La revista digital setmanal d'Enderrock
- 535
La proposta de resolució presentada al debat de política general és aprovada amb el vot dels partits sobiranistes i l'abstenció del PSC i Comuns
El Parlament insta el CAC al compliment del 25% de música en català a les ràdios
Carles_R-1516_copia.jpg)
Text: Jordi Novell. Fotos: Arxiu.
El passat dijous 10 d'octubre, al Parlament de Catalunya va tenir lloc el debat de política general. El grup de Junts per Catalunya va presentar una proposta de resolució, dividida en tres apartats diferents, tots ells instant a l’adopció de mesures a propòsit de l'estat d'emergència lingüística en què viu el català, així com al ple dret de viure en català. En el tercer punt de la proposta de resolució es demanava:
Mitjançant una proposta de resolució, el Parlament va instar el Govern a comunicar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) que fes complir la llei del 25% de música en català a les ràdios, i aixequés les pròrrogues i minoracions que el Consell ha anat pactant amb les diferents emissores privades de ràdio musical que operen a Catalunya. Aquesta pràctica du a una disminució dels ingressos que intèrprets, autors i discogràfiques catalans reben, en virtut dels drets de comunicació pública, tal com va denunciar l'Anuari de la Música 2024 en el seu article central.
La proposta de resolució va tirar endavant, amb 61 vots a favor (corresponents als partits sobiranistes Junts, ERC, CUP i Aliança Catalana), 48 abstencions (PSC i Comuns), i 25 vots en contra (PP i VOX). Què passarà a partir d'ara?
L'artífex de la proposta de resolució és el diputat Lluís Puig, exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017), i actualment a l'exili. Puig assegura que "el motiu d'haver presentat aquesta proposta de resolució és que a finals d'aquest any acaben les dispensacions, i alguna cosa havíem de fer". Segons Puig, "només demanem que es compleixi la llei; no cal fer cap llei nova". L'exconseller de Cultura insisteix que és absolutament necessària l'aplicació de la llei "per la llengua i per tot el sector musical".
La proposta la va presentar Junts en solitari, sense haver buscat un consens previ amb la resta de grups. El diputat explica que "ara el tràmit legal corresponent és que el departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya enviï a cada conselleria el que li pertoca; per tant, tard o d'hora el Govern hauria d'enviar-ho tant al CAC com a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè les ràdios públiques en prenguin nota". El CAC hauria d'acatar la proposta del Parlament, o en cas contrari, Puig és rotund: "caldria fer passos més importants a nivell de Parlament de Catalunya".
La diputada d'ERC i vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, Raquel Sans, assegura: "Per a ERC, la regulació del 25% ha estat una prioritat des de la legislatura passada". Sans, però, va més enllà: "El context d'emergència lingüística actual no és el mateix que fa 25 anys. És necessari que l'aplicació del 25% de música en català a les ràdios vagi acompanyada d'un règim sancionador, i que la normativa s'estengui per les noves formes de distribució musical que ens ha dut la globalització".
Àlex Eslava, president de l’associació de discogràfiques PAF, celebra aquest pas: "confio que la llei finalment s'apliqui; malgrat tenir reserves, després de més de vint anys d'incompliment i passivitat dels diferents governs". I es mostra crític davant el paper dels estaments públics: "penso que algunes decisions particulars han perjudicat no només els autors, els intèrprets o els productors, sinó també tot un país, un públic que no ha pogut gaudir de cançons en la seva llengua".
Per la seva banda, Joan-Carles Doval, membre de la junta de l'associació de discogràfiques APECAT, qui està fent seguiment de la llei del 25%, es mostra més pessimista: "A mi el CAC em fa pànic. El poder que té el lobby de les empreses radiofòniques respecte al CAC és molt potent. I això no ve d'ara, sinó de tota la vida. Al CAC hi ha polítics, i aquests sempre tenen pànic dels mitjans de comunicació". Per Doval: "Nosaltres reivindiquem les coses bàsiques, que són la llengua, la cultura, i que es compleixi la llei". Tampoc creu que les ràdios no tinguin suficients cançons per emetre: "Actualment, s'està editant en català en tots els estils musicals, i amb molta qualitat. Aquest no és el problema. Les ràdios són molt conservadores, i els fa por perdre l'audiència emetent cançons poc conegudes. Però això no és així; en català tenim de tot: també tenim èxits!".
Si el CAC no renova les pròrrogues a les ràdios —que finalitzaran automàticament el 21 de desembre del 2024—, totes les ràdios en freqüències catalanes estaran obligades a emetre el 25% de música en català sense excepció. Quedarà pendent conèixer quin serà el règim sancionador, i quins seran els mecanismes de control que el CAC utilitzarà per a vetllar pel compliment de la quota. El CAC és l'organisme designat pel Parlament de Catalunya per a assegurar el compliment –entre d'altres– de la quota del 25% de música en català a les ràdios.
