Entrevistem el duet de la Colònia Güell amb motiu de la publicació del seu primer disc 'Cosmos'
BTZ: «Quan fas un treball introspectiu, sempre trobes una part lluminosa i una part més fosca»
BTZ és un duet format per en Guillem 'Sans BTZ' i en Marcel 'Mars BTZ', dos joves de la Colònia Güell. L'any 2021 van guanyar el concurs de músiques urbanes KLK sota el nom de Bat Cheaterz, que posteriorment van simplificar. Avui han publicat el primer disc, 'Cosmos' (Delirics, 2025), un àlbum conceptual on exploren els seus mons interiors a través de l'autoconeixement i la seva evolució personal amb el seu projecte musical, i que presentaran el 4 d'abril a la Sala Jamboree 1
Text: Bernat Cirera. Fotos: Arxiu.
BTZ és l'abreviació del nom amb què vau començar, Bat Cheaterz. Què significa? Sans BTZ: Es podria traduir com "ratpenats entremaliats". En anglès, "bat" és "ratpenat", que és el símbol del nostre poble: la Colònia Güell.
‘Cosmos’ és el títol del vostre primer disc i tant les lletres com la sonoritat d’alguns temes evoquen l’espai. Per què heu triat aquesta temàtica? Mars BTZ: És un àlbum molt conceptual en el sentit de missatge. Amb “cosmos” ens referim al cosmos intern que té cadascú, tota la part introspectiva i emocional. Li donem molta importància, en aquest àlbum, a l'autoconsciència, i a treballar en un mateix. I fem aquesta comparació, del cosmos intern amb l’extern, que seria l’espai, l’univers…
Malgrat que la majoria de temes tenen una sonoritat fosca, el disc és ple d’esperança i determinació. És intencionat aquest contrast? M.B: No hi ha hagut una conversa on determinem l’objectiu de fer aquest contrast, sinó que ha sorgit naturalment. Quan fas un treball introspectiu, sempre trobes una part lluminosa i una part més fosca.
Sentiu que us defineix aquest primer disc? S.B: Jo crec que bastant. Tota la creació de l’àlbum ha acompanyat una evolució personal i de grup que es nota bastant en els temes, perquè ara ens els estem produint nosaltres, farem un estudi de música i tenim un festival.
Tots els avançaments han sortit acompanyats d’un 'visualizer' on sempre sou al voltant d’una taula amb diferents elements i entorns que us acompanyen. Què representa? M.B: La idea de la taula la vam tenir perquè volíem seguir un fil conductor estètic i vam decidir que era un bon format de vídeo i simple a nivell visual. No volíem fer videoclips per tema de pressupost i tampoc creiem que sigui necessari en aquest cas.
El discurs que heu inclòs a “Fènix” sintetitza molt bé la constant del disc sobre la resiliència i l’evolució. D’on surt? S.B: És un àudio de mon avi, i el text el vam escriure nosaltres. Vam agafar el micròfon i vam anar a casa mon avi, el vam gravar i mesclar, i el vam ficar abans de l’última tornada perquè tingués potència.
L’àlbum tanca amb la “La rumba del Kiriku”, un contrast radical a la música urbana de la resta de cançons. Per què una rumba? S.B: La rumba realment neix al carrer. Jo toco la caixa i el meu company toca la guitarra, i sempre havíem tocat a festes al carrer i havíem fet moltes versions. Un dia estàvem a la font del poble i vam pensar de fer una rumba com a bonus track de l'àlbum, i com que no tenim cap filtre i fem el que ens ve de gust, vam crear una història sencera d’un nen africà. Vam buscar un nom al final de la història i li vam posar Kirikú. M.B: La rumba és un gènere del qual ens hem nodrit molt musicalment, i la gràcia de fer música és que fem el que ens agrada, i si ens agrada molt la rumba i els dos la toquem, per què no fer-ne? Ens hi vam llençar i ha sortit molt bé. S.B: Això no vol dir que a partir d’ara hàgim de fer rumba, però si ens ve de gust potser d’aquí a uns mesos, o la setmana que ve, doncs la farem.
La història d’en Kirikú, el nen africà que es torna rumber, és fictícia, o té algun rerefons real? M.B: L’hem creat de zero. Li hem donat aquest punt social, contrastant amb la cultura que tenim aquí, donant-li aquest missatge tan bonic que té la música, que és un trampolí que pot servir per a tothom. El nom del Kirikú vam posar-lo perquè vam veure la pel·li [Kirikú i la bruixa (Michel Ocelot, 1998)] de petitons i ens va fer gràcia.
Quins són els vostres plans després de la publicació del disc? Esteu pensant en els directes? S.B: Sí, ara ens estem autogestionant una gira amb La Ratonera, de Sant Boi, que és una empresa de produccions.. Tenim la presentació del disc el 4 d’abril a la Sala Jamboree 1. De moment, tenim cinc bolos més confirmats i estem pendents de tres més.