntament amb Albert Sánchez (aka ‘El de Cornellà’) als visuals i la ballarina Àlex Urán (aka ‘Nakarat Tarakan'); el grup es va convertir en el tercer classificat del Sona9 2023 i guanyador del premi Èxit. Tot el que van aprendre durant el seu pas pel concurs ho han buidat ara en el seu primer EP, 'Sosun.dance' (Satellite K, 2024)

Text: Redacció. Fotos: Juan Miguel Morales.

“El disc parla de les frustracions en l'amor i en les amistats”, explica Daniel Moreno, “es podria dir que són cançons tristes; cosa ens ha sorprès perquè som un grup bastant de festa i de ball”. De fet, s'afanya a afegir que estan fetes des d'una “visió positiva, optimista o fins i tot empoderada, entenent i acceptant les contradiccions i els alts i baixos que pot provocar la vida”. Per conèixer millor que s'amaga rere cada cançó, Daniel Moreno ens desgrana tema a tema el disc. 


1. “Amichi” 
“És la primera cançó de l’EP i té un ritme que juga amb el house tronat. En ella, parlem sobre els amics dels quals ens allunyem amb el pas dels anys per una raó o altra, i la nostàlgia amb què recordem a aquestes persones. També, acceptem que la vida són diferents camins, que cadascú pren el seu, i que no passa res per allunyar-nos d’una persona perquè ens podem tornar a retrobar. És una cançó trista, però crec que té sentit en un context de festa, perquè també podem ballar tristos. És un dels nostres temes més complets, tant pel que fa a producció, com per la música. Un detall del tema, és que a la introducció fem un sàmpler de “Watcha Say” de Jason Derulo —que alhora és un sàmpler de “Hide and Seek” d’Imogen Heaps—, i ens va semblar bona idea començar amb la veu de l’Estel sola amb aquestes harmonies sintètiques de fons i que la base anés creixent cap a un dance electrònic.”




2. “Panerola”
“Va ser el primer senzill d’aquest EP, i és una cançó molt més baixa d’energia, tot i que aparentment vagi més ràpida amb aquesta base de drum'n’ bass jungle més modern. L’Estel i jo vam voler escriure-li un tema a l’Àlex, la ballarina del grup, que parlés de la seva històri i d’aquest sentiment que tenen moltes persones de sentir-se rebutjades socialment, sigui pel motiu que sigui. En ella, fem una metàfora a través d’una panerola, aquest ésser rebutjat, i com, tot i això, la panerola creix, agafa força i tira endavant. Tot i ser una cançó festiva i ballable, té aquest missatge més emotiu.”



3. “La gata sota la pluja”
“Aquest tema és una versió en català del mític himne de Rocío Dúrcal, “La gata bajo la lluvia”, que justament va ser una de les proves del concurs Sona9. Ens demanaven fer una versió en català d’una cançó en un altre idioma, i vam escollir aquesta. L'original és una balada molt trista, i nosaltres la vam convertir en un tema totalment màquina. Té un aire infantil, amb un punt fins i tot de comèdia, en què se senten gats miolant. És com un mem. Vam voler fer un videoclip a joc amb aquesta estètica, així que vam agafar el que va fer l’Albert Sánchez —el creador dels visuals de Sosun.dance— pel directe, i ho vam reconvertir en un videoclip que ha acabat sent un recopilatori de mems de gats. Tota aquesta part divertida i empoderada que té fa que ens diverteixi molt tocar-la en directe, i la gent hi connecta i la gaudeix molt.”



4. “Voltor”
“És la balada del disc; a nivell musical no està dins l’electrònica ballable que caracteritza el nostre so. Té un toc d’indie amb la guitarra de fons, però després també té tota la part més electrònica, amb veus superprocessades i completament passades per l’autotune. També és la cançó més reivindicativa del disc amb un missatge polític molt clar: la problemàtica de l’habitatge. L’Estel, l’Àlex i jo estàvem parlant un dia a l’estudi sobre aquesta dificultat que teníem les tres per trobar un bon lloc per viure i el conflicte pels preus del lloguer a Barcelona. Així que vam crear aquest tema, i vam decidir posar-li de títol “Voltor”, pels coneguts fons voltor.”



5. “Qué pasa contigo, tía?”
“L'última cançó del disc també és una referència a una cançó, en aquest cas “¿Qué pasa contigo, tío?” de Los Golfos. Ens va inspirar la lletra de la cançó, sobretot en la part que diu “¿Qué pasa contigo, tío? ¿Conmigo qué va a pasar? Que estoy todo el día de fiesta, bailando y sin descansar”. No som especialment fans de la cançó original, però un dia estàvem escoltant uns nens que deien una frase molt semblant, i amb l’Estel ens vam posar a fer broma amb aquesta cançó. Però entre broma i broma, ens va acabar agradant. Així que hem creat aquesta cançó al voltant de la relació entre dues amigues: una li diu a la seva col·lega que surti de festa amb ella, però l’altra diu que no, que es vol quedar a casa mirant la televisió. Pel que fa a la producció, vam voler experimentar molt més en aquest tema, així que vam fer servir la intel·ligència artificial per fer la transició entre el piano inicial i la melodia que fa el sintetitzador després. Em semblava molt guai explorar també aquest terreny. En si el tema és una cançó molt màquina, fins a un punt de nightcore, i per això hem fet més aguda la veu de l’Estel, perquè soni com un barrufet. És la cançó més ràpida i potent de l’EP.”