"Anul·lar les pròrrogues concedides a les ràdios que les eximeix de complir amb el 25% de la música en català i aranès en virtut de la Llei de Política Lingüística de 1998, aturant d'aquesta manera la gran pèrdua econòmica que repercuteix en la llengua, els creadors i les empreses, i també prendre les mesures oportunes davant el Govern de l'Estat per tal que compleixi amb la reciprocitat total dels mitjans audiovisuals i radiofònics catalans al domini lingüístic català, tal com està contemplat a la Carta de Llengües Regionals i Minoritàries ratificada per l'Estat espanyol."
Mitjançant una proposta de resolució, el Parlament va instar el Govern a comunicar al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) que fes complir la llei del 25% de música en català a les ràdios, i aixequés les pròrrogues i minoracions que el Consell ha anat pactant amb les diferents emissores privades de ràdio musical que operen a Catalunya. Aquesta pràctica du a una disminució dels ingressos que intèrprets, autors i discogràfiques catalans reben, en virtut dels drets de comunicació pública, tal com va denunciar l'Anuari de la Música 2024 en el seu article central.
La proposta de resolució va tirar endavant, amb 61 vots a favor (corresponents als partits sobiranistes Junts, ERC, CUP i Aliança Catalana), 48 abstencions (PSC i Comuns), i 25 vots en contra (PP i VOX). Què passarà a partir d'ara?
L'artífex de la proposta de resolució és el diputat Lluís Puig, exconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2017), i actualment a l'exili. Puig assegura que "el motiu d'haver presentat aquesta proposta de resolució és que a finals d'aquest any acaben les dispensacions, i alguna cosa havíem de fer". Segons Puig, "només demanem que es compleixi la llei; no cal fer cap llei nova". L'exconseller de Cultura insisteix que és absolutament necessària l'aplicació de la llei "per la llengua i per tot el sector musical".
La proposta la va presentar Junts en solitari, sense haver buscat un consens previ amb la resta de grups. El diputat explica que "ara el tràmit legal corresponent és que el departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya enviï a cada conselleria el que li pertoca; per tant, tard o d'hora el Govern hauria d'enviar-ho tant al CAC com a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, perquè les ràdios públiques en prenguin nota". El CAC hauria d'acatar la proposta del Parlament, o en cas contrari, Puig és rotund: "caldria fer passos més importants a nivell de Parlament de Catalunya".
La diputada d'ERC i vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, Raquel Sans, assegura: "Per a ERC, la regulació del 25% ha estat una prioritat des de la legislatura passada". Sans, però, va més enllà: "El context d'emergència lingüística actual no és el mateix que fa 25 anys. És necessari que l'aplicació del 25% de música en català a les ràdios vagi acompanyada d'un règim sancionador, i que la normativa s'estengui per les noves formes de distribució musical que ens ha dut la globalització".
Àlex Eslava, president de l’associació de discogràfiques PAF, celebra aquest pas: "confio que la llei finalment s'apliqui; malgrat tenir reserves, després de més de vint anys d'incompliment i passivitat dels diferents governs". I es mostra crític davant el paper dels estaments públics: "penso que algunes decisions particulars han perjudicat no només els autors, els intèrprets o els productors, sinó també tot un país, un públic que no ha pogut gaudir de cançons en la seva llengua".
Per la seva banda, Joan-Carles Doval, membre de la junta de l'associació de discogràfiques APECAT, qui està fent seguiment de la llei del 25%, es mostra més pessimista: "A mi el CAC em fa pànic. El poder que té el lobby de les empreses radiofòniques respecte al CAC és molt potent. I això no ve d'ara, sinó de tota la vida. Al CAC hi ha polítics, i aquests sempre tenen pànic dels mitjans de comunicació". Per Doval: "Nosaltres reivindiquem les coses bàsiques, que són la llengua, la cultura, i que es compleixi la llei". Tampoc creu que les ràdios no tinguin suficients cançons per emetre: "Actualment, s'està editant en català en tots els estils musicals, i amb molta qualitat. Aquest no és el problema. Les ràdios són molt conservadores, i els fa por perdre l'audiència emetent cançons poc conegudes. Però això no és així; en català tenim de tot: també tenim èxits!".
Si el CAC no renova les pròrrogues a les ràdios —que finalitzaran automàticament el 21 de desembre del 2024—, totes les ràdios en freqüències catalanes estaran obligades a emetre el 25% de música en català sense excepció. Quedarà pendent conèixer quin serà el règim sancionador, i quins seran els mecanismes de control que el CAC utilitzarà per a vetllar pel compliment de la quota. El CAC és l'organisme designat pel Parlament de Catalunya per a assegurar el compliment –entre d'altres– de la quota del 25% de música en català a les ràdios.