Andreu Peral va ser la veu del grup de rumba Lo Gitano Blanc i també ha publicat diverses cançons com a cantautor en solitari. Per la seva banda, Genís Bagés és un bateria polifacètic que ha tocat amb Renaldo & Clara, Selva Nua... però també ha conreat especialment el jazz i, en el camp de la música més experimental i electrònica, va publicar fa poc el disc 'Mental' (Promomaterial Records, 2023)

Text: Jordi Martí i Fabra. Fotos: Arxiu.

Ara, els seus camins han confluït en un nou duo de nom llatí, Terrae ('De la terra'), amb el qual treballen la música que els és més propera. "Vam engegar aquest projecte la passada primavera –explica Genís Bagés– amb la idea de fer un homenatge a les Terres de l'Ebre. Tots dos som de Flix i volem expressar-nos musicalment i donar el nostre punt de vista del cançoner popular ebrenc".
 


Si a Lo Gitano Blanc –grup que musicava en clau rumbera lletres d'Andreu Carranza i on tocava la guitarra Marcel Bagés, germà de Genís– ja hi havia una forta connexió amb el territori, Terrae hi aprofundeix des de la música pròpia i la recerca en les cançons i ritmes de tradició oral. "Reivindiquem de totes totes el folklore, però no com un material estàtic, sinó que es treballa i es revisa constantment des de la modernitat", considera el percussionista.

Bon exemple d'aquest tarannà és la peça amb què s'obre el disc, una cançó de pandero hipnòtica i tribal. "Les cançons de pandero estan molt esteses per tota la Cataluna Nova, i tenen aquesta particularitat del pandero quadrat català, que es toca amb la mà. S'ha popularitzat molt el de Peñaparda amb Coetus, etc. però nosaltres el toquem així –explica Genís Bagés–. Ens agradava arrencar l'EP amb el pandero perquè li dona un to molt cru i primitiu, té molta força. Els versos ens els va cantar i transmetre la senyora Maria Estadella, de la Palma d'Ebre".

La segona peça de l'EP és una composició del músic del Delta de l'Ebre Josep Bo 'Sifonero' (1925-2011): el pasdoble "Dies de festa", que descriu com eren les jornades d'esbarjo entre els treballadors dels arrossars a Sant Jaume d'Enveja, un cop acabada la collita. A la versió de Terrae, rematada amb un cant de batre del Delta, hi ha profusió de vents –flauta, saxo i clarinet, a càrrec de Genís Bou– i percussions molt marcades, a més de la veu samplejada de Pep Gimeno 'Botifarra'. "Amb aquesta versió hem volgut fer també un homenatge al món de les bandes, tant i tant arrelat a les comarques del Baix Ebre i el Montsià".      
  
Pel que fa a "Fandango", reprodueix lletres recollides al llibre de Joan Moreira Del folklore tortosí. "Nosaltres hem agafat les lletres i les hem adaptades al patró del fandango, ternari i en tonalitat menor, que li dona un aire com molt evocador, i al clip ho hem il·lustrat amb un compendi d'imatges arxiu antigues sobre la vida a les Terres de l'Ebre: la feina, les festes... És com una carta de presentació de tot el que volem mostrar amb aquest projecte", comenta Genís Bagés. Finalment, l'EP La riuada es tanca amb un punt de dolçor d'una cançó de bressol de la Ribera d'Ebre recollida per Joan Amades en el seu Costumari català. 

La idea dels dos músics és continuar explorant el cançoner popular ebrenc, però també la musicació de poemes, per publicar un disc de llarga durada l'any vinent. "El que volem és treballar l'imaginari col·lectiu ebrenc en un sentit ampli i divers", explica el percussionista. Per fer-ho, en directe es presenten els dos sols, "però amb molta artilleria tecnològica: sintetitzadors, sàmplers, guitarra elèctrica, portem bastanta mandanga instrumental", conclou Bagés.